Illa demana que Europa intervingui el mercat de l'habitatge per 'protegir' Catalunya de PP i Vox
El president de la Generalitat intevé al Comitè de les Regions i es reuneix amb el Consell Europeu i la Comissió Europea en la seva tercera expedició a la capital comunitària
Més informació: Illa retreu a TV3 haver donat veu a discursos antivacunes: "És una irresponsabilitat"
Notícies relacionades
L'urgent crisi de l'habitatge acapara una part important del tercer viatge institucional a Brussel·les del president de la Generalitat, Salvador Illa. El cap del Govern viatja aquest dimarts a la capital comunitària per demanar, entre altres qüestions, que les institucions europees legislin en matèria d'habitatge, enaltint la llei espanyola com a exemple a seguir per a la resta de països.
Traslladarà aquesta petició al president del Consell Europeu, António Costa, en la reunió que tots dos dirigents progressistes mantindran demà. També als representants de la comissió d'habitatge del Parlament Europeu, als quals explicarà els esforços de la Generalitat en aquesta matèria, abans de tornar a Barcelona a última hora de dimecres.
Els socialistes catalans volen que el continent no només es pronunciï, sinó que passi a l'acció i intervingui el mercat de l'habitatge per restringir els pisos turístics, imposar topalls als lloguers, limitar l'activitat dels fons d'inversió i impulsar la construcció d'habitatge social.
Mesures aplicades precisament per Catalunya, que és la comunitat autònoma que més lluny ha portat la llei d'habitatge del Govern. Aquesta és la principal herència de l'Executiu presidit per Pedro Sánchez abans de la seva dissolució per les eleccions generals del 29 de novembre, que podrien suposar l'entrada del Partit Popular (PP) i Vox a la Moncloa.
"Regulació dràstica"
Illa agafa l'avió cap a Brussel·les aquest migdia, després del Consell Executiu de cada dimarts, i la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, s'ha referit a la seva missió europea. En roda de premsa, ha defensat com a "necessària" una "regulació dràstica" que blindi l'habitatge com "un bé social i no pas especulatiu".
Preguntada sobre per què és necessari un marc europeu per a Catalunya si aquesta ja ha posat en marxa totes aquestes restriccions --el fre a la compra especulativa d'habitatge encara està pendent d'aprovar-se al Parlament--, Paneque ha defensat que l'existència d'una "política contundent" avalaria la "valentia" d'administracions com la catalana.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
PP, Vox... i Junts
Especialment davant del PP i Vox, dos partits que "no fallen mai" i que posen en dubte les polítiques d'habitatge catalanes mitjançant la interposició "automàtica" de recursos d'inconstitucionalitat, ha retret la portaveu del Govern. Aquesta, així mateix, ha posat al mateix sac Junts per les seves recents decisions, en una al·lusió velada al revés contra els decrets antidesnonaments al Congrés.
Paneque ha defensat "una veu única i una política contundent" davant d'un dels principals problemes d'Europa. "Que Europa marqui les polítiques d'habitatge no com una qüestió dels estats membres sinó de l'àmbit europeu ajuda al fet que hi hagi un missatge clar i també recursos econòmics", ha valorat la socialista, que ha establert un paral·lelisme amb les polítiques en matèria de transició ecològica.
Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular, al Cercle d'Economia (imatge d'arxiu)
Moment crucial a Espanya
Així mateix, el socialista aprofitarà tots els seus compromisos per manifestar la necessitat d'"exercir una fèrria defensa dels valors democràtics en contrast amb els discursos autoritaris", precisament en un moment en què Espanya es juga l'entrada de l'extrema dreta al Govern en els comicis del 29N.
L'agenda d'Illa inclou una reunió amb la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a una transició neta, Teresa Ribera, una altra amb el president del Comitè Econòmic i Social Europeu, Seamus Boland, i una intervenció a la sessió plenària del Comitè de les Regions. També una trobada amb la comissió d'agricultura de l'Eurocambra, a la qual traslladarà les inquietuds dels agricultors catalans davant la nova Política Agrària Comuna 2028-2034.
Ajudes pel temporal i Pla de Pobles
D'altra banda, el Consell Executiu ha aprovat les condicions específiques per atorgar les subvencions destinades a ajudar els ens locals afectats pels episodis de pluges torrencials de principis d'octubre a Catalunya.
Es podran beneficiar els municipis d'un total de 25 comarques d'una línia d'ajudes que, dotada amb 20 milions d'euros ampliables, forma part del paquet extraordinari de 75 milions impulsat pel Govern després del sistema convectiu de mesoescala que va causar greus inundacions al litoral i prelitoral central.
L'Executiu socialista també ha aprovat el Pla de pobles, un nou instrument de suport als municipis que preveu un impacte econòmic de 400 milions d'euros i que té l'objectiu d'"impulsar el reequilibri territorial i demogràfic" de Catalunya.
Pactat amb ERC a canvi del seu suport als pressupostos, el pla està dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants i a les entitats municipals descentralitzades, alhora que les bases inclouran també les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants.
