Desconcert total a l’esquerra a l’esquerra del PSOE respecte a com es presentaran a les eleccions del proper 29 de novembre a exactament una setmana perquè es tanqui el termini de presentació de coalicions.
Tant Podem com els integrants de Sumar, ara impulsors del Front Ampli, busquen una fórmula de consens per concórrer conjuntament i maximitzar resultats, també amb formacions regionals com Compromís, que liderarà a València, o la Chunta, que ho farà a l’Aragó.
Però no la troben. I totes les mirades tornen a enfocar Gabriel Rufián, una operació complicada però no impossible que permetria a totes les parts superar les reticències que ara impedeixen un acord i dibuixen una esquerra nacional fragmentada com mai abans des de 2015.
Per parts. Més Madrid, membre del Front Ampli, va proposar que Ada Colau fos candidata a la presidència del Govern com a cap de llista per Barcelona mentre ells es quedaven els llocs de sortida a la llista per Madrid, amb l’actual ministra de Sanitat Mónica García al capdavant.
Aquesta proposta, més enllà del retorn de l’exalcaldessa, té diversos punts febles. El primer, que Colau insisteix que només formarà part d’una coalició que inclogui Podem. I el segon, que Podem vol que la seva líder Irene Montero sigui la candidata a la presidència del Govern.
Acte d’Irene Montero i Gabriel Rufían a Barcelona
La formació morada no veu amb mals ulls que Colau --amb qui s’hi porten bé-- sigui la número u per Barcelona. Però no estan disposats que els primers llocs de la llista per Madrid se’ls quedin Mónica García, Emilio Delgado i companyia, deixant-los sense gairebé opcions de sortir.
Primàries obertes
Montero insisteix a celebrar primàries obertes perquè sap que és l’única via per la qual pot imposar-se. Però tampoc els preocupa massa si finalment els Comuns, Més Madrid, IU i Sumar decideixen girar-los l’esquena, ja que creuen que perjudica més el Front Ampli que no pas a ells.
En aquest punt estan les coses. Amb Colau exigint --i buscant-- un acord amb Podem, Irene Montero insistint en les primàries obertes, Més Madrid dient que ni parlar de primàries obertes, que ells tenen més vots, i un únic nom sobre la taula que podria solucionar-ho tot.
Amb el ministre Pablo Bustinduy autodescartat, Rufián és l’únic líder a qui tant Montero com Més Madrid estarien disposats a deixar-li pas com a número u. Conscients d’aquesta situació de bloqueig, hi ha molts que demanen al polític d’ERC que faci el salt a l’esquerra nacional.
Negociacions Rufián-Junqueras
El republicà, per la seva banda, estava decidit a intentar negociar amb Oriol Junqueras unes llistes a la seva mida mentre de cara a la galeria es prenia uns dies de "reflexió", però això va saltar pels aires la tarda d’aquest dijous fins al punt que les negociacions estan "a punt de trencar-se".
Com ha avançat aquest mitjà, Rufián ha insistit que el seu assessor Sergi Tarrés ocupés un dels llocs de sortida a la llista per Barcelona.
Això ha provocat el xoc. El diputat al Parlament Jordi Albert, que en qualsevol cas ja anava a anar a les llistes al Congrés, ja es perfila com a possible cap de llista si no es reconduïx la situació en els propers dies. I dins del Front Ampli i Podem esperen molt atentament.