Entrevista a Lluïsa Moret, viceprimera secretaria y portavoz del PSC
Lluïsa Moret (PSC): "La llei d'amnistia sí que resol el conflicte polític a Catalunya"
La portaveu socialista descriu l'avançament electoral com "un parèntesi" en el compliment del finançament i d'altres compromisos que, augura, es reprendran amb Sánchez a la Moncloa després del 29N
Més informació: El Parlament entra de ple en la campanya del 29N
Espanya votarà el 29 de novembre i el socialisme català ha posat en marxa aquesta setmana la maquinària electoral. L'anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, de convocar els comicis tan aviat com ho permet el calendari ha sacsejat la política catalana.
Lluïsa Moret rep aquest mitjà a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) del carrer Pallars de Barcelona per repassar els caps solts que deixa l'avançament electoral a Catalunya. Per si no n'hi hagués prou, aquest ha coincidit amb l'aval definitiu del Tribunal Constitucional a l'amnistia de Carles Puigdemont, que ja pot tornar a Catalunya i insisteix que encara s'ha de resoldre el conflicte polític.
La crida a les urnes després de l'últim revés de Junts al Congrés obliga a avortar la reforma del finançament autonòmic i la condonació del FLA, i deixa penjant d'un fil el traspàs de Rodalies, a banda d'altres carpetes que el Govern de Salvador Illa aspira a reobrir en la pròxima legislatura espanyola.
Per això, serà necessària la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, adverteix la viceprimera secretària i portaveu del PSC.
-Pregunta: Junts ha traït Catalunya?
-Resposta: Junts no ha estat a l'alçada i, evidentment, no afavorir l'aprovació dels decrets per l'habitatge al Congrés dels Diputats és trair el país. És trair la majoria de catalans i catalanes que esperaven i demanaven la complicitat de Junts per tirar endavant aquestes eines que eren fonamentals per garantir el dret a l'habitatge.
Són els caps de l'oposició al Parlament i un dels socis per la investidura del president del Govern. I no entenem l'actitud que tenen des de fa un temps i que els fa posicionar-se molt clarament amb el PP i Vox. Perquè aquesta no ha estat l'única vegada, tot i que ha estat la més impactant en tenir a veure amb un problema molt greu del gruix de la ciutadania. Era un clam del carrer, una demanda popular.
-Fa tan sols dues setmanes, cridaven a completar la legislatura a la Festa de la Rosa de Gavà amb els presidents Sánchez i Illa. Ara sí que és bo anar a eleccions?
- Quan disposes d'una majoria parlamentària que permet tirar endavant acords legislatius que han de fer avançar el país i millorar la vida de la gent, és clar que es pot governar i l'aspiració era acabar la legislatura. Però és clar, si et trobes permanentment bloquejat al Congrés dels Diputats, que és el que ha passat... Vox i PP han entès que, per a ells, guanyar és bloquejar. I Junts ha decidit trair a última hora pactes que ja estaven fets.
En aquest context, el president ha pres la decisió adequada, que és dir: "Miri, nosaltres hem vingut aquí a governar, a fer avançar i a tirar endavant propostes que canviïn la vida de la gent. Si això no es pot fer perquè hi ha una sèrie de partits polítics que ho bloquegen i ho impedeixen, no queda altra decisió que anar a eleccions". Però anar a eleccions no per anar-hi, sinó per aconseguir una majoria progressista i parlamentària que permeti justament aquest objectiu.
La dirigent socialista Lluïsa Moret és també alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona BARCELONA
- Un dels compromisos que poden salvar-se després de l'avançament electoral és el traspàs de Rodalies. Heu demanat al PSOE que prioritzi l'assoliment del traspàs de la R1 abans de les eleccions?
- Tots els acords que s'han aconseguit entre Governs, la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya, estan vigents. El Govern de la Generalitat ara analitza quins són els diferents acords que no requereixen una tramitació parlamentària al Congrés i que poden seguir per la via ordinària de la tramitació. Per tant, quan el Govern de la Generalitat faci aquesta anàlisi, anirem veient tema per tema.
En el cas de Rodalies, està acordat i definit quins són els procediments. Jo crec que, en principi, aquests procediments no han de quedar alterats i han de seguir tal com estaven previstos. Ara, insisteixo, tot això s'està analitzant en profunditat des del Govern i, quan existeixi aquesta anàlisi, es faran les interlocucions pertinents amb el Govern d'Espanya.
- El que és cert és que el temps corre en contra dels interessos de Catalunya per aconseguir aquest traspàs. No sé si teniu la garantia del Govern que ho farà abans de les eleccions.
- Nosaltres aspirem, tant des de la Generalitat com des del PSC, que, després del 29 de novembre, es produeixi la reelecció d'un nou govern progressista presidit per Pedro Sánchez. Entenem que això és un parèntesi, perquè el que necessita Catalunya és continuar comptant amb un Govern aliat a Espanya. Creiem que el millor govern que pot respondre a les necessitats del país és un de progressista, insisteixo, amb una àmplia majoria progressista liderada per Pedro Sánchez.
- Ara que s'acaba la legislatura, heu trobat a faltar que el Govern espanyol fos més ràpid amb els seus compromisos amb la Generalitat?
El Govern d'Espanya ha estat molt diligent. No podem obviar que aquests compromisos han estat molt complexos i que requerien tramitacions i procediments complexos; en algun cas, ni tan sols depenien exclusivament del Govern. Dimarts vam tenir una bona notícia sobre l'aplicació i l'execució de la llei d'amnistia, que ha estat gràcies a l'impuls del Govern progressista juntament amb la majoria parlamentària que va donar suport a la investidura, i ha patit permanentment els atacs del PP i Vox, ha acabat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha patit moltes anades i vingudes.
També ha acordat iniciatives valentes com els traspassos d'infraestructures ferroviàries, el model de finançament o la condonació del deute. Totes aquestes són decisions que requerien consensos amb altres comunitats autònomes i agents. Jo no diria que ha estat lent, sinó seriós i rigorós, perquè les coses s'han de fer bé. Si no es fan bé, generen frustració per a tothom. No és un tema de temps, és un tema de rigor.
- Sobre l'amnistia, dimarts vam escoltar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras celebrar-la perquè, segons ells, permet tancar la repressió i obrir una nova etapa pel dret a decidir. Nou anys després del referèndum, seguim parlant d'independència. Com n'esteu de segurs que la tornada de Puigdemont a Catalunya i de Junqueras a la política institucional no reactivarà el 'procés'?
- Aquesta aposta té l'objectiu clar de recompondre i afavorir la convivència a Catalunya, i crec que s'està aconseguint, ja que no estava només pensada per al senyor Junqueras i el senyor Puigdemont. Respectem les aspiracions polítiques dels líders beneficiats per l'amnistia, però són manifestacions partidistes i personalistes que responen a plantejaments concrets.
A nosaltres ens preocupa el que beneficia el país i les nostres aspiracions tenen una mirada àmplia i transformadora pel bé de la majoria de Catalunya. A Catalunya li beneficia un entorn social de convivència i de tranquil·litat que permeti avançar, respectant la diversitat i la pluralitat política i social. Aquest era l'objectiu fonamental i s'ha aconseguit.
"El Govern ha estat diligent amb els seus compromisos amb Catalunya. Jo no diria que ha estat lent, sinó seriós i rigorós"
- Aquesta nova etapa amb Puigdemont i Junqueras amnistiats hauria d'abordar la resolució del conflicte polític, com sostenen?
- El conflicte polític ja ha estat abordat. La seva resolució es va incloure en el pacte d'investidura del Govern de la Generalitat, i és això: és l'amnistia, que els líders polítics puguin exercir les seves aspiracions i els seus drets a ser candidats i lliurar-se de la inhabilitació, com en el cas d'Oriol Junqueras, entre altres coses. La resolució del conflicte polític és també l'assoliment d'aquests elements que vam pactar entre forces polítiques i després entre Governs.
- Sobre ERC, teniu la garantia que no trencarà el seu suport al Govern del 'president' Illa després que hagin caigut aquests compromisos o, almenys, que hagin quedat en 'stand-by' a l'espera del que passi a les eleccions?
- Esquerra ha demostrat que és un partit seriós que compleix els seus acords, igual que els complim nosaltres. Hem arribat a acords determinants per al país, com gaudir dels millors pressupostos de la història de la Generalitat que marquen claríssimament les prioritats del país i que s'han d'executar. Ara mateix, el Govern està centrat en executar-los. També hem arribat a l'acord del model de finançament, al traspàs de Rodalies i a molts altres.
Per tant, crec que, per la relació que tenim i per tota la feina que hem fet junts, a Esquerra li preocupen Catalunya i les prioritats del país. En aquest sentit, Esquerra ha apostat clarament perquè Catalunya tingui una estabilitat absolutament necessària perquè el país segueixi avançant.
Lluïsa Moret, viceprimera secretària i portaveu del PSC, a la seu del partit a Barcelona BARCELONA
- Descriuen un eventual govern del PP i de Vox com una gran involució per Espanya i per Catalunya, però el 'president' Illa ha demostrat tenir diàleg amb moltes forces polítiques, fins i tot dirigents autonòmics del PP. Un govern amb PP i Vox tanca definitivament la porta a nous avenços per Catalunya?
- Nosaltres mai avancem escenaris, la pantalla en què estem immersos i per la qual treballem és guanyar les eleccions. El nostre repte més proper és el 29 de novembre i ens estem deixant la pell. A l'executiva de dimarts, vaig constatar una gran motivació al partit. I com a alcaldessa, que estic molt al carrer, percebo un clima social molt ampli que entén que un govern de coalició de PP i Vox serà perjudicial.
Hi ha un avantatge amb Vox: que no enganya ningú i que les seves propostes electorals són claríssimes, són involucionistes i confrontatives, especialment a Catalunya. I encara que a tot Espanya li aniria malament un govern del PP i Vox, a Catalunya encara més, perquè són sectaris, no respecten la pluralitat nacional ni les diversitats culturals o lingüístiques. Han impedit de forma recurrent que el català tingués les mateixes condicions a Espanya i a Europa, i anirà a més si arriben a governar.
Hem de lluitar per tenir els millors resultats el 29 de novembre i impedir un govern del PP i Vox a Espanya.
- Fins i tot comparen Feijóo i Abascal amb Trump i Netanyahu. No és anar massa fort? No és desvirtuar les figures de Trump i Netanyahu comparar-les amb Feijóo i Abascal?
- Tant Feijóo com Abascal copien i mimetitzen els estils, les propostes i els elements ideològics que sustenten tant Trump com Netanyahu. I no només això: hem vist clarament com tant Feijóo com Abascal han tingut reunions i contactes directes amb aquests líders amb una actitud de pleitesia. No és que ho diguem nosaltres, és que si tirem d'hemeroteca, és així.
Feijóo i Abascal s'han negat sempre a reconèixer el genocidi a Gaza i l'acció terrible que està implementant el Govern de Netanyahu a Israel i a Gaza. Ells volen emular les actituds autoritàries d'aquests lideratges i portar-les a Catalunya i a Espanya.
"Encara que a tot Espanya li aniria malament un govern del PP i Vox, a Catalunya encara més"
- El ministre Puente ha qualificat en les últimes hores Feijóo com "el polític més mesquí i miserable en 50 anys de democràcia", que són paraules força fortes. Hi coincideixen?
- Respectem totes les declaracions de tots els líders polítics, dels que compartim partit i dels que no. Nosaltres diem que el lideratge del senyor Feijóo com a cap de l'oposició no ha cobert en absolut les expectatives. Mai el primer partit de l'oposició a Espanya ha estat tan poc atent als problemes reals. Mai ha fet una proposta positiva sobre la taula, ni ha buscat consensos, ni s'ha preocupat dels problemes reals de la gent, sinó que s'ha dedicat a enderrocar el Govern de Pedro Sánchez, al qual va qualificar des del primer moment d'il·legítim.
Ells confonen el joc democràtic en què tu, legítimament, treballaràs per guanyar a les urnes el teu adversari. Però ells han utilitzat totes les eines possibles per destruir el seu enemic, Pedro Sánchez; l'han atacat personalment a ell i a la seva família. Això, en democràcia, ens sembla joc brut, no és el joc que esperem dels líders democràtics d'un país. La lluita legítima per guanyar a les urnes és en el que s'ha de treballar i és al que nosaltres aspirem el 29 de novembre.
- Voldria preguntar-li per les enquestes catalanes. Algunes situen Aliança en segona posició i a prop del PSC. Us les creieu? Penseu que reflecteixen realment el sentiment dels catalans?
- Les enquestes s'han de tenir en compte, estudiar i analitzar, però són tendències. El que realment ens importa i ens fa testar el que passa amb els ciutadans és estar al seu servei. Ara volem continuar treballant des del Govern de la Generalitat per donar respostes als problemes de la gent: parlar d'habitatge, de seguretat, d'educació, de salut, d'infraestructures i de la xarxa ferroviària.
Està clar que, a nivell global, l'extrema dreta i les posicions més conservadores estan avançant; hi ha una pujada a nivell global que té reflex a nivell local. Per això és necessari que les forces progressistes i la socialdemocràcia treballem juntes per aconseguir una unitat d'acció per fer front a aquest bloc. Hem de pensar que és la tendència dels poderosos: l'extrema dreta utilitza recursos econòmics per desestabilitzar realitats democràtiques, i tenim uns seriosos adversaris al davant.
"El Sr. Feijóo com a cap de l'oposició no ha cobert les expectatives. Mai el primer partit de l'oposició a Espanya ha estat tan poc atent als problemes reals"
L'única manera de combatre l'antipolítica i l'antisistema de l'extrema dreta és fent bona política. Que la gent entengui que el govern és útil i que els serveis públics els ajuden a tenir benestar i qualitat de vida.
- Per acabar, voldria preguntar-li per la Diputació de Barcelona, que vostè presideix. Quins han estat els seus esforços sobre un dels temes que més preocupa els catalans, com és l'habitatge?
- Sense tenir competències directes en habitatge, hem fet coses importants, com ajudar els ajuntaments a planificar l'habitatge, municipi a municipi; ajudar a identificar solars i planificacions urbanístiques per al pla 50.000 de la Generalitat; i crear una àrea d'Habitatge i Urbanisme per oferir suport tècnic de professionals i arquitectes als 100 municipis de menys de 5.000 habitants que no tenen eines pròpies.
També cofinancem els ajuntaments beneficiats pel Pla de Barris i hem col·laborat amb el Ministeri d'Habitatge per canalitzar recursos cap als ajuntaments. Hem intentat ser una eina útil institucional per facilitar la feina entre les administracions competents i el territori.
- El seu mandat acaba en poc més de mig any. Quina valoració en fa?
- Va ser un inici complicat, però estic molt contenta perquè hem donat un exemple. La Diputació va aconseguir configurar un govern absolutament plural de quatre forces polítiques molt diverses que hem estat capaços de generar un clima de treball molt positiu i d'arribar a acords per millorar la vida dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona, que són més de sis milions i mig de ciutadans.
La Diputació de Barcelona té un pressupost de gairebé 1.500 milions d'euros, del qual més del 86% és finalista i va directe als municipis. Hem fet moltes coses: un fons de 100 milions d'euros per a l'aigua durant la sequera, gairebé 80 milions per a energies renovables als municipis, 40 milions per millorar polígons d'activitat econòmica i gairebé 40 milions d'euros per al servei de teleassistència avançada, que millora la vida de 150.000 persones grans i dependents.
