Les patronals intenten impedir una vaga general per l'habitatge que paralitzi el país durant 24 hores.
Per fer-ho, esgrimeixen el mateix argumentari que ja va emprar Foment del Treball el 2017, en les aturades convocades a Catalunya després de l'1 d'octubre: que la mobilització respon a una motivació "alien al món laboral".
Fa nou anys, la patronal va acudir al TSJC per intentar il·legalitzar la vaga del 8-N, però el tribunal va acabar donant la raó als convocants i es va poder celebrar, un precedent que pot pesar si les organitzacions empresarials decideixen ara tornar als tribunals.
Les patronals CEOE, Cepyme i Foment sostenen que la protesta, impulsada per CCOO, UGT i CGT juntament amb col·lectius de llogaters, no respon a un conflicte legítim entre empresa i treballadors, sinó a una mesura de pressió per forçar canvis legislatius en polítiques públiques de les quals "les empreses no en són responsables".
Foment considera a més "sorprenent" i "inoportú" que es pretengui alterar la normalitat econòmica i social just quan s'acaben de convocar les eleccions generals del 29 de novembre de 2026, i acusa els sindicats d'utilitzar el teixit empresarial com a "tauler" partidista en plena precampanya.
La convocatòria formal no s'ha registrat, per la qual cosa Foment admet que és aviat per a una valoració definitiva. Tot i així, ha anunciat que "analitzarà l'encaix jurídic i el compliment dels requisits legals" de la vaga tan bon punt es presenti, cosa que deixa oberta la porta a una impugnació.
El cas de 2017
És exactament el mateix full de ruta que es va seguir el 2017, en els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre. Aquell any, Foment va acudir al TSJC per demanar la il·legalització de la vaga general del 8-N, al·legant defectes de forma i una motivació política de fons.
Com es va justificar l'aturada aleshores? El 2017, el sindicat la Intersindical-CSC va convocar la vaga "contra la regressió de drets socials i la precarietat laboral, i també contra un decret del Govern que, segons el sindicat, facilitava la sortida d'empreses de Catalunya". És a dir, van introduir matisos laborals entre les motivacions de la convocatòria.
Manifestació independentista a la vaga de 2017 als Jardinets de Gràcia de Barcelona
La patronal va acusar els convocants de fer política encoberta sota demandes socials i al nacionalisme de paralitzar l'economia per influir en l'agenda política i en el relat internacional. Les reivindicacions i la independència eren, segons la seva tesi, alienes als convenis.
La crida va arribar just un dia després que l'Audiència Nacional enviés a presó a Junqueras i a altres exconsellers. ANC i Òmnium es van sumar a les anomenades aturades de país.
Foment, que aleshores presidia Gay de Montellà, va presentar una demanda per declarar-la il·legal i va demanar mesures cautelars i responsabilitat per danys. El seu primer recurs, davant la sala contenciosa-administrativa, va ser rebutjat. La sala social també el va desestimar i no va entrar a valorar la licitud de la vaga, que es va celebrar.
Al maig de 2018, el TSJC va rebutjar la demanda de Foment, va qualificar la vaga de "mixta" per combinar motius polítics i laborals, i va denegar la indemnització de 100.000 euros que demanava.
Dos anys després, el Suprem va desestimar el recurs de cassació i va entendre que els motius polítics estaven vinculats a raons socials i que no desvirtuaven la finalitat essencial de defensa dels drets dels treballadors.
Dubtes
L'advocada Cristina Calvo, del despatx barceloní Vosseler, qüestiona l'encaix legal de la convocatòria i assenyala que és diferent al precedent de 2017. La lletrada recorda que l'article 28.2 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de vaga als treballadors per a la defensa dels seus interessos, en un marc estrictament vinculat a l'àmbit laboral.
En la mateixa línia, Calvo assenyala que l'article 11.a del Reial decret llei 17/1977 declara il·legal la vaga quan s'iniciï o es mantingui per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l'interès professional dels treballadors.
Per a Calvo, la qüestió no resideix a discutir la legitimitat de reclamar polítiques que garanteixin l'accés a un habitatge digne, sinó a determinar si la vaga és jurídicament l'instrument adequat per fer-ho.
"Una causa social pot ser legítima i constitucionalment protegida sense que per això qualsevol forma de protesta quedi automàticament emparada pel dret de vaga", ha explicat.
Coincidències
Entre les dues convocatòries, separades per nou anys, s'acumulen les semblances. La patronal torna a oposar vaga política i laboral, a invocar un calendari polític incòmode, aleshores processal i ara electoral, i a reservar-se la via judicial.
El 2017 es denunciava política encoberta, i avui s'al·lega que la vaga busca pressionar en matèria de polítiques públiques i no resoldre un conflicte laboral.
Imatge d'arxiu de la manifestació per l'habitatge que es va celebrar a Barcelona el passat divendres 2 d'octubre de 2026
D'altra banda, aleshores es va denunciar la instrumentalització de la paralització econòmica amb fins polítics. Avui, aquesta arista pren encara més consistència en plena campanya electoral.