L'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre no només posa punt final a una legislatura tan feble en els equilibris parlamentaris com accidentada pels successius revessos al Congrés, la crisi fronterera de Ceuta, les investigacions judicials al PSOE i a l'entorn del president del Govern, les inundacions a València i la greu apagada elèctrica de l'abril de l'any passat.
També altera el curs normal de la política a Catalunya, bastió del socialisme governat per Salvador Illa. Pedro Sánchez --que va consultar amb ell la decisió de convocar eleccions durant aquest cap de setmana de reflexió-- es va comprometre amb el president de la Generalitat i amb els seus socis, Esquerra Republicana (ERC), a dur a terme una sèrie de reformes per millorar el finançament del territori, els seus serveis públics i l'execució pressupostària de l'Estat, entre d'altres.
El PSC, entre la resignació i el repte
Els socialistes catalans, fa només una setmana, cridaven a executar els consensos abans d'acabar la legislatura; ara reconeixen que haurien preferit esgotar el mandat i contenen l'alè esperant evitar la sortida de Sánchez de la Moncloa. L'entrada d'un govern de Partit Popular (PP) i Vox, amb Alberto Núñez Feijóo com a president i Santiago Abascal com a segon, eliminaria qualsevol possibilitat d'èxit per a les múltiples carpetes obertes amb el PSOE.
"Ja veurem com queda tot després dels comicis", expliquen algunes veus del PSC en conversa amb aquest mitjà. Altres, resignades, donen per "perduda" el nou finançament, la condonació del FLA i el traspàs de Rodalies a causa del vot en contra de Junts als decrets antidesnonaments, que ha empès Sánchez a convocar eleccions. Totes elles, però, expressen les seves ganes d'anar a eleccions i guanyar la dreta i l'extrema dreta a les urnes.
"Nosaltres treballarem intensament perquè no s'aturi res. Això sí, tot el que havia d'anar al Congrés dels Diputats i que requeria una tramitació i un procediment parlamentari, haurem de treballar perquè arribi a un Congrés amb majories suficients perquè s'aprovin àmpliament", ha dit en roda de premsa la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, cridant a la mobilització del vot d'esquerres.
🔴 Reforma del finançament
Per parts. La pretesa reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) es veu completament truncada per l'abrupte final del mandat. Es tracta de la modificació legislativa necessària per donar llum verda al nou repartiment de recursos entre els governs regionals, amb una injecció de 21.000 milions d'euros anuals dels quals la Generalitat catalana hauria rebut 4.700 milions.
Tant el president Illa com la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, havien avançat que aquesta quantitat de diners l'haurien destinat a millorar el finançament dels serveis públics, la sanitat i l'educació. Però la iniciativa es quedarà en el primer estadi: després d'haver estat aprovada al Consell de Política Fiscal i Financera, no es tramitarà al Congrés dels Diputats, cosa que s'havia de produir abans d'acabar l'any.
No obstant això, tampoc comptava amb els suports necessaris: Junts per Catalunya li gira l'esquena, alhora que exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, seguint els passos del País Basc i Navarra. Així que l'èxit d'aquesta iniciativa, que no ha convençut les comunitats del PP ni tan sols del PSOE, no estava garantit.
🔴 Condonació del FLA
La condonació del deute lligat al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) guarda una estreta relació amb la reforma del finançament, ja que els plans de la Moncloa i del Govern eren portar-les alhora a votació. El PP també s'ha oposat a perdonar a les comunitats el 20% del seu deute; en el cas de l'Administració catalana, aquesta aspirava a deixar de pagar 17.000 milions d'euros i 1.600 milions en interessos.
🟡 Traspàs de Rodalies
En matèria de mobilitat, els dubtes planen sobre el traspàs de Rodalies. El Govern central i la Generalitat van pactar la creació de l'empresa mixta per ampliar la participació de la part catalana de la gestió diària de què disposa avui a les grans decisions en matèria, per exemple, d'inversions; com ara la compra de nous trens o les tasques de manteniment, que van cobrar una major rellevància després que l'accident de Gelida evidenciés l'abandonament de la xarxa el passat mes de febrer.
El traspàs de l'inventari de Renfe, així com la posada en marxa de Rodalies de Catalunya, podria tirar endavant, sempre que els socialistes catalans convencin el PSOE d'aprovar-ho a la Diputació Permanent, l'òrgan que legislarà en funcions fins que es torni a formar el Congrés i on el Govern de coalició no depèn del PP ni de Junts. Per tant, tot i ser possible perquè està "pressupostat i en vies d'execució", expliquen veus socialistes, el canvi de mà dels trens i de la seva governança es preveu complicat, més encara el pretès traspàs de vies i catenàries, que són propietat d'Adif i encara no s'ha explorat.
Un dels nous trens de Rodalies de Renfe
🔴 Enduriment del Codi Penal
Les negociacions admeses per Illa amb el Govern per modificar el Codi Penal per incrementar les penes per tinença il·lícita d'armes blanques i de foc també queden en stand by. El president va presentar aquesta iniciativa com una de les novetats del Debat de Política General (DPG) celebrat al Parlament la setmana passada com a mesura per combatre els tiroteigs a la via pública i reduir la sensació d'inseguretat que aquests provoquen als barris.
Actualment el CP contempla penes de presó d'un a tres anys en cas d'armes prohibides o les reglades modificades substancialment, i la proposta del Govern és augmentar-les de dos a quatre; i quant a la tinença d'armes de foc sense permís o llicència, les penes en cas de ser curtes és d'un a dos anys i de sis mesos a un any en cas de ser llargues, i la voluntat és augmentar de 18 mesos a tres anys i de sis mesos a un any i mig, respectivament.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa
🔴 Consorci d'inversions i línia orbital
D'entre els compromisos adquirits amb ERC pels pressupostos, destaca el consorci d'inversions, l'òrgan amb què socialistes i republicans busquen remuntar l'escassa execució dels Pressupostos Generals de l'Estat a Catalunya en matèria d'infraestructures. Junts el va tombar al Congrés, però el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va segellar amb el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, la creació d'una Societat Mercantil Estatal d'Inversions que faci les funcions de consorci fins a aconseguir la seva pretesa aprovació a la Cambra baixa.
No obstant això, el Consell de Ministres encara no n'ha donat el vistiplau, ni sembla que ho farà, de manera que aquesta carpeta quedarà en mans del proper Govern. Un dels grans projectes que l'organisme havia de blindar és la línia orbital de Rodalies, servei que es preveu que connecti Mataró i Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona el 2041. Una obra d'enorme magnitud, per a la qual és necessària la mobilització de 5.200 milions d'euros i que dependrà de la voluntat del proper Executiu.
🔴 Governança de la Zona Franca
També quedarà en mans dels futurs inquilins de la Moncloa el canvi de governança al Consorci de la Zona Franca de Barcelona; la Generalitat havia d'assumir el 40% i l'Ajuntament de Barcelona el 15%, perquè les institucions catalanes assumeixin el control de decisions tan importants com la seva presidència, avui ostentada per Pere Navarro.
🔴 Delegació de competències migratòries
Com és natural, els compromisos segellats pel PSOE amb Junts també salten pels aires. És, principalment, la delegació de competències en matèria d'immigració, que permetria l'entrada d'agents dels Mossos d'Esquadra en zones restringides per a la policia autonòmica del Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat; també entregaria a la Generalitat l'expedició del document d'identitat per a estrangers i l'emissió d'autoritzacions de residència temporal i de llarga durada.
Unes funcions que el Govern d'Illa veuria amb bons ulls assumir, però els neoconvergents van fracassar en el seu intent pels vots en contra de Podemos, que van titllar el text que impulsava la iniciativa de "racista". El partit independentista l'ha tornat a registrar recentment, sense que se'n conegui el desenllaç per la dissolució de les Corts.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras
🔴 Oficialitat del català a Europa
Una altra de les carpetes encallades és l'assoliment de l'oficialitat de la llengua catalana --també de l'euskera i del gallec, en tant que llengües cooficials-- a les institucions europees. Tot i que el Govern no ha tingut sort en aquest compromís adquirit amb les formacions catalanes i la Generalitat per l'oposició del Partit Popular Europeu i importants Estats membres, la convocatòria electoral fa que salti el seu principal valedor, el ministre d'Unió Europea i Afers Exteriors, José Manuel Albares.
🟢 Amnistia a Puigdemont i Junqueras
L'únic que no sembla que perilli és l'amnistia a l'expresident del Govern Carles Puigdemont i el seu exvicepresident Oriol Junqueras, defensada per activa i per passiva pel president Illa per aconseguir la normalitat institucional després del procés.
La majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) resoldrà el primer dels recursos d'empara dels líders secessionistes aquest dimarts, i s'espera que ho faci en positiu i que estableixi doctrina per a la resta de processats. Excepte sorpreses, això empenyeria el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena a esborrar definitivament els delictes dels dirigents de Junts i ERC perquè puguin tornar a la política i a Catalunya, en el cas del primer, aquest mateix mes d'octubre.
🟢 Construcció d'habitatge públic
Queda protegit de la inestabilitat de la política espanyola tot allò que no depèn de la Moncloa ni del Congrés dels Diputats. En aquest sentit, la Generalitat socialista se centra avui, entre altres qüestions, a reformar el sistema educatiu, reduir les llistes de la dependència i la construcció d'habitatge públic, sent la principal aposta de la legislatura catalana.
El Govern està en procés d'aixecar 50.000 pisos de protecció oficial i mobilitzar solars per tot Catalunya per a l'edificació de 214.000 habitatges més, la meitat de règim públic. Aquesta, primera preocupació de la ciutadania, és, precisament, la que ha empès Sánchez a convocar les eleccions generals del 29N.