Miquel Sàmper: "La salut emocional dels infants està per sobre de l'accés als 'smartphones'"
El Govern traurà a consulta pública al novembre l'avantprojecte de llei de benestar digital, que preveu portar al Parlament el 2027
Contingut relacionat: Catalunya prepara una llei de benestar digital per protegir els menors dels "danys irreversibles" dels mòbils i la IA
El telèfon mòbil, les xarxes socials i, més recentment, la intel·ligència artificial han transformat la manera en què infants i adolescents es relacionen, estudien i ocupen el seu temps lliure.
Una realitat que també ha obert el debat sobre els seus riscos i sobre on s'ha de situar la frontera entre educar en un ús responsable de la tecnologia i establir límits.
La Generalitat ha decidit entrar de ple en aquest debat i treballa des de fa més d'un any, a través d'una comissió transversal de 12 departaments, en una estratègia de benestar digital dirigida especialment a la infància i l'adolescència. Però vol anar més enllà de les recomanacions.
Per això, el Govern prepara un avantprojecte de llei que sortirà a consulta pública aquest novembre i que pretén portar al Parlament el 2027.
L'estratègia combina prevenció, educació i regulació, amb mesures per fomentar un ús saludable de les pantalles, acompanyar les famílies, detectar de forma precoç possibles conductes addictives i protegir els menors davant els riscos de l'entorn digital.
Sobre com trobar l'equilibri entre aprofitar les oportunitats que ofereix la tecnologia i protegir infants i adolescents dels seus riscos, parlem amb el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper.
Miquel Samper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat BARCELONA
- Què significa exactament per al Govern quan parlen de “benestar digital”?
El benestar digital significa que hem de promoure que els nostres infants i adolescents tinguin el màxim de comoditats.
I amb comoditats vull dir que trobin estabilitat educativa i que trobin l'equilibri davant les coses que van sorgint, com la intel·ligència artificial. I nosaltres tenim el repte i l'obligació de vetllar per ells, com vetllem també per la gent gran en altres qüestions.
"El que siguem capaços de transmetre com a polítics als nostres menors, als nostres infants i als nostres adolescents, influirà en com seran quan arribin a adults"
Les addiccions són totes dolentes. És dolenta una addicció a l'alcohol, al tabac, a les drogues o a menjar compulsivament; però també ho és una addicció a les xarxes, al telèfon mòbil o a la PlayStation.
I aquestes últimes són addiccions que hem detectat que s'estan produint en els darrers anys i que poden tenir efectes molt nocius, com la manca de sociabilitat entre la gent d'aquestes edats o la manca de relacions personals.
- Com es tradueix això en l'estratègia que està preparant el Govern?
Fa ja més d'un any, des del nostre departament vam considerar que havíem de generar un escenari transversal dins del Govern que donés resposta a totes aquestes inquietuds. Però necessitàvem un instrument i el vam crear des de Polítiques Digitals i és una comissió composta per 12 departaments.
Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, inaugura la tercera jornada del BCN Desperta!
Però no només hem fet això, sinó que aquesta comissió al mes de novembre d'aquest any traurà a consulta pública el projecte de llei que portarem el 2027 al Parlament de Catalunya.
Serà el Parlament de Catalunya i, per tant, tots els grups parlamentaris, qui podran dir la seva al respecte. Nosaltres volem tenir aquest instrument preparat.
Evidentment, ho farem en el marc del Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial i també tenint en compte les regulacions que estan preparant tant Europa com l'Estat espanyol per regular l'accés dels menors a les xarxes i a l'entorn digital.
- Per què es necessita una llei pròpia?
Per què necessitem aquest instrument? Perquè, per exemple, la intel·ligència artificial hauria d'estar limitada per als menors de 14 anys. No podem fer-ho en espais que no són nostres, però sí podrem fer-ho, per exemple, a les biblioteques, als centres educatius o als centres esportius.
"La intel·ligència artificial hauria d'estar limitada per als menors de 14 anys. No podem fer-ho en espais que no són nostres, però sí podrem fer-ho, per exemple, a les biblioteques, als centres educatius o als centres esportius"
També volem facilitar, amb aquest projecte de llei, que els proveïdors d'intel·ligència artificial tinguin elements per determinar si realment l'edat de l'usuari és de 14 anys, de 15, de 18 o de 12.
Infants amb ordinadors a l'aula
- Quins riscos concrets han identificat?
Un d'ells són determinats discursos d'odi i actuacions discriminatòries que s'hi produeixen. Nosaltres també volem detectar-los per excloure'ls d'aquest circuit i que, per tant, no puguin afectar aquesta educació equilibrada que volem per als nostres menors.
Aquí tenim un pla pilot que es diu 'Xarxaneta', que pretén identificar aquestes actuacions discriminatòries i aquests discursos d'odi que es poden trobar a l'entorn digital, aïllar-los i poder-los treure perquè no perjudiquin els nostres menors.
- Després de tants mesos de feina, què us ha sorprès d'aquest procés?
Doncs que, igual que ningú dubta que el problema de l'habitatge és el problema més gran que tenen Catalunya, Espanya i gran part d'Europa, jo et diria que aquest és menys conegut socialment, però és un dels problemes més importants que tenim com a societat.
Encara no està a l'agenda en què els mitjans haurien de posar-lo. Però si no som capaços de regular aquest entorn digital, tindrem persones diferents.
I nosaltres tenim l'obligació d'aconseguir que els nostres infants i adolescents creixin en un entorn que sigui molt positiu per a ells; que siguin grandíssimes persones, que siguin persones sociables, alegres, divertides, bones persones. I aquesta addicció o possible addicció, com totes les addiccions, impedeix que puguis desenvolupar-te plenament com a persona.
"Aquesta addicció o possible addicció, com totes les addiccions, impedeix que puguis desenvolupar-te plenament com a persona"
- Hem arribat tard?
- Creu que també ha canviat la percepció política sobre la necessitat de regular?
Quan nosaltres ho vam anunciar, quan vam decidir fer això, ningú havia alçat la veu encara. Al cap de quatre dies, Austràlia va dir que regularia l'accés, que prohibiria l'accés a les xarxes als menors de 16 anys.
Al cap d'uns quatre dies més, va ser Alemanya, després França, després el Regne Unit i després el president del Govern, Pedro Sánchez, també va dir que volia regular per llei l'accés, limitar per llei l'accés a les xarxes dels menors de 16 anys.
Bé, a vegades la política és reactiva i no propositiva. En aquest cas, jo he de dir que era complicat ser molt propositiu perquè es tracta de prendre mesures fins a cert punt prohibitives, molt reguladores. I això mai agrada.
Ara, quan es tracta de limitar drets fonamentals, has de ser capaç de trobar un equilibri i ponderar què és millor. Aquí és evident que la salut emocional dels infants està per sobre de l'accés als smartphones, a les pantalles i a tots aquests dispositius.
"Quan es tracta de limitar drets fonamentals, has de ser capaç de trobar un equilibri i ponderar què és millor. Aquí és evident que la salut emocional dels infants està per sobre de l'accés als smartphones"
- Una de les novetats de la guia és precisament la participació dels pediatres en la detecció de possibles addiccions. Com es farà?
Nosaltres ja hem definit 67 mesures. Aquestes mesures afecten determinats sectors i un d'ells, evidentment, és el sector de la salut i, de manera especial, els pediatres.
Imatge d'arxiu d'un ordinador
Efectivament, han de tenir una certa formació per poder detectar això. Segurament no els farà falta gran cosa, perquè és una cosa força evident. Amb quatre preguntes jo crec que la resposta ja se sap. Amb quatre preguntes i fins i tot mirant el mòbil: “Quantes hores has utilitzat el mòbil?”.
Però sí que és veritat que hem d'acompanyar els nostres metges, en aquest cas els pediatres, perquè aquesta tasca la facin molt bé.
- Com s'evita que aquesta intervenció es percebi com una intromissió en l'àmbit familiar?
Hem de procurar que aquesta feina no es vegi com una intromissió il·legítima. En qualsevol cas, que es vegi com una intervenció legítima, entre altres coses perquè el pare i la mare t'ho demanen.
Per això, hem de ser capaços que els pares, les mares, els progenitors i els familiars que acompanyen els infants tinguin molt clar que aquesta addicció que hem detectat a Catalunya i a tot arreu l'hem de limitar.
- Si d'aquí a cinc anys ens tornem a asseure, què hauria d'haver canviat?
D'entrada, torno a l'exemple que t'he posat abans de l'habitatge: que la societat tingui molt clar, i també els polítics, siguin del partit que siguin, que aquest és un problema. Perquè ho és.
Per tant, primera cosa: m'agradaria molt que ja existís una corrent en què això es tractés com un problema. Com l'habitatge, com la seguretat, com l'educació, com la sanitat.
Que diguem: “És importantíssim que siguem capaços d'educar els nostres nens seguint unes pautes positives i equilibrades”.
"M'agradaria molt que ja existís una corrent en què això es tractés com un problema. Com l'habitatge, com la seguretat, com l'educació, com la sanitat"
Al final, la resposta és equilibri. Has de prohibir? Bé, prohibir, no. La intel·ligència artificial segur que ens portarà moltes coses positives. Per exemple, en la medicina, però l'hem d'utilitzar de manera limitada.
- I en termes legislatius?
Doncs que Europa, Espanya, Catalunya i la resta de comunitats hagin pres mesures com les que estem prenent nosaltres. La nostra, quan surti, segurament s'haurà de millorar, precisament perquè serà la primera.
Però que ja tinguem aquest document al Parlament serà molt important. I després, que no tinguem por a prendre mesures quan els riscos són tan importants.
Imatge d'arxiu del Parlament de Catalunya
Evidentment, les limitacions i les hiperregulacions no deixen de tenir trets intervencionistes. Però quan tu detectes un problema d'una certa magnitud —i aquest és molt important, per això cal que la societat ho sàpiga—, s'han de prendre mesures.
"No pots deixar que això s'autoreguli, perquè no s'autoregularà. Perquè tots tenim addicció"
- En definitiva, la clau és aprendre a conviure amb la tecnologia sense renunciar al que aporta?
Hem de ser capaços de trobar aquest equilibri. Els nous dispositius i les noves tecnologies ens aporten molts avantatges, però hem de limitar un ús excessiu que ens pugui fer mal.
Tots podem utilitzar el mòbil, però estem perdent una mica el que és una certa compostura social i educacional. I com que estem detectant aquesta tendència, nosaltres volem que les persones tinguin la capacitat de, sense renunciar als avantatges del món actual, no perdre determinats valors educatius i de respecte.
