El darrer desencontre entre Junts i el Govern, aquesta vegada arran dels decrets d'habitatge aprovats dimarts passat al Consell de Ministres, podria comportar un avançament electoral aquest mateix any 2026.
Fonts de l'executiu asseguren que és "molt probable" que, tot i que el president Pedro Sánchez va assegurar que els comicis se celebrarien l'any vinent, aquesta sigui la conseqüència que ambdós decrets no siguin convalidats aquest divendres al Congrés dels Diputats.
El Govern va voler amb ells donar resposta a l'onada de protestes per la crisi habitacional que es va desencadenar després del desnonament de l'octogenària Maricarmen a Madrid.
Per garantir-se la seva aprovació, va dir, inclouria les propostes que Junts li havia fet arribar fa uns mesos en un dels dos decrets --mentre que Sumar en va forçar un altre, més petit, que naixia sense opcions de tirar endavant--.
Tot quedava pendent que el partit de Carles Puigdemont acceptés el text aprovat al Consell de Ministres. I així semblava que havia de passar, entre el recent acostament entre ambdós arran de la nova estratègia per l'oficialitat del català a la UE i davant la imminent aplicació completa de l'amnistia.
Junts va cedir davant 'els seus' petits propietaris
Però no va ser així. En una reunió telemàtica d'urgència, la formació independentista va concloure que el decret era "una presa de pèl", que no recollia les seves principals demandes, especialment en relació amb la protecció del petit propietari, i que votarien en contra si el Govern no presentava una proposta alternativa.
Junts va demanar la retirada del decret, a la qual cosa l'executiu es va negar, i aquest mateix divendres al matí ha enviat una nova proposta als socialistes.
Posant el focus en frenar els desnonaments i limitar la compra als fons voltor --cosa que asseguren que l'actual decret no garanteix--, que l'estat es faci càrrec dels llogaters vulnerables, ajudes a la compra del primer habitatge i la desgravació del lloguer en la declaració de la renda.
Són mesures consensuades amb el teixit empresarial català, explica la formació, i amb els alcaldes del partit, que fa dies que traslladen a la direcció de Junts des de dimarts que els seus votants no entendrien de cap manera que facilités aquest decret, ja que a totes llums els perjudica.
Malgrat l'ajustada aritmètica parlamentària, al Govern li valia l'abstenció de Junts, ja que ja tenia més vots a favor que en contra després del "sí" de Coalició Canària i PNB.
Però Junts es va plantar i dirà que no aquest divendres en una votació prevista a partir de les 15 hores després de l'exposició de motius dels grups al matí.
Eleccions?
La derrota parlamentària, que sembla inevitable, podria ser la darrera d'aquest Govern si, com sembla, Sánchez aprofita el context actual per convocar eleccions.
Des de l'executiu, tot i que remarquen que la decisió correspon única i exclusivament al seu president, apunten que és un "bon moment" per fer-ho, ja que estan convençuts que hi ha una majoria social "molt clara" a favor de les seves mesures en habitatge i podrien plantejar la campanya en aquests termes.
Les enquestes són molt dolentes per als socialistes després de tres anys i escaig de legislatura. PP i Vox, en aquesta línia, podrien sumar més de 210 escons, tot i que són dades poc concloents, ja que segueix sense haver-hi un projecte definit a l'esquerra del PSOE.
Això també jugaria a favor de Sánchez, que agafaria els romanents de Sumar encara reconstruint-se i es projectaria a si mateix com l'única "solució" per frenar, de nou, l'extrema dreta.
Els dubtes, tot i que el sentir general al Congrés és que hi haurà avançament electoral, es dissiparan al llarg de la tarda.
Està previst, de fet, que el president del Govern Pedro Sánchez parli després del ple.