Dos mecanismes inèdits per adquirir habitatges i l'ampliació dels Préstecs Emancipació, després de més de 1.800 préstecs públics en un any, han estat els anuncis del president Salvador Illa per "intervenir el mercat" i acompanyar la resposta del Govern a l'onada de protestes que demanen solucions a la crisi habitacional després del desnonament de Maricarmen.
L'acampada a la Puerta del Sol de Madrid, llegida en moltes cròniques com un nou 15M, ha forçat dos decrets que haurà de convalidar el Congrés dels Diputats aquest divendres. La seva rèplica a Barcelona, impulsada pel Sindicat de Llogateres encara que amb menor intensitat, ha empès el Govern a doblar la seva aposta per la que ja era l'obsessió de la legislatura.
Contra els desnonaments
En el Debat de Política General iniciat aquest dimarts al Parlament, agafant el relleu del primer d'Illa al capdavant de la Generalitat --en què va anunciar 50.000 habitatges protegits nous el 2030-- i del de l'any passat --on va apuntar a 165.000 més, enfocant-se en l'obtenció de solars--, les solucions en matèria d'habitatge han tornat a ser protagonistes.
La primera, acompanyada de la nova unitat antidesnonaments pactada amb els Comuns --que serà una realitat entre finals de 2026 i principis de 2027--, consistirà en un nou fons d'emergència específic perquè, quan s'hagin esgotat totes les vies legals per evitar un desnonament, el Govern pugui comprar el pis, mobilitzant 25 milions d'euros ampliables.
Copropietat amb majors de 40 anys
La segona d'elles, en la qual el president ha posat més èmfasi durant la seva intervenció de més d'una hora i mitja, rescata dos articles del Codi Civil català --el 547.1 i el 574.9-- per habilitar les compres conjuntes entre la Generalitat i persones entre 40 i 55 anys que acreditin dificultats per accedir a una hipoteca, cedint la propietat durant 50 anys.
El president Salvador Illa
El Govern pagarà el 60% de l'hipotètic habitatge, rebaixant a més de la meitat el preu de l'immoble, i aquest passarà a pertànyer a l'interessat durant mig segle, quan podrà decidir si se'l queda i paga el que falta, o si, per contra, se'l queda l'administració, passant en aquest cas a formar part del parc públic d'habitatge, segons ha detallat Illa.
Altres propostes
Sobre això últim, recordant que l'objectiu és que suposi el 15% del total i que segueix per sota del 2%, ha insistit en totes les mesures ja en marxa del Govern per ampliar-lo però també en la seva governança, cridant els grups parlamentaris a una "reflexió" per actualitzar els instruments de gestió del parc públic d'habitatge properament.
Així mateix, ha anunciat que demanarà ajuda als bancs per millorar el finançament a l'hora de construir --així com a la resta d'actors privats que influeixen en el mercat-- en la que ha estat la intervenció més contundent del president fins ara en matèria d'habitatge, cridant també a marxar a Madrid a qui vulgui especular perquè "aquí no tenen lloc".
Regions per la Democràcia i Ucraïna
Per la resta, Illa ha pronunciat un discurs d'inici de curs molt centrat a confrontar el seu model polític amb l'autoritarisme, anunciant una conferència de Regions per la Democràcia que se celebrarà a Catalunya el proper mes de novembre per, ha dit, "construir una gran aliança a favor de la fraternitat, l'Estat de dret i els valors europeus".
I també ha detallat la posada en marxa d'un Programa Catalunya-Ucraïna, pactat en la seva trobada amb Volodymir Zeleski a Kyiv, per contribuir a la "reconstrucció" del país, que ha tornat a patir atacs per part de Rússia en les últimes hores. Això consistirà en posar a disposició, ha explicat, el sistema de salut i recerca i el teixit empresarial.
Balanç
El president, d'altra banda, ha aprofitat per fer balanç d'aquests dos anys de legislatura. Assumint els reptes que segueixen sense resoldre's --més enllà de l'habitatge o l'educació, en què Govern i oposició treballen per un pacte "de país"--, però exhibint bones dades econòmiques, millors xifres de seguretat i els pressupostos més expansius de la història.
Com va fer també en l'últim Debat de Política General, ha dedicat bona part de la intervenció a detallar obres que avancen, infraestructures clau que s'impulsen, hospitals que es construeixen, carreteres que es completen o projectes que prosperen --des del Catalunya Media City o la gigafactoria de Mora la Nova, fins a la final de la UCL al Camp Nou--.
Fixar posició
Així mateix, ha aprofitat per fixar posició en qüestions d'actualitat, sense massa novetats. Ha reivindicat "la Catalunya on hi caben totes les Catalunyes" davant els ultres --Sílvia Orriols no ha aparegut a l'hemicicle--, ha reivindicat l'oficialitat del català a la UE i ha desitjat que l'expresident Carles Puigdemont pugui ser ja al proper ple.
Així mateix, davant una oposició contrariada i que aprofitarà el seu torn de rèplica d'aquest dimecres per carregar durament contra el Govern, ha demanat "ambició" perquè Catalunya segueixi creixent unida després de "una dècada de paràlisi", cridant novament a Junts a negociar el nou model de finançament i que pugui aprovar-se al Congrés dels Diputats.