Ada Colau ha deixat el pis de lloguer on vivia des de fa més de 15 anys.
L'exalcaldessa de Barcelona ha explicat que, després de separar-se de la seva parella fa quatre anys i assumir en solitari el lloguer i les despeses dels seus dos fills, un únic sou va deixar de ser suficient per mantenir l'habitatge.
"Amb un sol salari no podia assumir-ho, em costava arribar a final de mes", ha explicat aquest dimarts al programa Cafè d'idees de RTVE.
Ada Colau en una altra entrevista a RTVE.
Colau ha relatat que ha hagut d'abandonar el pis i passar a compartir habitatge amb un familiar.
L'exalcaldessa ha utilitzat la seva experiència personal per denunciar les dificultats que, al seu parer, genera el mercat del lloguer quan una família passa de comptar amb dos ingressos a un.
"El mercat sempre pensa en quina és la màxima possibilitat de pagament en una societat i dona per fet que han de viure dues persones amb sou en un habitatge", ha remarcat.
Al centre del debat
Les paraules de Colau arriben en ple debat sobre el nou decret d'habitatge, després del cas Maricarmen, del 'nou 15M' a Madrid i de més manifestacions a diverses províncies del país, entre les quals Barcelona, on ahir es van concentrar unes 2.000 persones per pressionar Pedro Sánchez.
Hores després de la seva visita a la capital catalana, el Govern ha aprovat en el Consell de Ministres dos decrets d'habitatge sense comptar amb el suport dels socis.
Entre altres mesures —que hauran de ser convalidades aquest divendres pel Congrés— amplien fins al 2030 la protecció davant determinats desnonaments, prorroguen dos anys els contractes que acabin abans del 2029 i regulen els lloguers de temporada i per habitacions.
Colau coneix bé aquest moviment. Abans d'entrar en política institucional, va ser una de les cares visibles de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), des d'on va fer de l'accés a l'habitatge una de les seves principals banderes.
I ho fa ara, a més, quan torna a sondejar el seu retorn a la política nacional.
El sou d'alcaldessa
Colau ha explicat que el lloguer es va tornar inassumible quan va passar a afrontar-lo sola.
Els comptes que feia aleshores eren uns altres. Durant els seus anys a l'Alcaldia, la seva remuneració també va anar canviant.
Quan BComú va arribar a l'Ajuntament, la formació havia fixat per als seus càrrecs un topall de 2.200 euros nets mensuals i havia convertit la limitació salarial en una de les seves senyes d'identitat.
L'any 2019, però, el partit va aprovar un complement de 900 euros per a Colau i altres càrrecs, amb la qual cosa l'aleshores alcaldessa va passar a percebre uns 3.100 euros nets al mes, un 40% més que el límit inicial.
La retribució institucional del càrrec d'alcaldessa era de 100.000 euros anuals, tot i que Colau estava sotmesa al sistema salarial de BComú i, segons va explicar el partit, la diferència respecte al que percebia personalment es destinava a projectes socials.
Crònica Global va qüestionar aleshores que no s'haguessin fet públiques les seves liquidacions de la renda, cosa que impedia conèixer amb exactitud els seus ingressos finals.
El mecanisme incloïa a més donacions a projectes socials a través de La Filadora, un programa que més tard es va revelar que feia dos anys que no es convocava (2019 i 2020) i que el partit havia acumulat els excedents salarials.
Són xifres d'una altra etapa i no permeten saber quant cobra Colau actualment. Com tampoc permeten saber quin lloguer paga avui.
Sigui com sigui, la situació inassumible que ha descrit aquest dimarts pot ser la de moltes famílies de Barcelona.
Un retorn que pren forma
La mudança es coneix, a més, quan l'exalcaldessa ha tornat a guanyar protagonisme polític.
Aquest mitjà ja va avançar que Colau havia traslladat als Comuns la seva disponibilitat per encapçalar una candidatura per Barcelona a les pròximes eleccions generals, sempre que l'espai de Sumar arribi a un acord amb Podem.
Irene Montero i Ada Colau, en una imatge d'arxiu
La fórmula que es planteja passa per concórrer en un tàndem amb Irene Montero, que encapçalaria la candidatura per Madrid.
Les seves aparicions públiques s'han multiplicat les darreres setmanes mentre les diferents forces de l'esquerra negocien com concórrer juntes a unes futures generals.