El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha donat detalls de la seva proposta per a la reforma educativa que el territori ha obert recentment, empès per la caiguda del rendiment escolar dels alumnes catalans i les mancances d'un sistema que també pateixen els docents, encara en peu de guerra.
La compareixença del cap del Govern al Parlament --que ha promès que no es repetirà l'error a les proves PISA que invalida els resultats catalans després d'haver pres mesures correctores-- es produeix en una setmana amb una intensa agenda educativa.
Aquest divendres, rebrà al Palau els partits amb representació a la Cambra per acostar posicions per a un nou model i el blindatge dels recursos necessaris durant diverses legislatures.
Més comprensió lectora
La reforma educativa que plantegen els socialistes pretén enfortir l'hàbit lector durant l'escolarització, amb un nombre mínim de lectures obligatòries de clàssics i obres modernes. Actualment, els centres tenen llibertat per confeccionar la seva pròpia llista i permetre que els estudiants triïn què llegir, amb autonomia però sota criteris pedagògics.
Això canviarà perquè "la comprensió lectora és la porta d'entrada a la resta d'aprenentatges i qui tingui dificultats per comprendre un text tindrà problemes en la resta de competències", com matemàtiques i ciències, ha assenyalat Illa.
Comuns dona suport a la repetició de curs
El president també ha fet una crida a "garantir que un nen acabi la primària sabent llegir i escriure plenament" i s'ha preguntat si "un alumne que no aconsegueix els aprenentatges necessaris ha de repetir curs". Precisament, la repetició de curs va desaparèixer de les escoles d'un temps ençà i els menors avancen amb independència del nombre d'assignatures que han suspès.
En aquesta qüestió, trobarà la complicitat dels Comuns. La seva sòcia de legislatura, Jéssica Albiach, ha defensat recuperar la repetició de curs, advocant per treure-li "pes punitiu" per prioritzar el correcte desenvolupament cognitiu i pedagògic dels alumnes.
Així mateix, la diputada valenciana ha qüestionat l'eficàcia de les aules d'acollida de quatre mesos per aprendre català, plantejant un "curs pont" per als estudiants acabats d'arribar de l'estranger. El debat educatiu també intentarà trobar la fórmula per "integrar els alumnes que no saben català ni castellà", que els menors "respectin el mestre" i "protegir els menors de les pantalles i les xarxes socials", ha enumerat Illa, entre altres qüestions.
Salvador Illa, president de la Generalitat, al Parlament
Llei contra les pantalles
El dirigent socialista ha anunciat que l'Executiu català prepara un avantprojecte de llei per frenar l'exposició dels menors als smartphones i les xarxes socials i desterrar la intel·ligència artificial fins al segon cicle de l'ESO, tenint en compte l'impacte cognitiu i psicològic en edats primerenques. Catalunya serà "la primera comunitat autònoma" a tenir un "model de benestar digital", en paraules seves.
El socialista ha manifestat el seu compromís de revertir les "mancances" del sistema educatiu de la mà de "totes les parts interessades i implicades" per "reforçar els aprenentatges de l'alumnat". Per ell, "no és només qüestió de destinar més recursos, cal fer més", i ha dit estar "convençut" que pot arribar el pretès "gran consens".
La inversió del 6% serà "gradual"
Per aquest motiu, ha demanat altura de mires als partits, apel·lant a la responsabilitat dels presidents dels grups parlamentaris que assisteixin a la seva convocatòria de divendres: "Necessitem compromís, generositat i bona fe, que els partits posin per davant els 1,6 milions d'alumnes que, mentre debatem aquí, omplen les aules amb il·lusió i esperança".
En matèria econòmica, l'Administració catalana s'ha proposat complir, 17 anys després, amb la inversió del 6% del Producte Interior Brut (PIB) català a l'educació. Una xifra mai assolida tot i quedar blindada per la Llei d'Educació de Catalunya de l'any 2009; l'esforç inversor tot just supera el 4% any rere any davant dels països nòrdics, que sí que compleixen aquesta màxima.
Sobre aquesta qüestió, ha avisat que la seva consecució serà "gradual" perquè no es pot "resoldre en un dia un incompliment de 17 anys". "Les coses importants no es canvien en un dia, ni en un curs, però entre tots podem tornar el nivell educatiu de Catalunya als nivells d'excel·lència", ha afegit.
Les explicacions per l'error amb PISA
Així ho ha dit després de reconèixer com "un error greu" el que ha invalidat els resultats dels alumnes catalans a les proves PISA, després que les escoles apliquessin una taxa d'exempció dels estudiants cridats a fer els exàmens del 23% de mitjana, davant del 5% que recomana l' Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Només podien quedar fora els menors per als quals fos impossible comprendre o realitzar l'activitat per tenir necessitats especials o haver arribat recentment a Catalunya i, per exemple, no dominar la llengua. Però els centres no van aplicar correctament aquest requisit, la qual cosa ha fet que els resultats no siguin concloents i, per tant, siguin incomparables amb edicions anteriors i altres regions.
La informació no va arribar
L'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) va advertir al Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu fins a set vegades, i el 9 d'abril de 2025 es va produir el "primer punt d'inflexió", ha descrit Illa. I ha lamentat que "els advertiments no van arribar als centres educatius ni consta que s'activessin mesures de correcció o seguiment, i encara no havien finalitzat les proves, per la qual cosa hi havia marge per actuar".
El Consell no va traslladar els avisos als "nivells de decisió als quals havia d'arribar" al Departament d'Educació fins que, al febrer de 2026, va arribar a oïdes de la directora, qui sí que en va informar l'equip de la consellera Esther Niubó, concretament al secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez.
Reunió del president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera Esther Niubó i el president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo
Un cessament i tres expedients
A continuació, la Generalitat va obrir unes diligències prèvies que van detectar "errors d'interpretació, supervisió i seguiment de les proves" que Illa ha qualificat d'"inacceptables", cosa que va empènyer a l'obertura de tres expedients sancionadors per vulnerar la llei de transparència i bon govern de la Generalitat.
Com a resultat, dos tècnics del Consell i un alt càrrec del departament van ser apartats a finals d'agost fins a la resolució dels corresponents procediments, encara pendent. La polèmica també es va saldar amb el cessament de la secretària general de la conselleria, Teresa Sambola, una sortida que, si bé Niubó la va desvincular del fiasco, avui ha estat reivindicada per Illa.
No es van manipular els resultats
El president ha recordat, així, que "no s'han perdut les proves ni manipulat els resultats, ni hi ha hagut un problema en la correcció, sinó que el problema és metodològic", assegurant que el departament ha adoptat les mesures necessàries per evitar que l'error es torni a repetir, amb un reforç de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació (APE), que ha de tenir "un paper central" i anar més enllà d'"elaborar rànquings".
Mostra d'això ha estat que les proves posteriors als exàmens PISA, com les de comprensió lectora i de final d'etapa de quart d'ESO, s'han desenvolupat sense incidències, ha destacat Illa.