Carles Puigdemont assegura que no es penedeix "de res" del que va fer quan, sent president de la Generalitat, va impulsar un referèndum il·legal de secessió i va proclamar la independència unilateral de Catalunya a l'octubre de 2017. El líder de Junts, amnistiat pel Govern a canvi del seu suport parlamentari, continua desafiant l'Estat i va ara més enllà en qualificar de "colònies" Ceuta i Melilla, territoris espanyols on també planteja que es voti la seva "autodeterminació".
Així ho ha manifestat el dirigent fugit de la justícia en una entrevista al diari britànic The Sunday Times, en la qual es pronuncia sobre l'actualitat nacional i els 9 anys transcorreguts des de la seva marxa a Bèlgica.
En la mateixa, el dirigent amnistiat reconeix que no es penedeix "de res" del que va fer, i es mostra convençut que l'1-O quedarà per a la història: "Vam derrotar Espanya democràticament".
Fugit de per vida?
Després del fracàs del moviment independentista el 2017, Puigdemont va fugir a Bèlgica, on encara resideix. Explica que no sabia quant de temps estaria fora d'Espanya, però que "estava disposat a passar-hi tota la meva vida. I si he de passar així tota la meva vida, hi estic disposat".
Carles Puigdemont en una fotografia d'arxiu
El Tribunal Constitucional (TC) aborda aquesta setmana el primer recurs contra la decisió del Suprem de no aplicar l'amnistia als líders del procés pel delicte de malversació, a partir d'una ponència que dona la raó a l'alt tribunal però que previsiblement no prosperarà.
En concret, el ple estudiarà el recurs de l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, la resolució del qual fixarà doctrina per a la resta dels emparats i processats per rebel·lió, entre ells l'expresident. No obstant això, falten diverses etapes abans que arribi el torn del líder del partit separatista.
A falta d'una resolució, Carles Puigdemont ha dit que quan pugui tornar a Catalunya s'ha proposat "submergir-se" en el territori per respirar-lo, tocar-lo i escoltar la gent per veure per ell mateix què ha canviat en els darrers anys.
Situació de Ceuta
Preguntat per la situació migratòria a Ceuta, considera que Espanya travessa una profunda divisió política i social: "Quin sentit té per a un país de la Unió Europea tenir dues colònies o dues ciutats al Marroc? Si ho mires des d'una perspectiva marroquina, és clar que això és una ferida", ha apuntat.
Crisi migratòria a Ceuta
En aquest sentit, ha afegit que Espanya no organitzarà un referèndum d'autodeterminació a Ceuta perquè "tenen por" que Catalunya ho demani també, tot i que admet que la població ceutí té un sentiment, diu, "molt espanyol".
Causes judicials contra el Govern
Sobre les diverses causes judicials obertes que afecten el Govern, ha assegurat que "és clar que hi ha casos de corrupció", però que l'interès en aquests casos no és el de netejar el sistema sinó atacar qui governa.
"El sistema continuarà corrupte", ha advertit, i ha dit que hi ha hagut clars abusos en casos com el de la dona del president del Govern, Begoña Gómez.
En referència a la posició del líder de l'Executiu, Pedro Sánchez, en assumptes internacionals, com el seu suport a Palestina, afirma que ho fa per raons de política domèstica i que si pogués obtenir resultats involucrant-se amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ho faria: "No és honest. Ho fa per màrqueting electoral".