El Govern de Salvador Illa ha desplegat els seus 16 consellers aquest dissabte per Catalunya per fer balanç de la primera meitat de legislatura i defensar el rumb que han imprès els socialistes a les polítiques públiques del territori.
La consellera Sílvia Paneque ha jugat a casa, a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, amb picades d'ullet als seus veïns. "Aquí em presenten com la Sílvia de Girona, i és un títol que m'agrada i que m'empenta, perquè em connecta amb la meva ciutat, però també amb Catalunya, i totes dues comparteixen els millors valors: els del rigor, la serietat, l'honestedat, el respecte i l'educació".
Amb un discurs essencialment institucional i sense referències al seu possible futur com a candidata del PSC a les eleccions municipals de maig --un escenari al qual el president no ha tancat la porta en entrevistes--, ha repassat els principals esforços de l'Executiu català a les comarques gironines per als diversos centenars d'assistents que omplien la sala.
Aquests no han escatimat en aplaudiments i gestos d'aprovació. A més de representants empresarials i socials de Girona, hi han assistit la plana major del departament --com Manel Nadal, que ha participat a la taula rodona posterior--, càrrecs institucionals, entre els quals destaca Pere Parramon, subdelegat del Govern central a Girona, i l'exalcaldessa de la ciutat, Anna Pagans.
No ha assistit l'actual batlle, Lluc Salellas, de Guanyem, marca vinculada a la CUP.
Campus Salut i variant d'Olot
Les apostes estrella dels socialistes són el nou Campus Salut de Girona per a l'esperada ampliació de l'Hospital Dr. Josep Trueta i la creació d'un nou hub de recerca i docència amb una inversió de 740 milions d'euros i un "respecte absolut" al parc Vilamitjana, així com la licitació de la variant d'Olot i les Preses per altres 447 milions.
Inversions que seran possibles, en part, gràcies a l'aprovació dels "pressupostos més ambiciosos" d'una administració catalana que, alhora, ha pujat una marxa per resoldre importants mancances en matèria de mobilitat, matèria que penja precisament de la macrocartera de Paneque, que gestiona Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
També ha fet referència a les inversions sobre la xarxa de Rodalies, sobre la qual s'estan duent a terme obres i actuacions de manteniment per valor de 8.000 milions d'euros fins al 2030. Ha incidit que "no és fàcil assumir un volum tan elevat d'obres", assenyalant que, no obstant això, "si no es té la valentia de fer-ho, no tindrem mai un sistema ferroviari massiu a Catalunya".
Contra la "politiqueria banal"
En aquest sentit, ha recordat que "el que necessita Catalunya són solucions", una màxima que ha contraposat a la "politiqueria banal" d'algunes formacions i polítics quan assumeixen posicions de govern.
"Has de tenir els cinc sentits concentrats perquè els conciutadans trobin tot a punt per desenvolupar els seus projectes vitals", ha dit en una ciutat que ha viscut recentment la ruptura del govern municipal, a mans de l'alcalde de Guanyem, Lluc Salellas, i la que ara és exvicealcaldessa Gemma Geis, de Junts. La decisió d'ERC de fulminar el seu candidat, Marc Puigtió, per conspirar contra els membres del grup republicà també han sacsejat la política local.
Tot seguit, ha censurat l'"arrogància" de la dreta i l'extrema dreta per "dividir" i "encendre els sentiments més foscos" que amenacen la democràcia. "I no cal que digui noms", ha afegit, abans d'anunciar una remodelació de les marquesines a Catalunya, amb 50 de noves que tindran millor informació, bancs adaptats, plaques fotovoltaiques i itineraris per a usuaris amb mobilitat reduïda.
Dalmau fa una crida a l'ambició
Per la seva banda, el conseller Albert Dalmau ha visitat El Vendrell, a Tarragona, on ha defensat la necessitat de teixir acords "més enllà de les institucions" per a una nova dècada de progrés a Catalunya. El titular de Presidència ha apel·lat a la majoria de la societat que "busca solucions" i ha reivindicat que el territori pot construir i és imparable si es posen les energies on cal.
"No ens podem permetre una Catalunya a dues velocitats. Tot el territori necessita oportunitats econòmiques, i això s'aconsegueix amb serveis forts a tot arreu", ha exposat, i ha posat el focus en impulsar indústries creatives, com l'audiovisual, matèria en què destaca el Catalunya Media City, amb la seva base principal a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant l'acte 'Dos anys construint el futur' a El Vendrell (Tarragona)
Romero demana aprofitar el nou finançament
La plaça escollida per Alícia Romero ha estat Mataró, la capital del Maresme on va fer els seus primers passos en política. Allà, la consellera d'Economia i Finances ha instat els partits polítics a treballar conjuntament pel nou model de finançament; que siguin "pragmàtics i útils" per a la ciutadania.
"Les administracions hem de posar-ho fàcil, no generar problemes, posar les condicions perquè passin coses: això significa infraestructures, energia, aigua, talent", ha afegit, fent un repàs dels èxits assolits pel departament aquests dos anys: aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2026 i posar les bases del model de finançament.
La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero
Aquest injectaria 4.700 milions d'euros a les arques de la Generalitat provinents del nou repartiment de fons autonòmics per part de l'Estat. Tot i el reforç econòmic que suposaria, el nou model afronta grans dificultats per ser aprovat al Congrés dels Diputats, ja que el PP li gira l'esquena i Junts insisteix en un concert econòmic que tregui Catalunya del règim general de la resta de comunitats, seguint els passos d'Euskadi i Navarra.
Sàmper incideix en assumir el lideratge de la IA
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, des de Palafrugell (Girona), ha valorat que el Govern ha començat a "abordar amb decisió" el control de la intel·ligència artificial aplicada al món laboral, amb noves eines per anticipar-ne l'impacte com l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball.
"La tecnologia ha d'estar al servei de les persones i ha de servir per millorar la productivitat, la competitivitat i la qualitat de vida, no per erosionar drets", ha assegurat, destacant, així mateix, el nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, les estratègies desplegades per afavorir la competitivitat de les empreses catalanes i les mesures per preservar la seguretat laboral.
Moreno destaca la "transformació social" del Vallès
El conseller de Drets Socials del Govern de la Generalitat, Raúl Moreno, ha destacat la "transformació social" aconseguida al Vallès Occidental (Barcelona) mitjançant 92 milions d'euros dels fons europeus Next Generation en projectes per reforçar els serveis socials, modernitzar equipaments i millorar l'atenció a les persones.
Entre les actuacions més destacades, hi ha la reforma integral i adaptació de la residència Joan XXIII de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) per a persones amb discapacitat, i la construcció de les residències i centres de dia Parc Central de Sabadell i Sant Pere Nord de Terrassa, que sumen conjuntament una inversió de 56,6 milions d'euros.
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, en un acte per la meitat del mandat al Vallès Occidental (Barcelona)
La resta de consellers han trepitjat Sant Boi de Llobregat (Núria Parlon), Barcelona (Eva Menor), Vic (Ramon Espadaler), Tortosa (Olga Pané), Esplugues de Llobregat (Esther Niubó), Vilanova i la Geltrú (Jaume Duch), Manresa (Núria Montserrat), Lleida (Òscar Ordeig), la Seu d'Urgell (Berni Álvarez), Tarragona (Sònia Hernández) i Tàrrega (Francesc Xavier Vila).
Els actes han comptat amb prop d'una cinquantena de veus vinculades als àmbits social, cultural, esportiu, empresarial, acadèmic i comunicatiu, que han compartit amb els membres del Govern les seves perspectives sobre els reptes de cada territori.