L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau ha traslladat al seu partit que, si volen comptar amb ella com a candidata per a les eleccions generals, és imprescindible que tant els Comuns com la resta d'integrants de Sumar –Izquierda Unida, Más Madrid, etcètera– arribin a un acord amb Podemos.
Aquest moviment arriba dies després que l'exministra d'Igualtat i actual eurodiputada Irene Montero fes pública la seva voluntat de liderar aquest espai, tot i que xoca amb l'estat actual de les relacions entre ambdós partits, encara trencades malgrat els tímids intents de refer ponts.
I és que els Comuns fa temps que exploren noves fórmules per construir un projecte similar al que va impulsar per a les eleccions de 2023 Yolanda Díaz —que deixarà la primera línia quan acabi la legislatura—, però fins ara al marge de Podemos i sense candidats ni decidits ni a la vista.
L'exalcaldessa, decidida a fer el pas com ja ha deixat caure públicament, sap que la seva "bona relació" amb l'exministra pot facilitar les coses. I al seu entorn li sembla una gran idea, ja que impediria que el sector ICV, amb el ministre Ernest Urtasun com a cara visible, s'acabi imposant.
Setmanes decisives
De moment, els Comuns insisteixen públicament que la nova coalició ha de ser molt més sòlida —"millor governada", en paraules de la portaveu de Sumar al Congrés, Aina Vidal—, per evitar que Podemos, com va passar després de les eleccions de 2023, se'n desentengui al cap de pocs mesos.
També destaquen que en aquest inici de curs —més crispat que l'anterior, si és possible, després de la crisi estiuenca de Ceuta— s'han posat mans a l'obra perquè un possible avançament electoral no els agafi desprevinguts —es especula amb una possible convocatòria al març, si cauen els pressupostos.
Colau a Barcelona i Montero, a Madrid
La idea de Colau, en aquesta línia, seria encapçalar una candidatura per Barcelona i que Montero fes el mateix a Madrid, presentant-se com un tàndem capaç de millorar els 31 escons que va obtenir Sumar el 2023 i equilibrant les diferents llistes perquè tothom estigués conforme amb el seu rol.
Aquest plantejament toparia amb la voluntat de lideratge de Más Madrid —molt més rellevant a la capital que Podemos— i, concretament, del seu actual portaveu a l'assemblea regional, Emilio Delgado, que va acceptar cedir el lideratge de les llistes a la ministra Mónica García a les properes eleccions a la comunitat —també el 2027— a canvi que el seu nom sigui prioritari a la candidatura al Congrés dels Diputats.
Más Madrid, un obstacle
La formació que en el seu dia va impulsar Íñigo Errejón és, de fet, la més bel·ligerant amb el pas endavant fet per Irene Montero, que va proposar que el seu lideratge es votés en unes primàries obertes, sabent que el seu capital polític pot impulsar-la entre les bases per davant de formacions amb més representació. Per això defensen negociar a partir de la força que té ara cadascú, ja que, en el cas de Podemos, és molt poca.
Per contra, Izquierda Unida, el reglament de la qual preveu un procés d'elecció intern abans d'explorar coalicions, s'ha manifestat a favor. I està per veure el paper que juguen els regionalistes de Més, Compromís, Adelante Andalucía o la Chunta, que volen liderar a les seves respectives regions.
Males perspectives electorals
Malgrat les males expectatives del futur projecte —que d'una manera o altra, amb Podemos o sense Podemos, amb Colau o sense Colau, existirà—, totes les parts confien que es tracta de la millor opció per, entenent que PP i Vox governaran de la mà, articular una oposició contundent.
Totes les enquestes apunten que la majoria de les dretes superarà els 200 diputats, impossibilitant una nova coalició com la que ha governat a Espanya de la mà del PSOE en l'actual i l'anterior legislatura. Tant Colau com Montero creuen que la mínima oportunitat que Pedro Sánchez continuï a la Moncloa de la seva mà passa, això sí, per perfils consolidats que il·lusionin i, sobretot, mobilitzin els seus.
De moment, Colau torna a escena. Les seves aparicions per televisió dels darrers dies, tant a Catalunya com a cadenes d'àmbit generalista, no són casualitat. Busquen millorar la seva posició negociadora davant una proposta, la del tàndem amb Montero, que ja ha arribat a la resta d'interessats.