Illa respon que El Prat "serà l'aeroport més verd del sud d'Europa" després de l'amenaça dels Comuns a la seva ampliació
El president de la Generalitat manifesta el seu compromís amb una operació "essencial per mantenir l'economia catalana connectada"
Més informació: Foment lamenta que el pla inversor d'Aena exclogui l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha manifestat aquest dimecres el seu compromís amb l'ampliació de l'Aeroport Josep Tarradellas - El Prat i la sostenibilitat de l'enclavament, després de rebre l'amenaça dels Comuns de recórrer a la justícia europea per aturar el projecte.
"Serà l'aeroport més verd i sostenible del sud d'Europa", ha promès el dirigent català en resposta a preguntes de la premsa durant la seva visita a l'Ajuntament de La Zarza, en la primera parada del seu viatge a Extremadura, que s'estendrà fins dijous.
També ha assenyalat que la seva posició és "ampliament coneguda" sobre una operació que ha qualificat d'"essencial per mantenir l'economia catalana connectada" i "continuar generant prosperitat per repartir-la territorialment".
"Alliberar el potencial" de Catalunya
Jéssica Albiach, presidenta de la formació morada, va prometre ahir que "l'ampliació de l'aeroport d'El Prat no es farà" perquè l'aturaran "a Europa" pel seu impacte sobre l'aiguamoll de la Ricarda, paratge protegit pel programa europeu Xarxa Natura 2000.
Ho va fer després que Illa promocionés l'ampliació del principal aeroport de Catalunya i segon d'Espanya durant la conferència de mig mandat que va pronunciar al Museu Marítim de Barcelona fa dos dies. L'objectiu de l'operació, "alliberar el potencial" de Catalunya i guanyar en autonomia comercial, va dir el socialista davant 840 personalitats del teixit socioeconòmic de Catalunya.
Els Comuns, tensos
El discurs va tensar Albiach, que l'escoltava des de les primeres files de seients. La diputada valenciana va retreure l'endemà a Illa que, "d'una banda, diu que un dels principals reptes és la lluita contra el canvi climàtic, i dos segons més tard, insisteix en l'ampliació de l'aeroport d'El Prat", va sostenir en roda de premsa.
La sòcia de legislatura no ha deixat que la seva oposició al projecte enterboleixi la seva relació amb els socialistes, als quals donen suport des de l'oposició a canvi de regulacions del mercat de l'habitatge, com el topall als lloguers o el fre a la compra especulativa.
I tot i confirmar que donarà guerra als tribunals contra una de les grans apostes de la Generalitat en matèria econòmica, Albiach no va suggerir la retirada del seu suport al Parlament. No obstant això, va elevar el to contra el president qualificant de "triomfalista" el seu discurs davant l'elit econòmica i social catalana, retreient-li que no abordés altres temes, com els problemes de Rodalies o la pobresa infantil.
Sense obres fins al 2032
El Govern va aprovar ahir el Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031, que preveu una inversió de 1.760 milions d'euros per a obres prèvies a l'ampliació d'El Prat. Seran actuacions preparatòries, ja que els treballs destinats a incrementar el nombre de vols de llarg recorregut hauran d'esperar almenys fins al 2032 per haver quedat fora de la nova planificació.
De l'import assenyalat, destaca una partida de 191 milions d'euros en concepte de compensació mediambiental per, precisament, aconseguir l'aval de les instàncies europees a l'ampliació de la pista sobre els aiguamolls d'El Prat.
Diada a Extremadura
La reacció d'Illa arriba des d'Extremadura perquè la Generalitat organitza la tarda d'aquest dimecres un acte commemoratiu a Mèrida, en què el president reconeixerà la contribució dels extremenys al desenvolupament de Catalunya als anys 60 i 70 del segle passat, en el marc dels actes per la Diada 2026.
El socialista, que ha visitat l'ajuntament de la localitat de La Zarza i el Monument a l'Emigrant que s'hi aixeca, també es reuneix avui amb María Guardiola, presidenta de la Junta d'Extremadura, governada pel PP en coalició amb Vox. És la primera trobada del cap del Govern amb un Executiu format pel partit d'extrema dreta, sobre el qual manté un ferm cordó sanitari a Catalunya.
