El PP català ja està mans a l'obra per respondre a l'encàrrec d'Alberto Núñez Feijóo de millorar el seu resultat a Catalunya perquè, aquesta vegada sí, no hi hagi una majoria alternativa a la que sumin amb Vox —els populars ara tenen cinc escons, i l'objectiu és apropar-se als 12 de José María Aznar l'any 2000—.
La crisi migratòria a Ceuta, creuen, ha noquejat definitivament el Govern. I les mirades estan posades en unes eleccions entre febrer i març de l'any vinent, que Pedro Sánchez estaria decidit a convocar, avançant-les sis mesos, si no aconsegueix aprovar els pressupostos al desembre.
En aquesta línia, en una facció catalana dels populars que ha sabut reinventar-se després d'una dècada en què van fregar la desaparició, no només es parla d'estratègia i d'ambició. Ambdues van quedar blindades en el congrés de juliol, que també va servir per tancar files al voltant d'Alejandro Fernández.
També es parla de noms. Especialment, després de descartar-se que Nacho Martín Blanco, que va ser el cap de llista dels populars a les generals de 2023, repeteixi al capdavant de les llistes per Barcelona. Una cosa que "es dóna per feta" internament des de fa temps, assumint una certa "decepció".
Sense protagonisme
I és que l'exdiputat de Ciutadans al Parlament entre els anys 2017 i 2023, segons constaten al PP català, no ha tingut gairebé protagonisme en la seva primera legislatura al Congrés amb els populars. "No li han donat bola, i això sol significar que no et veuen del tot preparat", comenta al fil un exparlamentari.
Internament, detallen que a les passades eleccions generals "es van haver de fer equilibris" —més dels habituals en els populars— perquè estaven "en fase d'integració" dels exmembres de Ciutadans, partit que ni tan sols es va presentar a aquells comicis i ja avançava en la seva desintegració.
El futur de Martín Blanco —amb qui, més enllà d'això, no tenen "cap problema"— passarà per anar en "el lloc tres o el cinc" de la llista cremallera per la província de Barcelona, mentre sonen amb molta força els noms de Juan Fernández i Juan Milián com a possibles relleus.
Els 'Juanes'
Valor a l'alça entre els populars, molt proper a l'alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, i foguejat com a portaveu al Parlament els darrers anys, Fernández va sortir de l'últim congrés com a número dos a nivell orgànic, i amb la sensació que es tracta d'una aposta ferma de Gènova.
Hi ha fonts internes que, tot i que oficialment no hi ha res decidit, apunten que Fernández podria ocupar aquesta primera posició. "Tindria sentit, com ja va passar amb Santi Rodríguez, per posar en valor la figura de secretari general", assenyala un altre dirigent popular consultat.
La data de les eleccions, però, podria ser determinant en el seu cas, ja que un avançament —com tot apunta— podria interrompre la seva tasca de preparar el partit per a les eleccions municipals que se celebren al maig, en què el PP li va confiar la confecció de les candidatures locals.
L'altre nom que situen internament com a possible cap de llista és el de Juan Milián, ideòleg del PP català durant anys, regidor a l'Ajuntament de Barcelona fins a mitjans de 2025, actualment senador per la Generalitat, i molt ben valorat per la direcció actual del partit.
Altres prioritats
Les llistes, com és habitual, es duran a terme de manera consensuada entre les direccions nacional i autonòmica. "No trigarà gaire a decidir-se", expliquen, tot i que matisen que el cap de llista deixa de ser rellevant en una situació com l'actual, que qualifiquen d'"urgència nacional".
També s'haurà de decidir, entre altres, si Santi Rodríguez, actual diputat, continua en un dels llocs de sortida —com ell desitja—. Però la prioritat —i gairebé una exigència per a Feijóo, que podria perdre el lloc si no passa— és que després dels comicis hi hagi, sí o sí, un canvi a la Moncloa.
Així mateix, amb la perspectiva de poder governar i que el resultat de Vox permeti un suport extern sense entrar al Consell de Ministres, també es tindrà en compte quins catalans formaran part de l'executiu. Amb, de nou, res decidit, aquí podrien ballar noms com el de Pere Huguet.