Ustec titlla de "performance" la primera vaga del curs i renya els professors

El pols dels docents catalans s'enrevessa i la seva principal cara ho pateix en la pròpia pell. Iolanda Segura, portaveu nacional d'Ustec-Stes, el sindicat que lidera les vagues a les escoles públiques i al qual segueixen instituts i escoles bressol tot i no representar les seves plantilles, viu entre l'espasa i la paret l'enquistament del conflicte educatiu.

Passada la vaga del 8 de setembre, dia de tornada a l'escola, la líder sindical ha ocupat part del seu temps a fer pedagogia entre el col·lectiu sobre una jornada que, aprofitada per reactivar la lluita contra la Generalitat en el nou curs, només va mobilitzar el 12% dels mestres dels centres públics.

Segons les xifres registrades pel Departament d'Educació i FP, només un de cada deu docents va faltar a la seva cita amb el milió d'alumnes que van tornar a les aules. I malgrat invalidar els càlculs oficials de la conselleria i manifestar a cop de micròfon l'"èxit" de la convocatòria, Segura reconeix l'evidència davant dels seus: no es poden permetre repetir aquests números.

El conflicte, en un sotrac

En grups d'aplicacions de missatgeria instantània amb professors, ha advertit que un nou fiasco als carrers podria desarmar el pols educatiu. No només això, sinó que també ha titllat de "performance" la protesta per manca d'objectius clars, d'acord amb la conversa a la qual ha tingut accés aquest mitjà.

"És cert que aquesta vaga ha lluït per l'efecte mediàtic que ha tingut sent el primer dia de curs i el baix seguiment ha quedat justificat per la data que és, però aquesta xifra no ens la podem permetre en futures vagues perquè no la podrem justificar", en paraules de Segura.

Repetir el fracàs "pot perjudicar la causa i la lluita", ha alertat, assenyalant que protestes com la del 8 de setembre són "les que generen desgast i desmotivació". De fet, ha assegurat haver constatat "molta indignació per part de gent molt activa".

"Performance"

Una posició que l'ha portat a rebre crítiques d'una docent per "pessimista", a la qual cosa la líder sindical ha rebaixat el to: "Nosaltres hem anat a tope i hem estat els primers a animar la gent a sumar-s'hi, però una cosa no treu l'altra: anomena-la vaga bolet o vaga performance, però això és el que va ser".

Malgrat tot, la portaveu nacional d'Ustec dona per complert l'objectiu --"llançar un avís que el conflicte no s'ha acabat i que la lluita continua"--, però pregunta als seus: "Quina excusa donarem si a la següent vaga tenim una participació similar? No tindrem justificació i serà vista com un fracàs i una desarticulació del moviment".

Conversa tensa

Arguments que, malgrat el "bon rotllo" que pretenia transmetre, tampoc han convençut alguns dels seus interlocutors, que han interpretat el toc d'atenció de Segura com "posar pals a les rodes". D'altres parlen fins i tot de "menyspreu". Tot seguit, la conversa degenera en discussió, acusant els docents crítics amb el seu discurs de buscar polèmica.

Segura fa tàndem amb David Caño, membre del sindicat i de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), qui apostilla els seus missatges: "No serà fàcil reobrir un nou escenari de negociació i per això hem de posar tots els esforços fent que les vagues tornin a ser majoritàries, i no només de les persones més ideologitzades".

Sense objectius definits

Com va explicar aquest mitjà, Ustec ha modulat la seva posició amb un petit pas al costat en aquest curs educatiu. Després que els docents forcessin Segura a desvincular-se de l'acord dels 2.600 milions d'euros que sí que van signar CCOO, UGT i Professors de Secundària, l'organització ha fet "autocrítica" i s'ha abstingut de fixar els objectius de la comunitat educativa.

Aquest buit l'ha ocupat l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), una plataforma que, sense ser un sindicat, representa ara la plantilla de professionals de l'educació pública del territori. Ha creat una comissió d'objectius per definir les reivindicacions que determinaran una eventual negociació amb la Generalitat, i encara espera que els centres debatin la seva proposta i enviïn les seves esmenes.

Això situa Segura en una posició reactiva, a la rereguarda fins que les demandes agafin força, per a la qual cosa fa una crida a "treballar a tope" per "establir línies vermelles" i acordar les contraprestacions a acceptar per part de la Generalitat. Les converses amb la consellera Niubó es reprendran a la taula amb els representants sindicals el pròxim 21 de setembre i a la taula sectorial el 8 d'octubre.

"Gàbia de grills"

Hi ha qui, però, troba llacunes en el repartiment de funcions. "Aquí hi ha un problema que heu de resoldre [...] fer el que digui l'AEC i alhora reconèixer que es prenen decisions estratègiques difícils d'entendre és perillós perquè semblarà que no hi ha cap lideratge ni estratègia", es qüestiona un docent que respon al nom de Xisco.

Un altre, Ferran, rebutja ser representat per la plataforma d'assemblees per mancances en la igualtat de participació a les assemblees: "A mi no em representeu, perquè no hi ha consulta ni garanties. Allà porteu la veu cantant gent que no ha estat votada per ningú. Jo canalitzo la meva participació a través del meu sindicat i els seus estatuts".

Andrea, igualment, acusa la sensació de caos del col·lectiu. "Les reivindicacions semblen una gàbia de grills: alguns sindicats han signat, d'altres no, cadascú reclama coses diferents", assegura la docent, que troba a faltar "una bona dosi de realisme i sinceritat" per part dels líders sindicals.

Alguns volen més diners

I tot i que el cicle de 17 vagues del final del curs passat va permetre assegurar una pujada de sou de més de 5.000 euros anuals --que la signatura de la resta de sindicats va evitar que caigués pel no dels docents a la consulta d'Ustec--, alguns encara no donen per enterrat el tema salarial. És més, insisteixen que la lluita sindical torni a basar-se en la butxaca.

No és un tema còmode per a la comunitat educativa. Durant la seva conversa entrebancada, Segura va dir que "això no va de sous", però que "si a les assemblees s'estableix com una prioritat, es lluitarà per això" amb una clàusula de revisió salarial, per exemple. Tampoc hi ha consens amb això i es demana anar més enllà perquè "quanta gent pot perdre més de 1.000 euros en vagues com l'any passat i que no vagi a recuperar-los?".

A la recerca del pacte

Part del col·lectiu creu que la vaga va fracassar perquè les reivindicacions anteposaven les millores educatives a les nòmines. Altres, però, hi troben una altra explicació i li auguren un mal futur al pols de tardor: "La gent està desmobilitzada perquè realment sí que s'han aconseguit coses [...] crec que aquesta continuació de la mobilització està una mica injustificada".

Fonts del Departament d'Educació assenyalen a aquest mitjà que està madurant l'opció d'ampliar el debat més enllà dels sindicats, convidant a participar direccions de centre, famílies i representants d'estudiants i partits. L'objectiu, teixir un gran acord sobre la nova educació catalana --amb una reforma de l'escola inclusiva com a pedra angular-- que asseguri els recursos necessaris per a això.