L'empresariat català avala amb reserves la candidatura d'Illa per governar una dècada
L'última vegada que Salvador Illa va pronunciar una conferència al Museu Marítim de Barcelona, somiava amb ser president de la Generalitat. Dos anys i mig després, de nou en el seu escenari fetitxe, ho ha fet amb la il·lusió de continuar al capdavant del Govern de Catalunya almenys una dècada.
Aquest dilluns, el cap de l'Executiu català ha tornat a exposar el seu projecte intentant convèncer les primeres espases de la societat civil i del món econòmic i empresarial del territori que la seva recepta no només és la bona, sinó que ja dona els seus primers fruits. No és casualitat que el títol de la trobada digués que "el futur és aquí".
Aquests, però, es consideren insuficients per resoldre els dèficits del territori després d'una dècada de governs independentistes, motiu pel qual ha apel·lat a la "ambició" i la "responsabilitat" dels assistents per "prendre les grans decisions que dibuixaran la pròxima dècada".
840 assistents
Entre els 840 oients que omplien la sala principal del museu situat a les Drassanes, hi prestaven molta atenció el president de Telefónica España, Borja Ochoa, el director d'Endesa a Catalunya, Enric Brazís, i el president executiu d'Indra, Ángel Simón. També el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, el de Petronor, Emiliano López, la de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, Rosa Tous, i el de la CECOT, Xavier Panés, entre d'altres.
Tampoc s'han perdut la cita els quatre principals representants del diàleg social català, membres habituals dels grans actes del president. Josep Sánchez Llibre per part de Foment, Antoni Cañete, de Pimec, Camil Ros, d'UGT, i Belén López, de CCOO, integraven una llista d'assistents que per a més d'un quedava coixa, en trobar-se a faltar alguns dels principals rostres del teixit econòmic català en sectors rellevants com, per exemple, la banca, el tèxtil i la indústria farmacèutica.
Primers fruits
Tots ells han escoltat els que són, segons Illa, els principals èxits de l'administració catalana durant la primera meitat de mandat. El dirigent ha destacat que Catalunya aixeca sis de cada deu habitatges públics que es construeixen a Espanya, l'increment del 25,6% de captació d'inversió estrangera i la gestió del pressupost més elevat de la història de la Generalitat, amb 49.126 milions d'euros.
Entre el gairebé miler de butaques, hi ha qui temia que el discurs --de 40 minuts, sensiblement més breu que el que va portar el socialista a la presidència-- es limités a la defensa de l'obra de govern, amb al·lusions genèriques i sense concrecions. Aquestes han acabat arribant en forma de tres anuncis sectorials, dos en educació i un altre de menor envergadura sobre tecnologia.
Dos anuncis en educació
El Consell Executiu aprovarà aquest dimarts la mobilització de 2.558 milions d'euros per climatitzar 2.530 centres educatius i 51 residències públiques el 2031. Paral·lelament, Illa ha convocat els partits i la comunitat educativa a articular un gran pacte que permeti assolir el 6% d'inversió pública en educació, gran demanda dels sindicats, tant dels que secunden les noves vagues com dels que van signar l'acord educatiu i la seva posterior ampliació el curs passat.
En l'àmbit digital, Catalunya crearà un observatori sobre intel·ligència artificial per anticipar el seu impacte sobre el mercat laboral. Finalment, el discurs ha fet una crida a protegir la unitat civil i a potenciar l'autonomia estratègica catalana mitjançant l'impuls a les energies renovables, la modernització d'infraestructures clau i la projecció del català.
Satisfacció general
Tres anuncis que han semblat poc per a la societat civil i l'empresariat. El públic, tot i que aplaudeix el "bon to" del socialista --millor fins i tot que el 2024, quan se sentia president sense ser-ho-- i li reconeix que "té Catalunya al cap", ha trobat a faltar més referències a carpetes nuclears com la sanitat, la justícia i l'energia.
És el cas, per exemple, del futur de les nuclears. El calendari del Govern de Pedro Sánchez, que preveu el tancament de les tres plantes atòmiques catalanes entre 2030 i 2035, inquieta molt per l'absència d'una xarxa prou extensa d'energies renovables que protegeixi la indústria de talls de subministrament que fins i tot avui torpedejen la seva activitat. No hi ha hagut cap al·lusió sobre aquest tema, competència de la Moncloa i en què la Generalitat es posarà de perfil.
Notícia en actualització
Estem treballant en l'ampliació d'aquesta informació. En breu, la redacció de CRÒNICA GLOBAL els oferirà l'actualització de totes les dades sobre aquesta notícia.
Per rebre al seu telèfon mòbil les notícies d'última hora pot activar les notificacions de la nostra pàgina web, així com subscriure's per accedir a tots els continguts en exclusiva, rebre les nostres Newsletters i gaudir del club Crónica Global, només per a subscriptors.
