L'empresariat català avala amb reserves la candidatura d'Illa per governar una dècada

L'última vegada que Salvador Illa va pronunciar una conferència al Museu Marítim de Barcelona, somiava amb ser president de la Generalitat. Dos anys i mig després, de nou en el seu escenari fetitxe, ho ha fet amb la il·lusió de continuar al capdavant del Govern de Catalunya almenys una dècada.

Aquest dilluns, el cap de l'Executiu català ha tornat a exposar el seu projecte intentant convèncer les primeres espases de la societat civil i del món econòmic i empresarial del territori que la seva recepta no només és la bona, sinó que ja dona els seus primers fruits. No és casualitat que el títol de la trobada digués que "el futur és aquí".

Aquests, però, es fan insuficients per resoldre els dèficits del territori després d'una dècada de governs independentistes, motiu pel qual ha apel·lat a la "ambició" i la "responsabilitat" dels assistents per "prendre les grans decisions que dibuixaran la pròxima dècada".

840 assistents

Entre els 840 oients que omplien la sala principal del museu situat a les Drassanes, prestaven molta atenció el president de Telefónica España, Borja Ochoa, el director d'Endesa a Catalunya, Enric Brazís, i el president executiu d'Indra, Ángel Simón. També el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, el de Petronor, Emiliano López, la de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, Rosa Tous, el de la CECOT, Xavier Panés, i el del patronat del Liceu, Salvador Alemany, a la rampa de sortida de la institució.

Tampoc s'han perdut la cita els quatre principals representants del diàleg social català, membres habituals dels grans actes del president. Josep Sánchez Llibre per part de Foment, Antoni Cañete, de Pimec, Camil Ros, d'UGT, i Belén López, de CCOO, integraven una llista d'assistents que per a més d'un quedava coixa, en trobar-se a faltar alguns dels principals rostres del teixit econòmic català en sectors rellevants com, per exemple, la banca, el tèxtil i la indústria farmacèutica.

Primers fruits

Tots ells han escoltat els que són, segons Illa, els principals èxits de l'administració catalana durant la primera meitat de mandat. El dirigent ha destacat que Catalunya aixeca sis de cada deu habitatges públics que es construeixen a Espanya, l'increment del 25,6% de captació d'inversió estrangera i la gestió del pressupost més elevat de la història de la Generalitat, amb 49.126 milions d'euros.

Entre el miler de butaques habilitades, hi ha qui temia que el discurs --de 40 minuts, sensiblement més breu que el que va portar el socialista a la presidència-- es limités a la defensa de l'obra de govern, amb al·lusions genèriques i sense concrecions. Aquestes han acabat arribant en forma de tres anuncis sectorials, dos en educació i un altre de menor envergadura sobre tecnologia.

Dos anuncis en educació

El Consell Executiu aprovarà aquest dimarts la mobilització de 2.558 milions d'euros per climatitzar 2.530 centres educatius i 51 residències públiques el 2031. En paral·lel, Illa ha convocat els partits i la comunitat educativa a articular un gran pacte que permeti assolir el 6% d'inversió pública en educació, gran demanda dels sindicats, tant dels que secunden les noves vagues com dels que van signar l'acord educatiu i la seva posterior ampliació el curs passat.

En l'àmbit digital, Catalunya crearà un observatori sobre intel·ligència artificial per anticipar el seu impacte sobre el mercat laboral. Finalment, el discurs ha fet una crida a protegir la unitat civil i a potenciar l'autonomia estratègica catalana mitjançant l'impuls a les energies renovables, la modernització d'infraestructures clau i la projecció del català.

Satisfacció general amb matisos

Tres anuncis que, tot i que veus del Govern els descriuen com "passar a l'ofensiva" després d'haver guanyat llibertat en assegurar els pressupostos, han semblat insuficients per a part de la societat civil i de l'empresariat. Tot i que aplaudeix el "bon to" del socialista --millor fins i tot que el 2024, quan se sentia president sense ser-ho-- i li reconeix que "té Catalunya al cap", un sector del públic ha trobat a faltar més referències a carpetes nuclears com la sanitat, la justícia i l'energia.

És el cas, per exemple, del futur de les nuclears. El calendari del Govern de Pedro Sánchez, que preveu el tancament de les tres plantes atòmiques catalanes entre 2030 i 2035, inquieta molt per l'absència d'una xarxa prou extensa d'energies renovables que protegeixi la indústria de talls de subministrament que fins i tot avui torpedinen la seva activitat. No hi ha hagut cap al·lusió a aquest tema, competència de la Moncloa i en què la Generalitat es posarà de perfil.

Sense rival

També ha quedat sense resposta una de les qüestions que més tensionen les costures de la societat catalana, com és el creixement demogràfic a conseqüència de la immigració. "La gestió està bé, però avui, no és suficient", es sentia en un dels corrillos posteriors al discurs, en clara referència a l'avenç d'Aliança Catalana. La formació d'extrema dreta no només es guanya la complicitat entre l'electorat ras, sinó també entre l'alta direcció catalana, i preocupa a tot aquell que espera un cop d'efecte de l'Executiu que destensi la situació.

Tanmateix, el creixement electoral de la líder ultra Sílvia Orriols no ofereix cap indici d'articular una majoria que prengui la Generalitat als socialistes. Només s'espera que fragmenti encara més l'espai independentista, en clar perjudici d'un Junts per Catalunya apartat de qualsevol equació per la governança del territori; a la presidenta del seu grup parlamentari, Mònica Sales, li ha faltat temps per abandonar el Museu Marítim tan bon punt ha acabat la conferència, a diferència d'altres líders parlamentaris.

Llançat cap al 2028

Davant la manca d'alternatives, i tenint en compte una estabilitat institucional que ningú qüestiona després dels temps del procés, l'empresariat agraeix el rumb dels socialistes a la Generalitat i beneeix amb matisos la candidatura d'Illa, llançat a revalidar la seva victòria a les eleccions al Parlament del 2028, i qui sap si també les següents.

El president i una part important del teixit social i econòmic han sortit de les Drassanes de Barcelona amb l'autoestima una mica més alta de com hi havien entrat a les set de la tarda. De fet, Illa sap a quins referents acollir-se per evocar grans etapes de la política catalana, amb menció expressa a l'expresident Pujol: "Com va dir, tenim motius per a l'esperança, i la fe i l'optimisme s'encomanen si hi ha ganes de tirar endavant".