El president de la Generalitat Salvador Illa celebra aquest dilluns els seus dos anys al capdavant del Govern amb una compareixença al Museu Marítim de Barcelona destinada a fer balanç de la primera meitat del mandat i a prendre impuls per a un segon acte que es preveu, si cal, encara més complex.
El líder socialista arriba a l'equador de la legislatura amb pressupostos aprovats, que era l'objectiu principal després de tres anys de pròrrogues. Tot i l'ensurt inicial, l'executiu va aconseguir aprovar els comptes el passat mes de juny de la mà d'ERC i Comuns, tancant múltiples acords amb ambdós i consolidant una majoria progressista operativa al Parlament.
Més enllà d'alguns "avanços en sobirania" arrencats pels republicans, per a Illa era clau disposar de recursos --més que mai a la regió fins ara-- per resoldre els problemes estructurals que continuen impedint la normalitat que el president va venir a portar: des de l'habitatge, carpeta clau per al Govern, fins al funcionament de Rodalies.
Juntament amb la crisi educativa --els docents continuen en vaga i l'escàndol de les proves PISA ha motivat un reajustament al departament d'Esther Niubó, una de les conselleres més qüestionades--, han estat les principals preocupacions del Govern en aquests dos anys, i estan cridades a continuar sent-ho d'ara endavant, amb molt per fer en totes elles.
L'educació, el més urgent
El més urgent sembla reprendre la normalitat a les aules. L'executiu va arribar a un acord amb els sindicats majoritaris a mitjans del curs passat que va enfadar Ustec, CGT, CNT i companyia, que es vanagloriaven de tenir el poder entre els professors com a organitzacions de nínxol i que ni ho van acceptar ni ho accepten, encara que el seguiment sigui del tot minoritari.
L'impacte real de la vaga va ser escàs, però van tornar a fer soroll la primera setmana de curs. Continuïn reivindicant baixar les ràtios, millors condicions laborals, climatitzar els centres i l'enfortiment de l'escola inclusiva, mentre l'oposició ha retret a Illa que "no fes res al respecte en tot l'estiu" i que no liderés ell mateix la negociació.
Reptes per davant
En les carpetes de Rodalies o habitatge el camí fet és molt més gran. En el primer cas, el traspàs de titularitat ja s'ha materialitzat i les parts esperen que les inversions comencin a notar-se com més aviat millor. Una cosa similar passa en el segon, on s'aspira a complir l'ambiciós pla de construcció de fins a 50.000 habitatges protegits de cara a 2030.
Paral·lelament, també es treballa per donar resposta a les reivindicacions dels metges, del sector primari i de tants altres que, malgrat la dècada d'inacció que va suposar el procés, creuen haver tocat fons. En aquesta línia, ni el Govern ni els seus socis descarten negociar nous pressupostos el 2027 amb l'objectiu de continuar donant les respostes necessàries.
Canvis en l'estructura governamental
En clau interna, els membres de l'executiu van començar el curs amb un stage a Os de Balaguer --el president acostuma a reunir els seus en monestirs després de cada aturada--, amb la cara nova de Raúl Moreno, que va substituir a final del curs passat a Mònica Martínez Bravo. No hi ha hagut més canvis, tot i que sí reestructuracions en departaments importants com els ja citats d'Educació o, la mateixa setmana passada, a Interior, amb la dimissió del director general de la policia Josep Lluís Trapero i el nomenament de Ferran López.
En aquesta segona part de la legislatura, insisteix sovint Illa, no hi haurà més moviments. Encara que es especula des de fa mesos amb la possible sortida de la macroconsellera i portaveu Sílvia Paneque --el Parlament ha instat Illa a cessar-la en diverses ocasions--, que podria marxar com a candidata a l'alcaldia de Girona de cara a les eleccions municipals de maig.
Any electoral
Precisament aquests comicis, el primer procés electoral des que Illa és president, estan cridats a marcar un abans i un després en clau catalana. Seran, tot apunta, els de l'explosió d'Aliança Catalana, formació que, en aquests dos anys de mandat, ha passat d'obtenir dos escons al Parlament a situar-se a les enquestes per sobre de la vintena.
També s'acosten unes eleccions generals que molt probablement comportaran un canvi de govern --Illa deixaria de tenir un soci a la Moncloa, cosa que li ha facilitat molt les coses especialment en relació als pactes amb ERC-- i l'entrada de Vox, per primera vegada, a l'executiu central. El president, que busca erigir-se com a antídot contra l'extrema dreta, també haurà de calcular el repunt que pretén l'independentisme si el Govern passa a mans de partits més hostils envers el catalanisme.
Oposició
En aquesta línia, i impulsats per una Diada en què es van millorar les dades de participació respecte a l'any passat, també pot moure el tauler l'arribada de Carles Puigdemont, líder de Junts i teòric cap de l'oposició al Parlament, que podria produir-se aquest mateix mes d'octubre si el Suprem no troba més obstacles per aplicar l'amnistia.
Caldrà veure quin paper juga, si és el cas, i si decideix presentar-se a les properes eleccions catalanes. Oriol Junqueras, líder d'ERC que a priori també serà amnistiat, sí que ho farà. I la legislatura no trigarà a preparar-se per a una nova crida a les urnes a Catalunya que, inevitablement, pujarà el to d'una oposició que fins ara, tot i intentar-ho, no ha estat capaç de constituir-se com a alternativa a l'actual Govern. I també podria allunyar els republicans de la via pactista, complicant encara més el repte de governar en minoria.
Pel bon camí
Tot això està per veure, i el president està decidit que el seu pas per la plaça Sant Jaume s'estengui durant un segon mandat. Les enquestes comencen a castigar els socialistes, però tampoc no aixequen gaire cap altre partit més enllà del de Sílvia Orriols, la impossibilitat d'arribar a acords amb altres formacions de la qual la situa encara molt lluny del poder.
De moment, Illa torna al Museu Marítim --on va fer la famosa conferència "Unir i servir", un mes abans de les eleccions de 2024, catapultant-se cap al Govern-- amb l'objectiu de rellançar-se de cara als propers dos anys. El repte és majúscul i l'entorn, canviant i incert. Però la convicció que van pel bon camí és total i absoluta.
Una setmana de debat i reflexió
Segons detalla el mateix executiu català, que vol dotar l'acte de la màxima solemnitat, la posada en escena d'aquest dilluns a les 19 hores vindrà de la mà d'una setmana "de mobilització i debat" que continuarà el proper dissabte amb actes juntament amb altres consellers, mentre dijous i divendres serà a Extremadura per celebrar-hi actes de la Diada.
Pel que fa al contingut de la intervenció d'Illa, el Govern assegura que es tractarà d'"una reflexió de fons sobre el rumb que ha de seguir Catalunya en els propers anys".