Una lleugera millora respecte a les dades de participació de l'any passat va servir a l'independentisme per prendre aire en la Diada més violenta des dels temps del procés.
Òmnium, ANC i la resta d'entitats convocants es van conformar amb omplir la plaça de Catalunya de Barcelona --també hi havia marxes a Amposta i Girona-- i van encoratjar els seus fidels a seguir en línia ascendent l'any vinent, quan presumiblement governaran PP i Vox --una cosa que estan decidits a explotar-- i es complirà una dècada del cop de 2017.
Des de l'escenari, com ja és habitual en els últims temps, es va aprofitar per esbroncar els partits presents --Aliança Catalana no va tenir cap inconvenient a aparèixer, malgrat l'hostilitat amb què ja sabien que els rebrien-- per la seva incapacitat d'unir-se entorn del suposat objectiu comú de la secessió.
Bona part dels 45.000 assistents xifrats per la Guàrdia Urbana va aplaudir aquest missatge, un toc d'atenció especialment per a ERC --Oriol Junqueras va tornar, sense pena ni glòria, després de quatre anys d'absències-- i Junts --els líders dels quals també van passar desapercebuts entre la multitud--, perquè la majoria es va manifestar a favor d'aïllar els de Sílvia Orriols.
Unitat, però sense ells. Una incongruència que va deixar imatges surrealistes entre manifestants que portaven la mateixa estelada però que s'enfrontaven, principalment, per culpa de la immigració, que és el que impulsa l'alcaldessa de Ripoll no només a les enquestes sinó també en pràcticament qualsevol debat sobre la Catalunya d'avui.
Orriols, protagonista
La líder d'ultradreta va ser la protagonista de la jornada. Ja ho va ser al Fossar de les Moreres la vigília, on un macrodesplegament policial va evitar l'escrache que pretenien 2.500 antifeixistes, mentre un altre robust cordó policial la va haver de protegir de joves que llançaven llaunes i cantaven contra ella en acabar l'acte de la plaça de Catalunya.
Els seus seguidors anaven a la seva. Poc preocupats per una divisió que va ser més evident que mai entre les bases independentistes i molt envalentits per uns sondejos que juguen molt al seu favor, cosa que també els ha donat marge per compondre càntics propis enaltint la seva líder, ja un fenomen de masses, i atacar el que consideren esquerra radical.
Cremada de la bandera d'Espanya
Ni es van assabentar del que passava en un acte que va començar amb els cantaires expulsats de la Sagrada Família per intentar boicotejar la visita del Papa cantant El Virolai i va acabar amb la cremada d'una bandera d'Espanya per part de dos encaputxats, un acte poc freqüent i molt aplaudit pels presents.
Va ser un dels episodis violents de la jornada, igual que els repetits atacs a Aliança o la resposta antifa a la manifestació convocada pel grup neonazi Núcleo Nacional a la plaça de Jacint Verdaguer, que va acabar amb càrregues policials i mobiliari cremat --el que en l'argot anomenen barricades-- a la zona de l'Arc de Triomf, i amb vuit detinguts.
Joventuts
Arran, grupúscul radical darrere d'aquestes accions, també va tenir temps d'homenatjar l'etarra Dolores López Resina, àlies Lola, llegint un missatge seu enviat des de la presó. I, com sempre, alguns radicals es van acostar a la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana per increpar els agents que custodien l'entrada.
Eren gent especialment jove --també n'hi va haver molts d'ells i elles a la manifestació--, cosa que va resultar ser la millor notícia per a l'independentisme, que espera que la Diada serveixi com una injecció de moral per al que ve --una tardor calenta políticament parlant-- i que inspiri el relleu generacional, també, en els principals partits secessionistes.
Al marge de tot
Per la resta, els actes culturals i institucionals van anar segons el previst. I el Govern segueix fort tot i que arguments a favor de la ruptura com el mal funcionament de Rodalies, el descendent ús social de la llengua catalana o el caos educatiu --des de les vagues docents fins a l'escàndol de PISA-- l'interpel·laven directament.
Bona part dels catalans, d'altra banda, van aprofitar que la Diada va caure en divendres per marxar de pont, mentre partits com PP i Vox o entitats com Societat Civil Catalana van recordar una vegada més que se senten exclosos de l'anomenada festa nacional i que, si el que realment es pretén és un dia per a tothom, per ells, millor Sant Jordi.