Aliança Catalana ja ha decidit la seva candidata a l'alcaldia de Manresa, a falta de presentació oficial.
Es tracta de Sílvia Cubo Pons, nascuda a la capital del Bages el 1979 --encara que viu fora des de fa anys-- i amb una trajectòria professional "molt rellevant" que ha sorprès completament a Junts, partit que creia tenir desactivada l'extrema dreta independentista després de fitxar Sergi Perramon.
Els de Carles Puigdemont, a l'oposició al govern municipal del republicà Marc Aloy, es van treballar durant mesos la incorporació d'aquest mediàtic i jove regidor, que va entrar al consistori de la mà del partit ultra Front Nacional però es va desvincular de les sigles a mig mandat.
La negociació va ser complicada, principalment perquè Aliança també feia temps que anava darrere de Perramon perquè fos el seu home a Manresa.
Pugna per Perramon
Li van arribar a proposar --una pràctica molt habitual en el si de la formació de Sílvia Orriols-- que si acceptava ser el seu candidat a l'alcaldia, també tindria una posició de sortida a les llistes a les pròximes eleccions al Parlament. Assegurant-se, així doncs, la cadira i el sou de diputat.
Com va explicar aleshores aquest mitjà en exclusiva, l'expresident de la Generalitat Artur Mas va mediar juntament amb el periodista Jaume Clotet per convèncer-lo de formar part de l'univers convergent i deixar d'apostar per l'extrema dreta, veient en ell un perfil "molt prometedor" que encara manté.
Avenç Nacionalista i pacte amb Junts
Va ser aleshores quan Perramon va impulsar el seu propi projecte, de nom Avenç Nacionalista, i va signar un acord amb Junts per concórrer en la mateixa candidatura a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Una aliança que, de moment, s'articula de manera satisfactòria.
L'exregidor del Front Nacional va aconseguir el protagonisme que demanava, mentre els de Puigdemont creien donar un cop de porta definitiu a Orriols a la ciutat.
Aliança desactivada?
Tot i que assumien que no seria així en tantes altres places, especialment al que s'anomena cinturó del fuet de la Catalunya interior, Junts comptava amb el desgast d'ERC al capdavant del govern municipal i la incapacitat d'Aliança per refer-se del no que, per la seva banda, els va donar Perramon, sentint-se favorits per recuperar l'ajuntament que va perdre el convergent Valentí Junyent el 2020.
Però l'escenari ha canviat des que "tot el poble coneix" --de fet, ja s'ha publicat en un mitjà local-- que Orriols no s'ha resignat a tenir un paper secundari a la ciutat. Els ha costat --només queden vuit mesos per als comicis-- però "tenen una alcaldable competitiva".
Alerta sobrevinguda
Segons detallen fonts locals, la candidatura conjunta de Perramon i el postconvergent Ramon Bacardit només temia que "la marca fos suficient" perquè la irrupció d'Aliança al consistori, que es dóna per descomptada, fos decisiva.
Ara, a més, alerten de les bones connexions de la nova candidata amb l'empresariat de la comarca i la seva capacitat d'arrossegar, també, aquest tipus de votant.
Bon currículum
I és que Cubo, consultora internacional, professora universitària i doctora en Dret i Economia, ha estat presidenta de l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Manresa i membre de l'executiva del Fòrum de la Catalunya Central, entre altres càrrecs en què, detallen al municipi, "va deixar molt bona impressió".
Especialitzada en neuromàrqueting els darrers anys, té l'hàndicap de treballar fora de Manresa i de, segons fonts del consistori, "no ser gaire coneguda entre les bases", tot i que això és quelcom que Aliança Catalana confia a superar en aquests vuit mesos que queden per als comicis.
Futur incert
En unes declaracions a Regió7, l'alcaldable explica que "Manresa s'ha convertit en una ciutat insegura, lletja, deixada, poc dinàmica i poc orientada", i assegura que el seu propòsit és "que la ciutat funcioni".
El seu perfil pragmàtic, dins del marc del partit d'extrema dreta, podria facilitar acords amb Junts, conclouen a l'ajuntament, tot i que està per veure si els de Puigdemont es decideixen a obrir la veda i asseure un precedent que podria repetir-se en moltes localitats on ambdós puguin sumar majoria.
De moment, els postconvergents tremolen amb una candidatura amb la qual no comptaven, i Orriols es refà en una plaça que semblava ja perduda.