Publicada
Actualitzada

Josep Maria Trias de Bes, jurista i expolític de Convergència, del Partit Popular de Catalunya i d'UPyD, ha mort als 81 anys d'edat a Barcelona, segons ha pogut saber aquest mitjà.

La defunció s'ha produït en les darreres hores a la residència geriàtrica on vivia. El vetllatori i la cerimònia tindran lloc aquest divendres i dissabte al tanatori del barri de Sant Gervasi de la capital catalana.

Diputat per Convergència

Nascut a Madrid el 1944 en el si d'una família de l'alta burgesia barcelonina, Trias de Bes va desenvolupar una prolífica carrera en el dret civil i internacional que va compaginar aviat amb la vocació pública.

La seva trajectòria en la política nacional va començar sota les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Convergència i Unió (CiU). Va ser diputat al Congrés durant quatre legislatures consecutives, entre 1982 i 1995.

Fitxatge d'Aznar a Pujol

El seu progressiu distanciament del rumb fixat per Jordi Pujol va culminar el 1995 amb la seva renúncia a l'escó de CiU. Poc després, a les eleccions generals de 1996, va passar a encapçalar la llista del PP per la circumscripció de Barcelona.

Posteriorment, va abandonar la primera línia parlamentària per incorporar-se al Consell d'Administració de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), càrrec que va exercir entre 1996 i 2004.

La seva darrera etapa, de la mà d'UPyD

Més d'una dècada després de retirar-se, impulsat per la seva defensa del marc constitucional i el seu rebuig a l'avenç del sobiranisme, va col·laborar amb Unió Progrés i Democràcia (UPyD).

En una carta publicada a El Mundo, Trias de Bes va promocionar el projecte de Rosa Díez. Ella i el seu partit "han denunciat amb un discurs obert, absent de temors i lliure de tabús, que podria ajudar a una regeneració i superació de les inquietuds que avui ofeguen els espanyols", va defensar en l'esmentada missiva el febrer de 2009.

Amb la seva mort, el panorama jurídic i polític català acomiada un perfil caracteritzat per la seva sòlida cultura legal i la seva intensa contribució al debat parlamentari espanyol durant les dècades clau de la consolidació democràtica.