L'absència de Josep Lluís Trapero va ser tan eloqüent com els discursos pronunciats aquest dimecres al Palau de la Generalitat.
L'encara director general de la policia catalana no va assistir a la compareixença convocada per presentar públicament el seu successor, Ferran López, ni la futura comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà.
Una cadira buida que es va convertir en la primera evidència pública que la seva etapa al capdavant de la direcció política del cos no havia conclòs del tot bé.
Trapero tornarà al seu anterior destí
Trapero va comunicar la seva dimissió a finals d'agost, tot i que la decisió no s'ha sabut fins aquest dimecres, coincidint amb l'anunci d'una profunda remodelació a la cúpula d'Interior.
López assumirà la Direcció General de la Policia, mentre que Catà rellevarà el comissari Miquel Esquius, que es jubila, i es convertirà en la primera dona que arriba a la màxima responsabilitat operativa dels Mossos d'Esquadra.
El president Salvador Illa, al costat de la consellera Núria Parlon, Ferran López i Sílvia Catà
Els nomenaments es faran efectius el proper 15 de setembre. Fins llavors, Esquius seguirà al capdavant del cos i s'encarregarà del dispositiu policial de la Diada.
Trapero, en canvi, tornarà a la Divisió d'Avaluació de Serveis (DAS), el destí de caràcter tècnic i burocràtic on ja exercia abans que Salvador Illa el recuperés per a la primera línia política.
Una sortida difícil d'explicar
La sortida es produeix a l'equador de la legislatura i en un moment en què el Govern reivindica bons resultats en la lluita contra la delinqüència comuna i la multireincidència.
Per això, la dimissió resulta difícil d'explicar només des del balanç de gestió i obre nombrosos interrogants sobre les circumstàncies que han precipitat la decisió.
Oficialment, Interior s'ha limitat a parlar d'una determinació personal. La consellera Núria Parlon ha assegurat que li hauria agradat que Trapero completés el mandat, però ha rebutjat especular sobre els motius de la seva marxa.
Explicacions molt vagues
Igualment, la consellera tampoc ha volgut pronunciar-se sobre la seva relació personal amb el Major: "No vull entrar en especulacions sobre relacions personals", ha apuntat, per després tancar l'assumpte amb una rotunda negativa a una suposada pèrdua de confiança.
"Hem tingut una bona relació, però hi ha hagut coses en què no hem estat d'acord. No crec que aquestes discrepàncies de criteri siguin la causa que l'hagin portat a decidir això", ha reblat.
La consellera d'Interior, Núria Parlon, amb el nou director general de la policia, Ferran López
Tanmateix, ni les paraules de reconeixement han dissipat una pregunta que sobrevola el relleu: per què abandonar ara una responsabilitat de tanta rellevància si els objectius fixats s'estaven complint?
La resposta podria trobar-se en els desacords que, segons diverses fonts coneixedores del funcionament del departament, havien anat aflorant durant els darrers mesos. Especialment, des de la crisi que es va generar amb la infiltració de dues mossos en una assemblea de docents.
Diversos episodis incòmodes
La relació entre el director general de la Policia i la consellera s'hauria anat desgastant a mesura que avançava la legislatura.
No per una única discrepància, sinó per la acumulació de criteris diferents a l'hora d'afrontar, comunicar i assumir les conseqüències polítiques de les últimes crisis.
Un dels episodis que més tensió va generar va ser la infiltració de dos agents dels Mossos en una assemblea de professors que preparaven mobilitzacions contra el Govern.
El cas va provocar un fort desgast polític i va acabar amb la reprovació al Parlament tant de Parlon com de Trapero.
La consellera Núria Parlon, i el director general de Mossos, Josep Lluís Trapero, a la Junta de Seguretat de Barcelona
Un altre moment incòmode es va produir quan la consellera va anunciar a la Cambra catalana la detenció del segon sospitós de l'assassinat d'un menor al parc de La Pegaso, a Barcelona.
Es tractava d'una informació estrictament policial, però va acabar fent-se pública des d'una tribuna política, abans que fossin els mateixos Mossos qui la comuniquessin pels seus canals habituals.
Un entorn hermètic
Els desacords, tanmateix, no s'haurien limitat a la gestió comunicativa d'algunes crisis.
Les diferències arribaven a qüestions operatives i de direcció: des dels compromisos sobre seguretat traslladats als alcaldes fins a la manera d'executar determinades ordres judicials, especialment els desnonaments.
A tot això s'hi sumava la particular manera de treballar de Trapero. Fonts policials situen l'origen de l'allunyament poc després que assumís la Direcció General de la Policia.
El Major es va envoltar d'un nucli molt reduït de col·laboradors de màxima confiança i va adoptar una forma de direcció marcada per l'hermetisme.
Una gestió que, segons les fonts consultades, contrastava amb la seva voluntat de "voler estar en tot, en el polític i en el policial". Una supervisió que va acabar generant friccions en un departament on les fronteres entre ambdós àmbits són especialment difuses.
Comunicació poc fluïda
D'aquesta manera, la comunicació no sempre hauria estat fluïda, ni amb la conselleria ni amb la resta de responsables de la policia catalana.
De fet, alts comandaments dels Mossos reconeixen que van conèixer la dimissió molt poc abans que s'anunciés públicament.
El secretari general del Departament d'Interior, Tomás Carrión, a la dreta de la imatge, acompanyat pel comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius (esquerra), i el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero (centre)
Era una manera de treballar “molt seva”, en paraules d'algunes de les fonts consultades, però que va anar allunyant posicions.
Les pressions d'ERC
Trapero també ha hagut de conviure amb les constants pressions polítiques d'Esquerra Republicana, que mai li ha perdonat la seva actuació al capdavant dels Mossos durant la presidència de Carles Puigdemont ni els canvis que va impulsar a la cúpula policial després de tornar a la primera línia institucional.
Els republicans van interpretar aquella remodelació com una purga de comandaments pròxims a ERC. Fa tot just una setmana, el seu president, Oriol Junqueras, va tornar a reclamar la dimissió de Trapero, a qui va acusar de permetre “pràctiques poc democràtiques”.
Junqueras va vincular les seves crítiques a la presència d'agents de paisà a les assemblees dels sindicats docents que preparaven vagues contra el Govern i a la contundència policial emprada en determinades mobilitzacions independentistes i antisistema.
La marxa de Trapero satisfà ara una exigència reiterada per ERC, tot i que Interior rebutja públicament que la seva dimissió respongui a aquestes pressions.
Ferran López, el nou director
L'elecció de Ferran López com a nou director general de la Policia també té una forta càrrega simbòlica.
Va ser qui va assumir la prefectura dels Mossos durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, després que el Govern de Mariano Rajoy destituís Trapero pel seu paper durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017.
Ferran López, nou director general de Mossos d'Esquadra
Gairebé nou anys després, López el torna a substituir, aquesta vegada al capdavant de la direcció política de la policia catalana. El seu nomenament, juntament amb el de Sílvia Catà, dibuixa una nova cúpula amb la qual Parlon pretén obrir una nova etapa sense renegar de la feina feta.
Un final agredolç
Interior s'esforça a presentar el canvi com una transició ordenada i continuista. Tanmateix, l'escenificació d'aquest dimecres ha revelat una altra cosa.
La marxa de Trapero no arriba després d'una gestió fallida ni de mals resultats policials, sinó després de mesos de desacords, silencis i maneres diferents d'entendre on acaba l'àmbit policial i on comença la política.