L'inici del curs escolar 2026-2027 a Catalunya ha arrencat amb tensió als carrers, però una aparent fermesa als despatxos.
En un matí marcat pels talls de trànsit en artèries de circulació clau de Barcelona —provocats per manifestacions del sindicat majoritari Ustec-Stes, CGT i La Intersindical—, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha sortit al pas del malestar sindical.
En una entrevista a RAC1, la titular del departament ha descartat la seva dimissió i ha assegurat que les reivindicacions salarials del col·lectiu docent estan "superades" després dels acords assolits mesos enrere.
La manifestació de docents d'aquest dimarts, 8 de setembre.
Ara, segons apunta, les reclamacions se centren en la "insuficiència de recursos per atendre la diversitat" que hi ha a les aules.
Fermesa davant el bloqueig sindical
"No dimiteixo perquè segurament seria el més senzill. Abandonar la responsabilitat en moments complexos és el que més fàcilment li sortiria a qualsevol, però tinc molt clar l'encàrrec", ha asseverat Niubó en ser preguntada per la pressió del sector.
La consellera ha admès una vegada més que el sistema educatiu català arrossega dèficits estructurals dels quals no se sent orgullosa, però ha reclamat "confiança i un debat serè" a la comunitat educativa per convertir la crispació en un diàleg constructiu.
L'escull
Sobre les causes del xoc amb els sindicats convocants de la vaga en aquest primer dia de classe per a més d'1,6 milions d'alumnes, Niubó ha situat el nucli de la insatisfacció en el ritme de dotació de recursos per a la diversitat.
El punt d'atzucac, sosté la consellera, rau en què per als sindicats tots els avenços actuals resulten insuficients i exigeixen una major celeritat en la seva aplicació.
Davant d'això, ha sol·licitat "paciència i confiança per poder treballar". "Hi arribarem", apunta, "serà progressiu".
Reformular l'escola inclusiva
En vigílies del desè aniversari del decret d'escola inclusiva, la consellera ha defensat, doncs, la necessitat de replantejar el model actual per garantir l'èxit educatiu.
La seva proposta passa per assegurar que els alumnes amb necessitats especials més greus comptin amb centres d'educació especial preparats, mentre es continuen reforçant les unitats de suport intensiu a l'escola ordinària.
Aules d'acollida intensives
Un altre dels reptes exposats per la titular d'Educació afecta la integració de l'alumnat recent arribat. La consellera ha plantejat la creació d'aules d'acollida de caràcter intensiu per a aquells joves de 14 o 15 anys que s'incorporen al sistema a mig curs, sovint sense dominar el català o el castellà i, en ocasions, sense alfabetitzar.
La idea és que passin diversos mesos immersos en l'aprenentatge de l'idioma i les competències bàsiques abans d'integrar-se definitivament a l'aula ordinària.
Desplegament de plantilles i reducció de ràtios
Per rebatre les crítiques d'immobilisme del Govern, la titular d'Educació ha desglossat les xifres amb què arrenca aquest curs escolar.
En concret, ha destacat la incorporació de més de 1.800 professionals extra al sistema, entre docents i personal de suport.
A això s'hi suma una reducció progressiva de les ràtios, aconseguint que el 97% dels grups d'Infantil 3 se situïn ja per sota dels 20 alumnes, i els de primer d'ESO per sota de 30.
Així mateix, ha posat en valor l'increment de 500 dotacions per arribar a la xifra de més de 2.000 aules d'acollida, a més de la incorporació paulatina de personal sanitari amb l'objectiu de cobrir la totalitat dels centres educatius en un termini de dos anys.
Baixes mèdiques
En ser preguntada per les dades del Síndic de Greuges que reflecteixen màxims històrics en les baixes laborals del col·lectiu docent, Niubó ha reconegut que es tracta d'un evident indicador de malestar a les aules.
Segons la consellera, "les promocions més joves de professors registren proporcionalment més baixes que els docents veterans", un escenari que el Govern assumeix que no es podrà resoldre únicament des de l'àmbit estrictament educatiu.