Els serveis d'informació de diferents cossos policials segueixen amb especial interès l'evolució d'alguns dels perfils més actius de l'independentisme a les xarxes socials.
Ho fan després de detectar una progressiva radicalització dels seus discursos i, en determinats casos, un gir des de posicions tradicionalment properes a Junts per Catalunya cap a postulats cada cop més similars als que defensa Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant.
Observats amb atenció
Fonts policials consultades per Crónica Global confirmen que alguns dels perfils analitzats per aquest mitjà han estat "observats amb atenció" per aquestes unitats d'informació, que realitzen cerques preventives en fonts obertes, especialment a les xarxes socials.
Un seguiment que es realitza amb l'objectiu de detectar a temps possibles processos de radicalització, discursos d'odi o continguts que puguin arribar a superar els límits de la llibertat d'expressió.
Sílvia Orriols, diputada al Parlament de Catalunya per Aliança Catalana
No es tracta, matisen les mateixes fonts, ni d'investigacions prospectives ni de seguiments exclusius en aquest determinat espai ideològic.
L'observació de l'entorn digital forma part de la feina ordinària d'intel·ligència policial i prevenció que els cossos policials desenvolupen sobre moviments polítics, socials i de masses de diferent naturalesa, independentment del seu signe ideològic, quan presenten dinàmiques que poden resultar d'interès des del punt de vista de la seguretat.
Existeixen informes preventius
El rellevant, però, és que les fonts consultades confirmen una tendència que ja havia detectat una investigació privada a la qual va tenir accés aquest mitjà: determinats perfils històricament vinculats a l'univers independentista i proxims a les tesis de Junts han endurit progressivament els seus missatges fins a apropar-se al discurs d'Aliança Catalana.
Aquesta és una explicació clara, honesta i directa, que altres polítics, incapaços de fer sobre parents seus que cobren de les administracions de manera opaca, envien minions a criticar. No deixis mai de donar la cara @orriolsderipoll https://t.co/5P6ZVlfipk
— La Psicòloga del Born (@psiborn) July 29, 2026
Aquest desplaçament s'aprecia especialment en qüestions com la immigració, la delinqüència o la seguretat, però també en el suport cada cop més explícit a Sílvia Orriols i a algunes de les tesis que han convertit la formació de Ripoll en una amenaça electoral per a l'espai que tradicionalment ha ocupat Junts.
Fonts coneixedores d'aquesta monitorització expliquen que aquesta evolució discursiva no ha passat desapercebuda pels serveis d'informació, que estudien amb cautela el comportament de determinats usuaris especialment actius.
Alguns d'ells acumulen desenes de milers de seguidors, publiquen pràcticament cada dia i tenen una important capacitat per amplificar missatges, generar campanyes i traslladar determinats marcs discursius al debat públic.
Patrullatge en el món digital
Les fonts policials consultades recorden que bona part d'aquest contingut es troba disponible públicament. Es tracta de fonts obertes, accessibles per a qualsevol usuari i que també resulten útils per a l'elaboració d'intel·ligència policial.
“Seria absurd negar que no es tenen en compte”, resumeixen fonts policials, que insisteixen, però, que aquest tipus d'observació no es limita a perfils propers a una ideologia concreta.
Els serveis d'informació realitzen aquesta feina preventiva i d'observació constant sobre moviments i entorns molt diversos quan consideren que poden existir indicadors que mereixen atenció.
Estic esbrinant si això que en Junqueras duu ara a la closca és un empelt turc, un perruquí o només tenyit, resulta secret d'estat dins del partit. El que queda clar és que encara diu més rucades que abans, em recorda l'expressió en guaraní "akãné": tenir merda al cap.
— La Psicòloga del Born (@psiborn) July 27, 2026
L'objectiu és doble. D'una banda, anticipar possibles processos de radicalització i detectar publicacions que puguin incitar a l'odi, amenaçar tercers o creuar altres línies amb eventual rellevància penal.
D'altra banda, també es pretén conèixer com evolucionen determinats moviments socials i polítics, com es relacionen entre ells i quina capacitat tenen per mobilitzar o influir sobre comunitats cada cop més àmplies.
Milers de seguidors
Entre els usuaris assenyalats en l'anàlisi al qual va tenir accés Crónica Global es troben perfils com 'La Psicòloga del Born', un compte amb més de 57.000 seguidors a X la identitat aparent de la qual, Noelia Arrotea, seria fictícia i que, segons les investigacions consultades per aquest mitjà, estaria gestionada per un home amb vincles neoconvergents.
També hi apareix @dracdolot, amb prop de 50.000 seguidors, les publicacions del qual han arribat a defensar la violència com a instrument per aconseguir la independència de Catalunya.
Països que s'han independitzat d'Espanya amb violència: Argentina, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Perú, Equador, Bolívia, Uruguai, Cuba, Filipines, Països Baixos i Portugal.
— Un tal Toni (@dracdolot) August 15, 2026
De manera pacífica (amb intervenció internacional): Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental.
13 a 2. https://t.co/OvjNaz4KrP
L'activitat d'aquests i altres comptes resulta especialment rellevant per la seva capacitat de difusió i penetració en determinades comunitats digitals.
No són usuaris residuals que publiquin de manera esporàdica, sinó perfils amb una elevada activitat, milers de seguidors i missatges que poden assolir una important repercussió.
Precisament per això, les unitats policials especialitzades observen amb interès la seva evolució i, especialment, aquells continguts que s'aproximen a les línies vermelles que separen una opinió radical o controvertida de comportaments que puguin adquirir rellevància policial.
De Puigdemont a Orriols
La fotografia que dibuixa aquest seguiment coincideix així amb el desplaçament detectat durant els darrers mesos en una part de l'ecosistema digital independentista.
Perfils que durant anys van funcionar com a autèntics altaveus del puigdemontisme han començat a reproduir, defensar o amplificar postulats associats a Aliança Catalana.
L'immigració s'ha convertit en un dels principals punts de connexió.
Imatge de la plaça Sant Jaume dividida entre els defensors de Ceuta i grups antifeixistes radicals
Alguns d'aquests usuaris han aprofitat episodis com la recent crisi fronterera de Ceuta per vincular immigració, inseguretat, malalties o delinqüència mitjançant missatges de gran difusió.
Per als serveis d'informació, les xarxes socials constitueixen avui un escenari més on detectar tendències, estudiar moviments col·lectius i anticipar possibles amenaces.
Per ara, la constatació policial és precisament aquesta: existeix una evolució en determinats sectors de l'independentisme digital cap a discursos més radicalitzats i propers a Aliança Catalana, i aquesta transformació s'observa amb cautela i interès.
