El Govern ha decidit elevar el to en la seva pugna per aconseguir que el català, l'eusquera i el gallec es converteixin en llengües oficials de la Unió Europea i ha advertit que no acceptarà que s'incloguin llengües addicionals en el reglament lingüístic com a resultat de la entrada de nous estats si abans no s'ha donat llum verda a la seva petició.
"No és possible per a Espanya acceptar noves llengües oficials si abans no s'ha aprovat l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec", han traslladat fonts del Ministeri d'Afers Exteriors, després que el Govern hagi sol·licitat incloure en el proper Consell d'Afers Generals la qüestió de les "llengües oficials i ampliació".
De fet, el Govern es planteja ja fins i tot vetar l'entrada a la UE dels estats que estan a la cua, entre ells Ucraïna, si no s'aproven les exigències lingüístiques d'Espanya.
Acord amb Junts
Després de l'acord amb Junts per aconseguir el seu suport en la darrera investidura de Pedro Sánchez, Espanya va sol·licitar formalment a la UE a l'agost de 2023 que es consideri com a llengües oficials el català, l'eusquera i el gallec.
Perquè això passi, és necessària la unanimitat dels vint-i-set estats membres, quelcom que no s'ha aconseguit fins ara pel bloqueig d'un grup liderat per Alemanya i Itàlia que, entre altres qüestions, han manifestat dubtes jurídiques, financeres i tècniques sobre les implicacions pràctiques d'incorporar les llengües cooficials d'Espanya.
Pertinença
El Govern ha deixat clar en tot moment als seus socis europeus que és una prioritat assolir aquest objectiu i el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que és només qüestió de temps, convençut que s'acabarà aconseguint llum verda.
Ja aquest dijous, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, havia deixat caure aquesta nova condicionalitat en relació amb l'ampliació, tenint en compte que l'entrada de nous països comportaria la inclusió de noves llengües oficials que s'afegirien a les 24 que hi ha actualment.
Ara, les fonts consultades han volgut deixar clar que "Espanya dona suport fermament al procés d'ampliació", com han manifestat tant Albares com el president del Govern quan hi ha hagut ocasió i han esgrimit que "la incorporació de noves llengües oficials a la UE és un aspecte molt positiu donada l'estreta vinculació entre el reconeixement de les llengües i el sentiment de pertinença de la ciutadania europea".
Proper debat
Així doncs, des d'Exteriors han defensat que "en aquest context urgeix avançar en la reforma que permetrà que les llengües oficials espanyoles siguin també llengües oficials de la UE".
Perquè això passi, cal que es produeixi una votació, quelcom que fins ara no ha passat després de constatar Espanya que no comptava amb la unanimitat dels seus socis perquè la seva proposta no fos rebutjada.
De moment, el Govern tindrà ocasió d'exposar la seva postura a la cita del 22 de setembre, tot i que no s'espera que hi hagi un debat de fons sobre la qüestió. Amb tot, serà la primera vegada que es torni a posar sobre la taula l'oficialitat de català, eusquera i gallec des del juliol de 2025.
Falta unanimitat
Des del primer moment, la necessitat d'unanimitat per tirar endavant la mesura es va convertir en el principal escull, malgrat els esforços del Govern per intentar dissipar els dubtes entre els seus socis, en particular de tipus jurídic i sobretot que pugui convertir-se en un precedent que obri la porta a què llengües minoritàries en altres Estats membre puguin intentar aconseguir el mateix estatus.
Així, el Govern no només s'ha compromès a sufragar les despeses addicionals --que la Comissió Europea situa entorn dels 132 milions d'euros anuals, basant-se en el que va passar amb el gaèlic--, sinó que també ha plantejat una implementació parcial un cop concedida l'oficialitat, per alleugerir d'aquesta manera la càrrega.
En concret, l'Executiu va plantejar als seus socis a la primavera de 2025 que català, eusquera i gallec siguin oficials de manera parcial des de 2027, de manera que només es traduirien a partir d'aquesta data els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, un 3% del total d'actes jurídics en l'anterior legislatura.
Pel que fa a establir un precedent, el Govern s'aferra que les tres llengües cooficials estan recollides a la Constitució ja abans d'entrar a la UE, s'utilitzen al Congrés i al Senat i Espanya va traduir fa anys a les tres els tractats, a més de bona part de la legislació europea, quelcom que no complirien altres llengües minoritàries.