Les famílies, víctimes directes de la vaga de professors: “El final de curs va ser horrible”
Les llars amb menys recursos i els infants amb necessitats són els que més pateixen el pols dels sindicats, que aprofiten la tornada a l'escola per reactivar la protesta
Més informació: Niubó demana un "parèntesi" als sindicats en vaga per abordar noves millores en educació
Les famílies, atrapades en el foc creuat. La negativa dels sindicats educatius Ustec-Stes i CGT a desconvocar la vaga del 8 de setembre aprofundeix en la incertesa pròpia de la tornada a l'escola, amb la dificultat de moltes llars per conciliar i la por que les protestes impactin en l'aprenentatge dels menors en una jornada tan assenyalada com el primer dia de classe.
La consellera d'Educació i FP de la Generalitat, Esther Niubó, ha demanat expressament als sindicats un "parèntesi" en les mobilitzacions per allunyar la crispació de les aules i evitar el "cost" que una aturada el primer dia lectiu representa per als alumnes i els seus pares. La mà estesa durant les reunions a la seu del departament a Barcelona, però, ha caigut en sac foradat.
Les escoles demanen no portar els infants
Angélica Velásquez, mare d'un nen de tres anys i d'un altre de cinc, exemplifica l'extrema vulnerabilitat de moltes famílies. Víctima de violència de gènere i amb tota la seva família a Colòmbia, està sola a càrrec dels seus fills i treballa decorant festes infantils; ja ha rebut la negativa de la seva empresa a acudir a la feina amb els seus fills de manera excepcional.
"Que el curs comenci amb vaga complica molt les coses. T'avisen amb un o dos dies d'antelació i, encara que hi ha serveis mínims, les escoles recomanen no portar els infants perquè hi haurà pocs professors. Si aquest any continua així, hauria de pagar algú perquè els cuidi", relata l'Angélica, que ella també torna a les aules: començarà a estudiar tanatopràxia per millorar la seva situació laboral.
"És un xoc per als infants"
Aquesta mare recorda amb angoixa les 17 vagues —entre territorials i de la regió en el seu conjunt— del curs passat que van minvar l'estabilitat de l'escola Proa del barri de Sants, a Barcelona: "Entràvem d'un en un, en fila; és un xoc per als infants. I a classe, hi havia infants plorant i els professors, desbordats, no els podien atendre tots alhora, especialment als alumnes amb necessitats especials".
"Jo entenc les reivindicacions dels docents, perquè gestionar tants infants requereix preparació psicològica, però la quantitat de vagues tan seguides va ser desproporcionada", afegeix en conversa amb aquest mitjà.
Les famílies monoparentals, contra les cordes
Coincideix amb aquesta posició Elena Valle, mare d'una alumna que comença 4t d'ESO a l'Institut B7 de Badalona dimarts vinent: "El final del curs passat va ser horrible. Els professors ni tan sols van fer comentaris sobre les notes i a hores d'ara no sabem si l'institut tornarà a fer vaga el dia 8; tampoc si farà excursions durant l'any".
Mentre les assemblees de docents esgoten els últims dies per decidir si secunden les protestes als seus centres, la incertesa pesa sobre els pares. Valle, també presidenta de l'Associació de Famílies Monoparentals, que acompanya famílies com la d'Angélica amb diferents recursos, recorda que "conciliar l'escola sent família monoparental ja és difícil, i amb les vagues ho és encara més".
Una aula d'escola buida Europa Press
No obstant això, també empatitza amb les demandes dels docents i dona suport a les seves protestes, en defensar "una inclusió real" i reconèixer que aquests "lluiten per evitar l'excés d'alumnes". Però tem que desestabilitzar el primer dia de classe amb noves aturades pot suposar un pas enrere en els ritmes d'aprenentatge dels menors.
Moment sensible
L'inici de curs és un moment especialment sensible, ja que és quan es construeixen els vincles educatius, es detecten les necessitats educatives i es comencen a consolidar unes rutines que condicionen tot el curs.
En aquest context enrevessat, l'aFFaC-Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya —que va sorprendre amb el fitxatge de l'exdiputada de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, per liderar la seva comunicació durant les vagues de maig— recorda que "qualsevol alteració d'aquest procés té un impacte especial en els infants, especialment en aquells que es troben en situacions de més vulnerabilitat".
Aula de 5è de primària de l'Escola Mas Casanovas, Barcelona
Els més desprotegits
Les famílies amb menys recursos, els menors amb necessitats educatives i aquells que depenen dels serveis complementaris que es deixen de prestar, o que troben a l'escola un espai de protecció i estabilitat, són els que més poden veure afectat el seu dret a l'educació, descriu l'associació.
Tot i així, fonts de la mateixa —generalment, propera a les tesis d'Ustec— manifesten el seu respecte pel dret a vaga, encara que apel·len a la responsabilitat compartida i adrecen les seves demandes tant a l'Administració com als sindicats.
Les demandes de les famílies
A la consellera Niubó, l'aFFaC li exigeix "anar més enllà de la negociació estrictament sindical per abordar els reptes estructurals de l'educació pública", així com "garantir unes condicions dignes" per als mestres, desplegar els recursos necessaris per a l'escola inclusiva i "situar el dret dels infants com a criteri central de qualsevol decisió".
A Iolanda Segura, la líder sindical que encapçala les protestes, li demana que tingui en compte "l'impacte sobre els infants i aquelles activitats que formin part del seu procés d'aprenentatge i socialització".
Iolanda Segura, portaveu d'Ustec, en un contacte amb els mitjans
Segura no les té totes
Tot i que Ustec representa únicament els col·legis públics de primària, és l'Assemblea Educativa de Catalunya, plataforma que agrupa professors de totes les etapes, la que dicta les vagues, per la qual cosa s'espera que les protestes s'estenguin també als instituts.
No obstant això, la seva portaveu, que al juny va signar el preacord que ampliava l'acord de març, però es va desdir després que el 65% dels docents votessin en contra, també ha reconegut que es tracta d'una "vaga delicada".
"És difícil dir quin seguiment tindrà", ha explicat als mitjans aquest dijous, perquè considera que el sindicat "no ha tingut temps de preparar-la amb antelació" --després de les vacances d'estiu-- "ni d'anar centre a centre a fer-ne difusió".
Niubó demana un "parèntesi"
A Segura, així com a la líder de la CGT, Laura Gené, Niubó els ha insistit que "el sistema educatiu necessita un parèntesi, que implica desconvocar la vaga del primer dia de curs, perquè l'educació necessita treballar amb tranquil·litat, també l'alumnat, el seu dret a l'educació és una línia vermella per al Govern".
En una compareixença després de les reunions, la consellera ha recordat que "ni el sistema ni l'alumnat poden sortir perjudicats" perquè està "en joc el progrés del país". Especialment, el primer dia de classe, data a la qual s'ha referit com a inadequada pel "cost que pot tenir per als infants i les seves famílies".
La dirigent socialista ha compartit amb els sindicats les millores que es desplegaran des del primer dia de curs-- amb la mobilització progressiva de 2.700 milions d'euros-- "no arreglen" les mancances del sistema, però que són "un punt de partida sense precedents". "Per avançar, necessitem serenor, esperit constructiu i abandonar la crispació", en paraules seves.
Reunió de la consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, amb els sindicats
"Punt de partida"
Aquestes millores posen a disposició de les aules des d'aquest dimarts 1.800 nous professionals, un miler d'ells dedicats a l'atenció d'alumnes amb necessitats especials.
També s'ha referit a la reducció progressiva de ràtios, que permetrà que el 96% dels grups d'I3 tinguin menys de 20 alumnes i el 94% dels de 1r d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) estiguin per sota de 30, i el 67% d'aquests, de 28.
I com ja va fer a la roda de premsa de dilluns passat, ha destacat l'increment salarial de 1.500 euros que els docents percebran aquest mateix any --que continuarà augmentant d'ara endavant--, la simplificació de la burocràcia i la pròxima tramitació de la llei d'autoritat docent.
Volen el 6% del PIB
Què han respost els sindicats? Iolanda Segura ha assenyalat que les millores pactades entre març i juny amb CCOO, UGT i Professors de Secundària "no són suficients" per tancar el conflicte.
A més d'exigir una reobertura de les negociacions --escenari que el departament descarta--, Ustec reclama elevar la inversió educativa fins al 6% del PIB a Catalunya, reduir les ràtios d'alumnes per aula i posar en marxa un pla específic per reforçar l'educació inclusiva.
