Josep Huguet: "La convivència a Manresa aguantarà, no acabarem a hòsties"

A l'exconseller Josep Huguet el tràgic homicidi d'un pare de dos menors a Manresa (Barcelona) li ha "tocat de prop". L'expolític d'ERC és veí de la capital del Bages i ha accedit a "algunes dades extra" sobre el cas que li permeten tenir-ne una versió matisada.

Qui va ser titular d'Empresa en el primer Govern tripartit porta gairebé 48 hores lliurant una batalla contra "les mentides i els bulos" que envolten la mort violenta de Carles Vilajosana. Ho fa amb la convicció que té informació de primera mà, a més de l'experiència d'haver estat en la gestió pública.

-Pregunta. Com a veí, com ha viscut les últimes 48 hores a Manresa?

-És el tema de sempre, per desgràcia. Crec que hi ha un error inicial per part de la policia i de les institucions o dels polítics, que sempre van amb el fre de mà posat. Entenc que si hi ha aspectes sota investigació —d'un homicidi— no es pot assegurar tot, però tampoc costaria res informar del que sí es sap.

Quan no es comunica amb rapidesa, les primeres impressions fallen per manca de comprovació. En temes tan inflamables com aquest, esperar només dóna peu a que la mala llet que circula per xarxes comenci a moure informacions totalment falses. I això és un error greu que cal evitar des de les institucions.

-Quines dades ha detectat vostè en el cas del crim d'en Carles?

-Primer, s'ha dit que eren menas (menors no acompanyats), i això és directament fals. Escolta, si són menas es diu i no passa res; jo no sóc dels que oculten la procedència, perquè em sembla una ximpleria. Però en aquest cas no ho són.

Són nois absolutament escolaritzats en un institut d'ensenyament mitjà de Manresa. El que passa és que estaven en unitats d'educació especial, perquè ja tenien antecedents delictius, però seguien dins del sistema educatiu.

Segon error o falsedat: que eren marroquins. Tots van néixer aquí, catalans segons la partida de naixement. És cert que un té pares marroquins, però l'altre té avis catalans. Fer córrer coses que no són veritat al final projecta una imatge distorsionada i malintencionada.

-L'hem vist també criticant l'actitud d'alguns partits locals.

-Em sap molt greu com a manresà i com a expolític veure que, estant tots els grups municipals informats al moment de la realitat per les vies oficials, hi hagi representants —com el cas del regidor de Junts— que surtin a dir: "Si es dóna el cas que són de fora, se'ls repatria!".

Però si saps perfectament que no es pot repatriar ningú perquè són d'aquí! Això ho considero una prevaricació informativa. Jugar amb això sabent que la realitat és una altra em sembla de mala persona i una cosa que no es pot tolerar en un líder polític.

-Més enllà d'aquest succés puntual, creu que hi ha un problema de fons amb la delinqüència juvenil?

-Sens dubte, i no sóc gens paternalista amb això. Hi ha coses que s'han de canviar. A tot Europa hi ha un fenomen evident d'augment de la delinqüència juvenil, ho veiem a Suècia o Bèlgica, i no només vinculat a la immigració.

Aquí els polítics de dalt s'han de posar les piles: cal revisar i endurir el Codi Penal, i fins i tot rebaixar l'edat penal per delictes greus. Si algú comet un homicidi, no val dir "és un menor, pobret". Cal jutjar-lo amb la gravetat que mereix.

A més, cal vigilar el crim organitzat: a Europa s'està utilitzant menors precisament perquè saben que el marc legal els protegeix i no van a presó. Als adults que recluten aquests nois se'ls hauria d'imposar penes duríssimes.

-El model educatiu i de reinserció actual està fallant?

-Un cert model d'"inclusivitat a tota costa" acaba sent contra-inclusiu. Quan pretens encaixar absolutament totes les realitats en una mateixa aula, l'aula es torna ingovernable.

En certs casos de perfils conflictius o reincidents es necessiten actuacions diferenciades si no volem fer saltar pels aires tot el sistema educatiu.

I també cal implicar les famílies: si hi ha menors cometent delictes, cal revisar quina responsabilitat té la família, treure ajudes o imposar sancions si no els controlen. Ja es fa en altres països.

-Tem que aquest tipus de fets fracturin la convivència a Manresa?

-No ho crec. A Manresa, el tema de la diversitat i la convivència s'ha gestionat força bé durant anys, molt millor que en altres ciutats catalanes. Poso l'exemple de la convivència religiosa, que ha funcionat raonablement bé.

Evidentment hi ha un malestar ciutadà comprensible quan els serveis públics se saturen a causa d'un creixement demogràfic ràpid a Catalunya, això és evident. Veig cert malestar, però no fractura. La convivència a Manresa? Sí, hi serà. No acabarem a hòsties.

Després, és cert que la campanya electoral permanent farà servir això com a munició, però Manresa no té el perfil de suburbi o barri-gueto segregat que sí que tenen altres zones de França o de l'àrea metropolitana. Aquí la ciutat està barrejada urbanísticament i socialment, i això, encara que a vegades generi friccions en el dia a dia, és un avantatge per evitar explosions de violència greu.

-Ha percebut una campanya coordinada a les xarxes socials durant aquestes últimes hores?

-Absolutament. És evident que hi ha una estructura muntada al darrere. Tan bon punt poses un tuit intentant aportar calma o rigor, salten comptes de manera massiva amb atacs personals i perfils falsos.

Hi ha xarxes, algunes d'activistes voluntaris i d'altres clarament automatitzades o finançades amb interessos de part, dedicades a amplificar el conflicte i a agitar l'algoritme.