El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en la V Trobada del Govern en Os de Balaguer
Política

Illa insta al diàleg sobre les energies renovables: "Petroli no en tenim, sòl sí, i aire també"

El president i la consellera Sílvia Paneque han visitat el parc solar d'Alcarràs

Més informació: Els reptes que ocupen Illa i els seus consellers en el seu cinquè retir

Llegir en Català
Publicada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha instat al diàleg i el consens sobre el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater), però ha avisat que "el Govern prendrà les decisions que hagi de prendre" perquè, al seu parer, "Catalunya no es pot permetre aturar-se".

"Petroli no en tenim, sòl sí, i aire també", ha dit aquest dissabte durant la seva visita al parc solar d'Alcarràs, amb motiu de la seva entrada en funcionament, juntament amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, l'alcalde del municipi, Jordi Castany, i el director de Solaria a Catalunya, Lluís Valle.

Illa ha subratllat que els efectes de la invasió a Ucraïna han afectat el subministrament energètic d'una bona part d'Europa, per la qual cosa s'ha preguntat com algú pot dubtar sobre la importància de mitigar el canvi climàtic amb energies renovables: "Volem tenir dependència exterior en matèria energètica o volem apostar per l'autonomia energètica?".

Més potència en el futur

Illa ha destacat que Alcarràs "és un municipi capdavanter en agricultura i pot fer aquest parc", i ha agraït el compromís dels agents del territori.

A més, ha recordat que el punt de partida del Govern és multiplicar per tres fins al 2030 i per dotze fins al 2050 la potència d'energies renovables.

Paneque ha explicat que aquest parc a Alcarràs, el més gran de Catalunya, suma 300 megawatts de potència solar (200 megawatts de Solaria i 100 megawatts d'Ignis) al territori: "Gairebé dupliquem la potència solar instal·lada sobre terreny a tot Catalunya".

Així, ha recordat que encara falten altres 100 megawatts de potència autoritzats que esperen que es comencin a construir a partir de 2027.

Preservar el paisatge

Paneque també ha celebrat que, a Alcarràs, hi ha hagut un consens per donar suport al projecte per part dels darrers alcaldes del municipi: "És un camí que hem de i volem transitar en l'àmbit energètic i que, encara que de vegades la implantació de renovables genera inquietuds al territori, val la pena subratllar aquest enteniment".

Així, ha assegurat que aquest camí ajuda a "preservar precisament aquests paisatges davant l'impacte del canvi climàtic" i ha dit que cada projecte com el d'Alcarràs acosta Catalunya a l'objectiu de la transició energètica, que té a veure també amb la competitivitat i economia del país.

Compromís municipal

L'alcalde d'Alcarràs, Jordi Castany, ha assegurat per la seva banda que el municipi està "totalment compromès amb la transició energètica" i ha dit que la prova és "aquest mar de plaques".

"Hem de ser conscients que la transició energètica també ens provoca un canvi de paisatge, però hem de saber explicar a la gent que aquest canvi de paisatge no va en contra de res", ha afirmat.

En aquest sentit, ha subratllat la importància de posar els "recursos necessaris" per minimitzar l'afectació dels particulars.

Inversió

Per la seva banda, el director de Solaria a l'autonomia, Lluís Valle, ha apuntat que, segons l'últim informe de l'Observatori d'Energies Renovables, a principis de 2026 Catalunya només disposava de 400 megawatts de fotovoltaica en terreny instal·lada: "Això vol dir que aquest únic parc representa gairebé la meitat de tota la potència que hi havia fa uns mesos".

Valle també ha assenyalat que Solaria ha invertit 105 milions d'euros en aquest projecte, que ha comptat amb més de cinquanta empreses, i ha dit que aquest suposarà "una aportació conjunta de més de quatre milions en impostos a la construcció" per als municipis d'Alcarràs i Lleida.