La Comissió de Preus del Ministeri de Sanitat ha rebutjat el finançament públic dels dos nous tractaments contra l'Alzheimer al·legant, entre altres criteris, impacte pressupostari i racionalització de la despesa. El crèdit no executat per Sanitat el 2024 i 2025 equival també a uns 16.800 tractaments anuals amb donanemab.
El Ministeri de Sanitat va deixar aproximadament 504 milions d'euros de crèdit definitiu sense executar durant el 2024 i 2025, els dos primers exercicis complets de Mónica García al capdavant del departament.
Una quantitat que, portada a equivalències sanitàries, permet dimensionar l'abast d'aquests recursos: seria similar al cost farmacològic de tractar durant un any uns 21.000 pacients amb lecanemab, un dels nous medicaments contra l'Alzheimer que no ha obtingut finançament públic a Espanya.
Fase inicial de l'Alzheimer
Lecanemab —comercialitzat com Leqembi— està autoritzat per a determinats pacients en fases inicials de la malaltia. El seu cost estimat a Espanya s'ha situat entorn dels 24.000 euros per pacient i any, la qual cosa dona una equivalència de 21.000 tractaments amb 504 milions.
Presentació comercial del Leqembi
La comparació resulta especialment rellevant perquè la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments, en la qual participen Sanitat i les comunitats autònomes, ha rebutjat la seva incorporació al finançament públic.
Al juliol ho va tornar a fer també amb donanemab —Kisunla—, un altre tractament modificador de l'Alzheimer precoç. La Societat Espanyola de Neurologia ha mostrat públicament la seva preocupació per la decisió.
Gairebé 17.000 persones
Per a Kisunla, el preu oficial del qual se situa entorn dels 30.000 euros anuals per pacient, els 504 milions equivaldrien al tractament d'aproximadament 16.800 persones durant un any.
La resolució oficial sobre donanemab cita entre els arguments la relació cost-efectivitat, la racionalització de la despesa farmacèutica i el seu impacte pressupostari sobre el Sistema Nacional de Salut (SNS).
Selecció
La comparació no implica que els crèdits que Sanitat va deixar sense executar poguessin destinar-se automàticament a aquests medicaments: corresponen a diferents programes pressupostaris i el finançament farmacèutic segueix el seu propi procediment.
Tampoc tots els pacients amb Alzheimer són candidats a aquestes teràpies, que tenen indicacions restringides i riscos que requereixen seguiment especialitzat.
Però l'equivalència permet dimensionar què representen 504 milions dins el sistema sanitari, just quan l'accés a tractaments innovadors torna a situar el cost i la sostenibilitat al centre del debat.