Josep Cusí Ferret ha mort a Barcelona als 92 anys deixant rere seu una biografia que, llegida únicament des de la vela, podria semblar la història extraordinària d'un empresari català, esportista i aventurer que va acabar convertint-se en un dels millors amics d'un rei.
Però existeix una altra manera d'explicar la seva vida. Una de menys complaent i probablement més reveladora sobre com van funcionar durant dècades els cercles privats al voltant de Joan Carles I.
Cusí no va ser simplement l'home que navegava amb el Rei. Va ser durant gairebé mig segle una de les persones que van gaudir de més intimitat amb ell. El País va arribar a definir-lo com el “guardià dels seus secrets”. La seva relació va sobreviure a la fi del franquisme, la Transició, quatre dècades de regnat, l'abdicació, els escàndols financers de Joan Carles I i la seva marxa d'Espanya.
Després de la seva defunció aquest dimecres, el rei emèrit ha viatjat personalment a Barcelona per assistir al seu comiat.
De Franco al príncep Joan Carles
La connexió de Cusí amb les èlits del poder espanyol va començar abans de la democràcia. Nascut a Barcelona el 1934 en una família acomodada, va ser enginyer electrònic i va participar des de jove en el negoci familiar de components elèctrics.
També va portar una vida esportiva poc comuna: natació, waterpolo, submarinisme i tir olímpic. Va competir a Mèxic 1968 i va participar sent molt jove en expedicions relacionades amb Jacques Cousteau.
Però hi ha un episodi molt més revelador per entendre la seva posterior trajectòria. Durant aproximadament 12 anys va ser instructor de tir al plat de Francisco Franco.
Va ser precisament en una de les cacera del dictador on va coincidir per primera vegada amb l'aleshores príncep Joan Carles. L'amistat es consolidaria posteriorment, al voltant de 1972, quan Joan Carles es preparava a Barcelona per competir en vela als Jocs Olímpics de Munic.
La imatge resulta significativa: Cusí enllaça dues èpoques. Primer freqüenta l'entorn cinegètic de Franco i posteriorment es converteix en un dels homes de confiança absoluta de qui seria cap d'Estat durant gairebé quatre dècades.
L'empresari que va posar els Bribón
La vela va ser l'element visible d'aquesta relació. Cusí es va convertir en armador de la saga dels Bribón, els vaixells amb els quals Joan Carles I va participar durant dècades en competicions nacionals i internacionals.
El mateix Cusí finançava les embarcacions i navegava al costat del monarca. El País recorda que va arribar a ser armador d'uns quinze Bribón i que va posar també a disposició de la Família Reial altres embarcacions per als seus desplaçaments privats.
L'explicació pública sempre va ser senzilla: amistat, esport i passió pel mar.
Però observada amb perspectiva, la relació mostra quelcom més interessant. Durant dècades, un empresari privat va assumir despeses i va proporcionar béns utilitzats pel cap d'Estat per a activitats personals. No es tractava d'una relació institucional entre una empresa i la Casa del Rei. Era una relació de confiança entre particulars.
Cusí formava part d'aquesta reduïda constel·lació d'empresaris i amics capaços de solucionar necessitats privades del monarca sense que pràcticament transcendís res a l'exterior. La seva principal virtut era precisament la discreció.
Els 269.000 dòlars de la lluna de mel de Felip i Letizia
Aquesta discreció va començar a esquerdar-se el 2020. The Telegraph va publicar aleshores que la lluna de mel de Felip de Borbó i Letizia Ortiz després del seu casament al maig de 2004 havia tingut un cost aproximat de 467.000 dòlars. Segons la investigació del diari britànic, Joan Carles I hauria assumit una part i la societat Navilot, propietat de Josep Cusí, hauria pagat factures per uns 269.000 dòlars. El viatge va portar els aleshores Prínceps d'Astúries per destins com Cambodja, Fiji i Califòrnia.
L'advocat de Cusí va declarar aleshores que no li constava que el seu client hagués pagat aquestes factures.
Però la informació plantejava una pregunta incòmoda que anava molt més enllà del viatge: per què una societat privada pertanyent a un dels amics íntims del cap d'Estat assumia centenars de milers de dòlars de despeses relacionades amb el fill del Rei?
Una anàlisi posterior de la informació mercantil de Navilot va afegir una altra anomalia. El diari Ara va assenyalar que l'empresa va perdre aproximadament 322.000 euros el 2004, precisament l'exercici en què, segons The Telegraph, hauria desemborsat uns 240.000 euros per aquell viatge.
El mateix diari constatava que la dimensió econòmica coneguda de les empreses vinculades a Cusí feia difícil explicar a simple vista la capacitat per fer regals d'aquesta magnitud.
Això va transformar el vell company de regates en un personatge d'interès per a les investigacions sobre les finances privades de l'entorn reial.
La societat panamenya i els deu milions d'Andorra
Un any després va arribar la informació més delicada. Al juny de 2021, El Confidencial va publicar que un compte a Andbank vinculada a Joan Carles I havia arribat a mantenir saldos de fins a deu milions d'euros. Formalment, la titular era una societat panamenya anomenada Stream SA.
La investigació sostenia que les accions d'aquesta companyia estaven dipositades en mans de Josep Cusí i qualificava l'empresari com a presumpte fiduciari del monarca. L'estructura hauria permès establir diferents barreres entre els diners del compte i Joan Carles I.
L'element resulta especialment rellevant perquè connecta Cusí amb un altre dels grans noms de les investigacions financeres al voltant de l'emèrit: Álvaro de Orleans-Borbón.
La Fundació Zagatka, vinculada al cosí del Rei, va transferir almenys 150.000 euros a Stream SA, segons la documentació citada per El Confidencial. Zagatka va ser posteriorment investigada per haver sufragat durant anys milions d'euros en vols privats utilitzats per Joan Carles I.
Stream havia estat creada a Panamà mitjançant Alcogal, un dels grans despatxos especialitzats en societats offshore i posteriorment protagonista dels Pandora Papers. La mercantil va romandre operativa fins al 2016.
Res d'això permet afirmar per si sol que Cusí cometés un delicte. Però sí que modifica substancialment la imatge del personatge.
L'home al qual durant dècades es va presentar únicament com a company de regates del Rei apareix també en investigacions periodístiques sobre algunes de les estructures societàries utilitzades al voltant del patrimoni privat de l'antic cap d'Estat.
Més que un amic
Potser per això la paraula “amic” es queda curta per explicar la relació. Cusí era amic, però també armador. Confident, però també finançador d'embarcacions. Company esportiu, però igualment una persona el nom de la qual va acabar apareixent relacionat amb societats i pagaments privats d'extraordinària sensibilitat per a la Família Reial.
El seu paper recorda al d'altres homes de confiança absoluta que van envoltar Joan Carles I: empresaris, aristòcrates o financers que, des d'estructures privades, van facilitar vols, vaixells, viatges o recursos al monarca.
Álvaro de Orleans gestionava Zagatka. Altres empresaris van assumir posteriorment el manteniment o finançament d'embarcacions. Pedro Campos va convertir Sanxenxo en un dels principals refugis esportius i personals de l'emèrit després de l'abdicació.
Cusí pertany a una generació anterior i possiblement més important: la que va estar al costat del monarca des d'abans fins i tot que arribés al tron.
La discreció com a sistema
Durant dècades pràcticament ningú preguntava quant costaven els Bribón, qui pagava determinades activitats privades del Rei o quines estructures econòmiques existien al voltant del seu cercle d'amistats. Aquesta absència de preguntes va ser també una característica de l'Espanya de Joan Carles I.
Cusí encarnava perfectament aquell model. Gairebé no concedia entrevistes. No explicava les seves converses amb el monarca. No revelava detalls dels seus viatges, cacera o relacions familiars. Fins i tot quan les controvèrsies van començar a envoltar el Rei, va continuar defensant públicament el seu amic.
La seva biografia pot per tant llegir-se de dues maneres. La primera és la història romàntica de l'aventurer català que va navegar amb Cousteau, va competir en uns Jocs Olímpics i va acabar compartint durant mig segle regates amb un rei.
La segona és políticament molt més interessant. És la història d'un home que va conèixer Joan Carles en l'univers social de les cacera de Franco, va acompanyar el seu ascens al tron, va finançar durant dècades les embarcacions que utilitzava, va aparèixer relacionat amb centenars de milers de dòlars del viatge de noces del seu fill i va acabar figurant en investigacions sobre una societat panamenya associada a un compte andorrà de fins a deu milions d'euros vinculada a l'entorn patrimonial de l'emèrit.
Durant molts anys Josep Cusí va ser conegut simplement com “l'armador del Bribón”. Potser la seva veritable importància estava precisament en tot allò que succeïa quan no estava navegant.