Jordi Martí Galbis: "No m'agrada parlar de cordons sanitaris, no podem descartar determinats pactes"

Jordi Martí Galbis, hereu de Xavier Trias al capdavant de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, no va tenir gens fàcil aconseguir ser el candidat dels postconvergents a les properes eleccions municipals, tot i que era la seva "obsessió" després d'una llarga trajectòria dedicada a la política local.

Quan van començar els dubtes, després de la jubilació de l'exalcalde, i fruit de les múltiples negatives que va encadenar la direcció del partit quan va anar oferint el lloc a exdirigents de primer ordre com Artur Mas o Quim Forn o empresaris com Tatxo Benet, el regidor no va trigar a postular-se.

La cúpula de Carles Puigdemont ni tan sols el va considerar com una opció factible, apostant també pel regidor Josep Rius com a pla B quan van caure la resta d'alternatives. I, després del no de Rius, animant tots els membres del partit que volguessin a presentar-se a unes primàries.

Finalment, enfrontat a la diputada Pilar Calvo, la secretària de la Mesa del Parlament Glòria Freixa i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, Martí Galbis es va acabar imposant amb solvència entre la militància barcelonina abans de vacances. Per a ell, insisteix, "aquest estiu no hi ha hagut cap descans".

Les enquestes són dolentes i ho sap. Però el regidor confia a poder capgirar-les en una precampanya que al seu parer començarà entre setembre i octubre i per a la qual ja s'està preparant. En aquest context rep Crónica Global, en un despatx de l'ajuntament i obert a comentar-ho tot.

També els dos principals problemes de la ciutadania, l'habitatge i la inseguretat, que centraran la disputada cursa per l'alcaldia. I la més que probable irrupció d'Aliança Catalana al consistori, un partit que, segons les enquestes, s'alimenta dels votants descontents de Junts, i sobre el qual els de Puigdemont segueixen debatent si han o no d'aixecar el cordó sanitari i pactar amb ells, amb posicions enfrontades al respecte.

-Pregunta: L'habitatge és la principal preocupació dels barcelonins. Com es resol aquesta crisi?

-Resposta: Cal fer molts canvis perquè hi hagi més habitatge i que sigui assequible. El primer, canviar les receptes que s'han aplicat els últims anys, que s'està demostrant que són un fracàs en tota regla, i també el cuiner, que en aquest cas és l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), i els partits que li donen suport.

Cal superar la hiperregulació que hi ha hagut els últims temps i fer un reset des del punt de vista de la normativa i la legislació que regula l'àmbit de l'habitatge. Començar de zero, encara que políticament és inviable, sí que és el que hauríem de fer. D'altra banda, hi ha un gran problema de manca d'oferta. A Barcelona hi ha pràcticament zero i, a més, hi ha molta demanda.

Per tant, cal generar molta oferta. Primer, invertint en habitatge protegit; però també arribant a un gran acord amb els promotors i constructors. El problema no es resol només amb el sector públic. Cal apostar per la col·laboració publicoprivada, que és bàsica.

D'altra banda, els plans urbanístics tarden molts anys a fer-se. Cal agilitzar processos, agilitzar llicències. No pot ser que l'Ajuntament de Barcelona trigui un any, un any i mig o dos anys a atorgar un permís per construir. També s'ha de revisar la fiscalitat: s'ha de reduir la pressió impositiva en la compra d'habitatge. No pot ser que el 25-30% del cost d'una compravenda se'n vagi en impostos.

També cal mobilitzar sòl, transformar més sòl i fer-ho més ràpid perquè els promotors i constructors duguin a terme els seus projectes. Cal fer moltes coses i entendre que aquest problema no es resoldrà en quatre dies. És responsable deixar això clar a la ciutadania, però és urgent canviar el paradigma, i amb aquests governs és molt difícil.

- La ciutat ha de créixer cap amunt?

- Jo no crec en el concepte de densificació. No és un concepte amb el qual nosaltres estiguem d'acord en línies generals. A més densificació, menys qualitat de vida. Això no treu que en determinats punts de la ciutat pugui haver-hi algun projecte que impliqui més densificació, evidentment associat a més zones verdes, més equipaments, etcètera. Cal tenir clar que som una ciutat molt densificada, la segona del món després de Calcuta, segons es diu. Cal tenir sentit comú.

- Què cal fer amb els pisos turístics?

- El que tenim en aquests moments és una gran irresponsabilitat per part del govern del senyor Collboni. Des del 2014 no s'atorga ni una sola llicència d'apartaments turístics.

Fa 12 anys que ens mantenim en aquestes 10.000 llicències d'ús turístic. La ciutat necessita capacitat d'allotjament: si aquestes llicències es liquiden, el problema d'habitatge no s'arreglarà i el que tindrem és un altre problema per veure com acollim les milers de persones que venen per al Mobile World Congress o altres esdeveniments culturals.

Els pisos turístics que hi ha ara són una oferta complementària als hotels i altres tipus d'establiments, i en cap cas n'hi ha d'haver més, però tampoc podem quedar-nos sense. Crec que compleixen una funció òptima de cara a complementar l'oferta turística.

- La inseguretat és una percepció? La ciutat és més segura o menys segura que fa 10, 20, 30 anys?

- La inseguretat és en aquests moments el segon problema de la ciutadania. Fins fa un any era el primer problema, ara és el segon. Continua existint percepció d'inseguretat, i la percepció s'ha de tenir en compte, perquè no es pot demanar a la gent que canviï de percepció.

A més, obeeix a una realitat. Hi ha inseguretat a Barcelona. No és una ciutat segura en aquests moments. Una altra cosa són les estadístiques que puguin donar els cossos policials i els governs. Certament, els últims mesos hi ha hagut una disminució dels fets delictius lleus, de categoria lleu, però hi ha un augment d'alguns tipus delictius greus. Les agressions sexuals pugen, tots els delictes relacionats amb la droga pugen, els tiroteigs pugen, les agressions amb armes blanques pugen...

Tenim un problema que tant l'Ajuntament com la Generalitat estan sent incapaços de gestionar. A més, tenim un agreujant del qual s'ha parlat poc, que és que, segons les pròpies estadístiques municipals, el 80% dels barcelonins que pateixen un fet delictiu no el denuncien. I les estadístiques queden molt distorsionades si la gent no denuncia els fets.

- Quines propostes defensa per canviar o millorar aquesta situació?

- Portem tot el mandat municipal, i ara ho farem com a candidatura, impulsant propostes, conegudes i, a més, en molts casos, copiades tard i a vegades malament pel govern municipal. Però són mesures molt clares i molt contundents.

La primera és disposar d'una Guàrdia Urbana que exerceixi de Guàrdia Urbana amb l'autoritat que en aquests moments no té. Cal retornar l'autoritat als cossos policials. Massa sovint veiem imatges de segons quins barris on els policies són agredits impunement, i això no pot ser. En segon lloc, hem de donar a la policia més eines, més instruments i més capacitats per fer front al delicte.

També per millorar la prevenció. Jo sóc molt fan de la prevenció. La Guàrdia Urbana té una funció preventiva molt important, i aquí rau una de les propostes estrella que fem i que farem en els propers temps, que és que la Guàrdia Urbana, si jo sóc alcalde, tornarà a patrullar pels carrers. Ara, lamentablement, veiem molt pocs agents pels carrers. La majoria del que veiem són cotxes i motos, però molt pocs agents. Això dona seguretat i és preventiu.

Evidentment, també hi ha una necessitat d'una major cooperació policial amb els Mossos. Hem de fer una guerra sense quarter, com es deia abans, contra la droga. La droga està sent en aquests moments el motor de la delinqüència organitzada a la ciutat i al país, per tant, hem d'atacar des de l'arrel les organitzacions criminals que tenen la droga com a centre del seu negoci.

Finalment, també hi ha molt marge d'actuació en matèria de civisme. No és un tema d'inseguretat, però també influeix. Cal aplicar les noves normes. Tenim una ordenança de civisme renovada des de fa uns mesos. Aquesta ordenança de civisme no s'està fent complir. Si sóc alcalde, faré complir aquesta ordenança de civisme amb tota la contundència.

- Hi ha alguna relació entre la immigració i la delinqüència?

- Ens equivocaríem si afirméssim això. Sempre hi ha hagut delictes, i el que ha de fer l'Administració és lluitar contra el delicte i contra el delinqüent, es digui com es digui, sigui com sigui, parli com parli. No vull fer diferenciacions perquè les estadístiques les coneixem tots, sabem quin percentatge de detinguts i identificats correspon a una col·lectivitat o una altra, sabem quina gent està a les institucions penitenciàries...

Tot això ho sabem. Però nosaltres hem de fer que les lleis es compleixin per part de tothom. Drets i deures per a tothom. Els mateixos per a tothom. I també convivència per a tothom.

Per tant, nosaltres no entrarem en qüestions ni de xenofòbia ni d'ingenuitats. Aquí tothom qui viu i treballa a la ciutat ha de complir les normes, sigui qui sigui i vingui d'on vingui. Barcelona, ho recordo, sempre ha estat una ciutat d'acollida, una ciutat que té gent de tot arreu des de fa molts anys. El nostre avantatge és que hem sabut com integrar, com ser una sola ciutat i una sola nació. Però amb unes normes molt clares. Drets i deures per a tothom, i qui no compleixi, doncs haurà de pagar les conseqüències.

- Quines propostes considera prioritàries en matèria urbanística?

- Barcelona ha de ser una ciutat equilibrada i no una ciutat que expulsi la gent, i l'urbanisme té molt a veure amb això, perquè si apostem per més habitatge i habitatge assequible, farem que la gent no hagi de marxar expulsada de la ciutat.

Per tant, hem de fer un urbanisme humà, un urbanisme que sigui hereu de la tradició que tenim des del segle XIX, i les coses s'han de fer ben fetes. Tenim massa exemples de projectes urbanístics fets per l'ajuntament que acaben sent un fiasco. Hi ha molts exemples d'això de l'etapa Colau-Collboni. Tenim projectes urbanístics que són il·legals, amb sentències judicials que cal executar, com algunes superilles de l'Eixample, el carrer Consell de Cent, el carrer Girona, la Via Laietana... són il·legals.

- Si és l'alcalde, revocarà tots aquests projectes?

- El que s'ha de fer és executar les sentències. Si sóc alcalde, el que faré és intentar que les sentències s'executin d'acord també amb les parts implicades. El que és impossible i inviable és fer borró i compte nou i destrossar i destruir tot el que s'ha fet, això és impossible.

Quan una persona vol ser l'alcalde, com jo, ha de ser una persona seriosa, rigorosa, responsable i dir allò i comprometre's a allò que es pot fer, no a allò que és impossible de fer. Jo crec que es poden i s'han d'executar les sentències, cosa pendent i que encara no s'ha fet.

S'han declarat il·legals aquests projectes urbanístics perquè requerien una modificació del planejament i no es va fer cap modificació del planejament, es van tramitar com a simples obres, com a projectes d'obres. Per tant, aquí el senyor Collboni, com a tinent d'alcalde de la senyora Colau, té molta responsabilitat.

- Perquè ho entengui tothom, ens quedarem sense Consell de Cent, sense superilles...?

- No, el que s'ha de fer és pactar l'execució de la sentència. S'ha de pactar, però s'ha d'executar la sentència. Jo, en aquests moments, no som part d'aquests contenciosos, les parts són els demandants i els demandats, d'acord també amb els tribunals.

- Des que va acabar el procés, Barcelona ha recuperat una certa projecció internacional amb esdeveniments com la sortida del Tour de França o la visita del Papa. La ciutat n'ha pres nota?

- Nosaltres estem a favor que Barcelona aculli grans esdeveniments. Ho hem defensat sempre, des dels Jocs Olímpics fins ara. És bo que Barcelona organitzi grans esdeveniments, però no a qualsevol preu.

S'ha de fer bé. No pot ser que l'alta concentració d'esdeveniments estressi la ciutat i acabi perjudicant els veïns i els comerciants, que són al final els que aixequen la persiana cada dia i els que paguen els impostos perquè puguem tots tirar endavant. Collboni té un discurs contra el turisme, en termes generals, però alhora afavoreix la concentració de grans esdeveniments. Això no és coherent.

Per tant, necessitem projecció internacional? Sí. Grans esdeveniments que ens projectin al món? Sí. Que generin economia local? També. Però el que no podem fer és estressar la ciutat, i tenir un doble discurs. Tot alhora no es pot fer.

- Aquests esdeveniments internacionals, en certa manera, han estat afavorits pel fet que hi hagi un govern socialista a la Moncloa i a la Generalitat. Barcelona viu millor amb governs amics del govern municipal?

- És evident que quan una Administració està alineada amb altres administracions pel seu color polític hi ha més possibilitats de fer coses, però aquest no és el cas de Barcelona i de Catalunya, perquè aquí no ens ha ajudat. No ens ajuda a millorar el finançament, no ens ajuda a recuperar una part d'aquests 25.000 milions d'euros que se'n van i no tornen. No ens ajuda a solucionar Rodalies.

Una cosa és la teoria, però en aquests moments, tenir tres governs socialistes no ens millora la vida, sinó que la gent se'n va perquè no pot viure.

- Ha parlat vostè del finançament, què ha de fer Junts amb el finançament? Això es votarà al Congrés dels Diputats ara a l'octubre

- Jo tinc molt clar que nosaltres demanem el concert econòmic, històrica i actualment. Ja es va teoritzar fa molts anys i respon a una necessitat. Parlem d'un concert solidari, doncs sempre hem expressat la nostra vocació de solidaritat amb la resta de l'Estat, però no de manera permanent. Portem més de 40 anys sent solidaris, i una solidaritat forçada tampoc acaba de ser solidaritat...

Però a la pregunta que vostè em feia: nosaltres creiem que la millor solució possible és tenir un concert econòmic que ens permeti que els recursos que generem puguin revertir en la gent que viu i treballa a Catalunya. La resta de coses, de moment, no ens aporten res. Aquest model de finançament singular no és cap realitat. Com a candidat, el que jo voldria és que es negociés i es pactés un concert.

- És a dir, concert econòmic o res? Hi ha una proposta ara sobre la taula que millora la situació actual.

Sí, és evident que si hi ha una proposta que dona 4.700 milions més per als catalans, és millor això que res. Però és que nosaltres no ens podem limitar des del punt de vista polític. No puc conformar-me amb que això és l'únic que podem tenir.

- Barcelona ha competit històricament amb Madrid. Com ho ha de fer? Com ho ha de seguir fent?

- No només competim amb Madrid, i no hem de competir només amb Madrid. És la capital de l'Estat i competim en molts àmbits, però Barcelona s'ha de fixar en les principals ciutats europees, capitals i no capitals. Roma és la capital d'Itàlia, però Milà és una ciutat molt potent. La nostra vocació és ser ambiciosos i ser una capital europea i internacional. La nostra obsessió no ha de ser comparar-nos amb Madrid.

- Si vostè és alcalde, hi haurà pantalles gegants a la ciutat per veure partits de la selecció espanyola?

- Jo crec que en aquests moments hi ha altres necessitats, hi ha altres prioritats. Els recursos municipals s'han de gestionar molt millor. I això passa per destinar els diners allà on els necessitem, on hi ha moltes necessitats no cobertes. Hi ha moltes opcions de tenir pantalles a l'espai públic amb autorització municipal però d'iniciativa privada. Ho dic perquè no tot ho ha de fer l'administració. L'ajuntament s'ha de gastar els diners en altres coses molt més importants des del punt de vista de millorar la qualitat de la gent.

- Es pot pactar amb Aliança Catalana o no?

- Nosaltres no parlem de pactes, ni amb aquest partit que vostè m'ha dit ni amb d'altres. Nosaltres primer presentarem el nostre projecte, el projecte de Junts per Barcelona i el projecte de Jordi Martí per a la ciutat, i el presentarem a partir de la tardor, quan comenci el nou curs.

Després, el que aspirem és a guanyar les eleccions. El nostre punt de partida és haver guanyat les eleccions amb Xavier Trias fa tres anys. I no ens resignem a altres coses, volem ser ambiciosos i plantejar-nos com a objectiu guanyar les eleccions. Si plantegem un bon projecte, podem guanyar-les, i encara que no les guanyéssim, després, evidentment, si l'ocasió ho mereix, caldrà parlar de pactes. Però no pactes amb uns o amb altres, sinó alguns pactes que, en base al nostre programa, puguin ser positius per a la ciutat.

Per tant, els pactes els deixarem per al final. No en parlarem d'inici, perquè no té cap sentit.

- Ho dic perquè Junts, ara mateix, aplica un cordó sanitari a Aliança Catalana, no sé si vostè ho comparteix.

- Nosaltres, a l'Ajuntament, apliquem un cordó sanitari a Vox, però a ningú més.

- Perquè ara no hi són.

- Sí, però és que jo em centro en Barcelona. Nosaltres no podem descartar determinats pactes sempre que es compleixin unes condicions molt clares relatives als plantejaments democràtics i de drets humans. Hi ha un conjunt de línies vermelles que apliquem i hem aplicat sempre.

I a Barcelona, fem un cordó sanitari, tot i que és una frase que a mi no m'agrada utilitzar. Fem una certa posició d'aïllament a Vox, perquè considerem que té plena justificació. Però de cara al futur, ara mateix no podem plantejar res. Ho plantejarem en el futur.

- Es pot comprometre que, si depèn de vostè, Collboni no seguirà sent alcalde?

- Jo em plantejo ser alcalde, i crec que és molt important que Barcelona tingui un canvi. El senyor Collboni, en aquests moments, encarna la continuïtat de les polítiques del govern de la senyora Colau. Per tant, jo crec que l'important és que el senyor Collboni deixi de ser alcalde.

Repeteixo, els pactes i possibles enteses me'ls reservo per al futur. Vull ser molt curós, molt responsable, i tampoc vull ser ostatge de les meves paraules. Per tant, tot el que siguin possibles acords de futur per a una bona governabilitat de la ciutat, ho deixarem per al final.

- Les enquestes, de totes maneres, diuen que les esquerres sumaran de nou. Barcelona és una ciutat d'esquerres?

- Barcelona és una ciutat que aquests últims anys ha virat cap a les esquerres. És una qüestió força sociològica i tenim enquestes que així ho determinen. De totes maneres, les etiquetes avui en dia cada dia són més volàtils, i per a mi ser d'esquerres en aquests moments no significa res en concret. Podem parlar de polítiques de progrés, i hi ha gent que es diu progressista i no ho és tampoc.

- Com qui?

- Els partits d'esquerres clàssics es diuen progressistes i el que estan portant és més pobresa i més misèria. Els resultats de la seva gestió són molt negatius. Jo em considero un polític de centre progressista. El que m'interessa són les polítiques i el resultat de les polítiques.

El nostre bagatge és important. Quan vam governar en l'última etapa amb l'alcalde Trias, vam demostrar ser una força política que va saber gestionar la ciutat i va aportar progrés. Jo crec que cal plantejar polítiques, buscar suports i aplicar-les, en solitari, com Collboni, o amb una coalició de futur.

- Què li diria a un votant o exvotant de Junts, en general, que ara es planteja votar Aliança Catalana?

- Hi ha molta gent que dubta. Jo el primer que he de dir és que tinc un respecte total per la gent, voti el que voti.

- Però encara poden recuperar algun d'aquests vots...

- Sí, però hi ha gent que qüestiona, hi ha gent que critica que una persona pugui votar no sé què. Jo respecto molt la gent.

A tota la gent que ha votat Junts i que pugui tenir dubtes en votar Aliança o altres partits, jo els dic: la nostra oferta política és i serà una oferta política seriosa, responsable, d'experiència i de coneixement de la ciutat, de coneixement de l'ajuntament, de saber quins problemes hi ha, de saber quines propostes hem de presentar per solucionar els problemes reals, ho estem fent aquests últims tres anys.

També els diria que dubtin d'aquelles persones o forces polítiques que davant grans problemes socials, grans problemes de país, diuen que es solucionaran amb receptes molt fàcils o amb eslògans. No n'hi ha prou amb eslògans, no n'hi ha prou amb cops de puny damunt la taula per criticar una cosa que funciona malament. Hem de donar la raó a la gent que critica que les coses no funcionen, perquè tenen raó. Però les ofertes fàcils i els eslògans no solucionen els problemes complexos com els que té la ciutat de Barcelona. Nosaltres sí que estem en condicions d'oferir solucions. Sense eslògans i sense soroll, que hi ha massa soroll. No és bo que incrementem els decibels que ja hi ha. Cal ser responsables i rigorosos.

- Quina llibertat tindrà per triar les llistes de Junts per Barcelona?

- És una cosa molt tradicional. Normalment, els últims candidats han tingut un ampli marge d'autonomia. És veritat que una llista electoral s'ha de tancar d'acord amb el partit, amb la federació de Barcelona i amb la direcció de Junts.

Barcelona és la capital del país i, per tant, és evident que el candidat tindrà, en aquest cas tindré, un marge ampli per confeccionar, elaborar aquesta llista electoral. Però ho farem amb diàleg i de manera acordada.

- Per què va insistir tant a voler ser candidat o va lluitar tant sabent que la direcció del partit no el volia?

Això no és exactament així. És veritat que hi havia altres candidats o possibles candidats. Jo tenia clar que volia culminar la meva dedicació a la ciutat sent el cap de llista de Junts per Barcelona. Porto molts anys aquí, al servei de la ciutadania. I és una cosa molt vocacional.

Barcelona és la meva obsessió política i personal. I vull dedicar el temps a fer el canvi. A fer possible allò que no va ser possible fa tres anys quan Xavier Trias va guanyar les eleccions però no va ser possible el canvi per una aliança antinatural. Tinc la sensació que cal acabar aquesta feina, i estic en condicions de, juntament amb el meu equip, deixar enrere el socialisme i el tripartit amagat del senyor Collboni. Fer, en definitiva, que la ciutat torni a funcionar. I resoldre tots els problemes que tenim en habitatge, seguretat, mobilitat, impostos alts, a la gent li costa arribar a final de mes, falta suport al comerç local, hi ha esvorancs, hi ha incidents amb la construcció d'infraestructures, Rodalies no funciona...

Hi ha moltes coses que depenen de l'ajuntament, no totes, però moltes, que no funcionen. I el meu objectiu i el del meu equip és solucionar això.

- En aquest mitjà vam publicar que la cúpula del partit li va buscar feina a l'empresa privada a canvi que s'apartés. Com va ser això?

- Són coses que, si em permet, prefereixo no comentar. Crec que hi ha moltes coses a la vida que no són noticiables, i aquesta jo crec que no és noticiable. Va sortir publicat a la premsa, però jo mai m'he referit a això i mai he fet cap comentari al respecte.

- Les enquestes no són bones per a Junts, en general. Com creu que pot afectar a la seva campanya aquesta dinàmica negativa del partit?

- Les enquestes que s'han publicat fins ara no són bones, i això és una evidència, però n'hi ha algunes que jo no me les acabo de creure.

Hi ha algunes enquestes que es fan per induir el vot, això també passa, aquí i a tot arreu del món. El que més m'interessa és la capacitat que tenim i tindrem de revertir la situació, i estic absolutament convençut que a partir de la tardor, quan comenci la precampanya i comencem a explicar el nostre projecte per al canvi a Barcelona, tornarem a reconnectar amb molta gent que pugui tenir dubtes, amb molta gent que va votar Xavier Trias i que tindrà els mateixos motius per votar ara Jordi Martí.

Per tant, estic convençudíssim que serem capaços d'il·lusionar, perquè jo vull fer una proposta il·lusionant, optimista i de futur. No vull criticar, que això ja ho hem fet aquests tres anys, sinó que vull plantejar un escenari en què podrem tenir una Barcelona millor.

Vull encomanar la idea que entre tots podem fer una Barcelona millor. I estic convençut que la gent aspira que la majoria dels dirigents polítics i els candidats a l'ajuntament també pensem en el futur amb il·lusió i amb esperança.