“Els veïns del barri del Príncep estan fent de Estat”. Amb aquesta frase, la advocada catalana Núria González resumeix la situació que assegura estar observant a Ceuta després de l'última crisi migratòria.
No és la primera vegada que González, especialitzada en drets humans i presidenta de L'Escola Associació Desenvolupament Integral, qüestiona públicament la gestió de l'Administració davant les crisis migratòries que afecten les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
I és que l'advocada de Badalona coneix bé les conseqüències que pot tenir una actuació administrativa deficient, especialment quan afecta menors estrangers no acompanyats.
Una batalla judicial que va començar el 2021
Fa cinc anys, l'associació que dirigeix va emprendre una batalla judicial per depurar responsabilitats per la devolució al Marroc de 55 menors a agost de 2021.
El procediment va acabar asseient al banc dels acusats dues de les màximes responsables polítiques de Ceuta durant aquella crisi.
Un grup de menors espera per ser fitxat en una comissaria de la Policia Nacional
Aquesta vegada, però, González no parla de devolucions irregulars ni creu que pugui repetir-se exactament el que va passar aleshores.
La seva preocupació és més immediata: què està passant amb els menors que ja es troben en territori espanyol i qui se n'està fent càrrec?
"El que no pot ser és que els veïns del barri del Príncep estiguin fent de Estat, estiguin fent un cens de nens, intentant vigilar-los i intentant donar-los de menjar", sosté la lletrada en conversa amb aquest mitjà.
"No han enviat ni un auxiliar administratiu"
La crítica de González se centra especialment en la manca de recursos humans, administratius i assistencials per gestionar l'emergència.
Mentre Ceuta ha rebut reforços de Policia Nacional, Guàrdia Civil i altres efectius per garantir la seguretat i reforçar el control fronterer, l'advocada denuncia que aquest desplegament no ha tingut un equivalent a les oficines encarregades de tramitar la situació de les persones arribades ni, assegura, als serveis sanitaris.
Diversos militars donen suport a efectius de la Policia Nacional al costat d'una comissaria on un grup de menors espera per ser fitxat
"A nivell administratiu no han enviat ni un trist auxiliar administratiu més", lamenta.
La manca de personal resulta especialment preocupant, sosté, quan es tracta de menors estrangers no acompanyats.
Segons González, la tramitació individualitzada dels expedients no avança al ritme que exigeix la situació i tampoc existeix encara una fotografia fiable de quants nens i adolescents romanen fora dels recursos d'acollida.
Sense una xifra clara de menors
Davant d'estimacions que situen al voltant dels 2.000 el nombre de menors, González assegura que veïns del barri del Príncep afirmen haver elaborat llistats que arribarien aproximadament als 4.000.
No es tracta d'un cens oficial, però per a la lletrada la disparitat evidencia un dels principals problemes: encara no es coneix amb certesa quants menors es troben a la ciutat ni quina és la situació concreta de cadascun d'ells.
"El que es necessita és diners", insisteix González.
Creu Roja i Cooperació Sud-Sud reparteixen aliments bàsics a uns 2.000 migrants a la Platja del Trampolí
Recursos, explica l'advocada, per habilitar espais temporals on els menors puguin romandre allotjats, alimentats, supervisats i atesos sanitàriament mentre s'estudia de manera individual la seva situació.
Què obliga a fer la llei
L'article 35 de la Llei d'Estrangeria regula específicament la situació dels menors estrangers no acompanyats i estableix un marc de protecció que l'Administració ha de respectar.
Una eventual repatriació exigeix analitzar individualment les circumstàncies personals i familiars del menor i atendre, en tot moment, al seu interès superior.
Això va ser precisament el que no va passar a agost de 2021.
Diversos militars donen suport a efectius de la Policia Nacional a Ceuta, a 10 d'agost de 2026, a Ceuta (Espanya)
Després que entre el 17 i el 18 de maig d'aquell any milers de ciutadans marroquins creuessin la frontera cap a Ceuta, les autoritats van posar en marxa, al cap de mesos, la devolució d'una part dels joves que havien arribat sols.
Entre el 13 i el 16 d'agost, un total de 55 menors van ser lliurats a les autoritats marroquines a la frontera del Tarajal sense que existís un expedient administratiu individualitzat per a cadascun.
Segons recull la sentència dictada posteriorment per la Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Ceuta, tampoc s'havia emès una resolució individual, s'havia donat als menors la possibilitat de formular al·legacions, se'ls havia escoltat formalment ni s'havien recollit tots els informes exigits.
Nou anys d'inhabilitació
L'associació dirigida per González va exercir l'acusació en aquell procediment.
L'Audiència Provincial va declarar culpables d'un delicte de prevaricació administrativa a María Isabel Deu del Olmo, aleshores vicepresidenta primera del Govern de Ceuta i consellera de Presidència i Relacions Institucionals, amb competències delegades en matèria de protecció i tutela de menors, i a Salvadora Mateos Estudillo, aleshores delegada del Govern a Ceuta.
Imatge d'arxiu dels Jutjats de Ceuta
Cadascuna va ser condemnada a nou anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i a altres nou anys d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu.
La sentència ha estat recorreguda i encara no és ferma.
Una obligació de l'Estat
Precisament aquella experiència porta ara González a considerar improbable que es repeteixi una actuació com la del 2021. Però evitar una nova devolució sense garanties, adverteix, no resol la situació dels menors que romanen a Ceuta.
Mentre es determina si poden ser repatriats o han de romandre a Espanya, l'Administració té l'obligació de protegir-los.
I és aquí on l'advocada situa el principal problema de la crisi actual.
Centenars de persones migrants reben atenció sanitària de professionals de l'INGESA i voluntaris de Creu Roja, a la platja del Trampolí
L'impacte als barris més humils
González qüestiona que es parli de futures partides econòmiques i del posterior trasllat de menors a altres comunitats autònomes mentre segueix sense resoldre's, al seu parer, l'atenció immediata dels qui ja són a Ceuta.
A aquesta situació, la catalana hi afegeix una altra preocupació: l'impacte desigual que la crisi està tenint dins de la mateixa societat ceutí.
La lletrada manté des de fa anys contacte amb organitzacions i veïns de Ceuta, i assenyala especialment al barri del Príncep, una de les zones més humils de la ciutat, on assegura que els residents estan assumint bona part de les conseqüències més immediates.
Un edifici del barri d'El Príncep de Ceuta
Qui disposa de recursos econòmics, argumenta, té més possibilitats d'aïllar-se de la situació: pot marxar temporalment, acudir a espais privats o recórrer a determinats serveis. Qui no pot fer-ho, roman exposat als seus efectes quotidians.
Per això González insisteix que la resposta no pot recaure sobre els veïns. La qüestió, sosté, ja no és únicament evitar que torni a produir-se una devolució com la de 2021. "També cal garantir què passa amb aquests menors mentre són aquí".
I, per a l'advocada, aquesta és ara l'assignatura pendent: que l'emergència fronterera no acabi convertint-se també en una emergència de protecció de la infància.