Fotomontaje de Andrea Llopart, Alberto Núñez Feijóo y Miguel Tellado, con el logo de S'ha Acabat y un mitin del PP de fondo
Política

Andrea Llopart, la jove promesa del PP català a qui Feijóo va amenaçar per uns tuits

Expresidenta de S'ha Acabat, apadrinada per Alejandro Fernández i portaveu de Noves Generacions, ha rebaixat el to a les seves xarxes després del toc d'atenció de Gènova

Contingut relacionat: Juan Fernández: "El PP té l'oportunitat històrica de governar a Catalunya per primera vegada"

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Andrea Llopart, coneguda entre els joves catalans per presidir l'organització S’ha Acabat entre 2024 i 2025, ha estat nomenada portaveu de Noves Generacions del PP, consolidant-se com una de les figures a l'alça a la formació d'Alberto Núñez Feijóo i, naturalment, en la facció catalana que lidera Alejandro Fernández.

Nascuda a Castelldefels, i amb només 26 anys, es va afiliar al partit el 2021, quan la seva prioritat encara era donar la batalla als campus universitaris per, explica ella mateixa en una conversa amb aquest mitjà, "defensar la llibertat ideològica a les aules i poder assistir a classe amb normalitat", així com donar veu als alumnes partidaris de la unitat d'Espanya.

Es va foguejar al sindicat estudiantil constitucionalista, avui en dia en hores baixes, sota la presidència de la diputada de Vox al Parlament Júlia Calvet. I no va trigar gaire a entrar a la junta directiva, posteriorment ocupar la vicepresidència i finalment encapçalar S'ha Acabat durant dos anys complets, en què va aconseguir marcar perfil propi i donar-se a conèixer.

De seguida va tenir feeling amb Alejandro Fernández, sempre pendent de les organitzacions afins. I malgrat la neutralitat partidista que li exigia S'ha Acabat, va formar part de la candidatura del PP a la alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2023 de la mà de Dani Sirera, encara que en un lloc testimonial i de manera discreta.

Xoc Feijóo-Fernández

Poc després va arribar el xoc entre el líder del PP català i la direcció nacional del partit, ja que després de les eleccions generals d'aquell mateix estiu hi va haver contactes entre Feijóo i Junts per explorar un acord d'investidura que, tot i que no es va arribar a materialitzar i els de Carles Puigdemont van acabar donant suport a Pedro Sánchez, va ser molt retret per Fernández.

Això va implicar que, l'any següent, a les eleccions catalanes de 2024, Gènova tingués dubtes respecte a qui havia de ser el candidat, ja que la relació era molt freda i Fernández només havia aconseguit tres escons el 2021. La pressió d'entitats com S'ha Acabat, però, li van donar una vida extra. I la va aprofitar multiplicant per cinc la seva representació i consolidant el seu lideratge fins avui, on les diferents famílies internes i el mateix Feijóo van tancar files al voltant de la seva figura en un recent congrés regional.

En qualsevol cas, a Madrid han estat molt pendents del que feien Fernández i els seus a Catalunya. Per una banda satisfets amb la feina del grup parlamentari --a ningú se li escapa que el líder del PP català es converteix en una bèstia política a l'hemicicle-- però per altra, paradoxalment, pendents que aquesta contundència no resulti perjudicial.

Reunió a Gènova

És el mateix que va motivar el toc d'atenció a la "molt alejandrista" Llopart fa cosa d'un any, un episodi que detallen diverses fonts internes i que va tenir el seu origen en una sèrie de tuits en què la llavors líder de S'ha Acabat es mostrava obertament crítica amb la línia moderada del PP, personificada entre altres pel president andalús Juanma Moreno.

També hi va haver missatges --tots ells, ja esborrats-- contraris a l'avortament, una qüestió sobre la qual els populars s'han mostrat ambigus els darrers anys, conscients que es tracta d'un assumpte delicat i que entre les seves files i el seu electorat conviuen qui dona suport a la legislació actual i qui defensa un punt de vista més conservador.

Feijóo va voler deixar les coses clares a la jove promesa del PP català i va organitzar una trobada a Gènova perquè el seu número dos, el secretari general Miguel Tellado, li advertís que així no podia continuar. Amenaçant, afegeixen les fonts coneixedores, amb tallar la seva trajectòria ascendent si no "corregia" el seu to a la xarxa social X.

Unes NNGG a la seva mida

Tot i que Llopart descriu la trobada d'una manera més amistosa, assumeix que "formar part d'un partit tan gran, ampli i transversal" implica un cert sentit institucional i que, des de llavors, no hi ha hagut cap problema, "sinó al contrari", com prova el seu recent nomenament com a número tres de les joventuts dels populars a nivell nacional.

Explica que assumeix el càrrec amb "la màxima il·lusió de continuar mobilitzant els joves" --que al seu parer "són cada cop més de dretes"-- i de la mà d'una nova direcció liderada per Ignacio Dancausa, considerat molt proper a la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, amb qui assegura tenir "molt bona sintonia" des del punt de vista personal i polític.

Respecte a aquest tàndem, que completen el secretari general i el vicepresident de les joventuts, hi ha veus internes que asseguren que s'ha imposat una línia dura, però expliquen que respon a la necessitat de competir amb Vox a l'hora de "fer planter" després de constatar que el partit de Santiago Abascal els portava avantatge. Això sí, afegeixen, s'ha optat per perfils que no tinguessin cap càrrec públic perquè tingués el menor impacte possible si algun d'ells "se'n va de mida".

Futur prometedor

Llopart, en qualsevol cas, té clars els seus objectius: tot i el seu lloc professional actual, està "disposada" a presentar-se a les eleccions "des d'ara mateix". En principi, els pròxims comicis seran els municipals, i podria repetir, encara que en un lloc més alt, al costat d'un Sirera que, tot apunta, millorarà els seus quatre regidors actuals a l'Ajuntament de Barcelona.

Ni la seva incorporació a NNGG ni la bronca de Tellado han canviat la "excel·lent imatge" que té d'ella el PP català, especialment el seu padrí Alejandro Fernández, que també ha apostat per ella com a secretària de llibertats cíviques i associacionisme del partit, amb només 12 noms per sobre d'ella a nivell orgànic tot i la seva joventut.

Destacen, en definitiva, el "futur prometedor" de la que per a molts ja es perfila com la Calvet dels populars, salvant les distàncies respecte a la diputada al Parlament.