Una sèrie de propostes de resolució de Junts al Parlament de Catalunya han desairat el govern xinès i el seu consolat a Barcelona.
L'última, la que va desfermar el desencuentre diplomàtic, forçava els grups parlamentaris a posicionar-se sobre la situació a Taiwan, una illa que la República Popular Xina reclama com a pròpia però que es constitueix com a estat des de 1949 sota el nom de República de la Xina.
El text, defensat pel diputat Francesc de Dalmases, cridava a reconèixer Taiwan com una democràcia "estandarditzable", condemnava la creixent pressió militar a la zona i demanava "respectar la sobirania i lliure determinació" de l'illa, en línia amb el que reivindica la Unió Europea i la resta d'organismes internacionals occidentals.
Excepte la CUP, que no va participar de la comissió, tots els partits van donar suport a la proposta, tot i que el PSC va introduir un parell d'esmenes per suavitzar alguns punts, conscients que és una perspectiva oposada a la que defensa el govern de Xi Jinping i podia, com ha acabat passant, generar tensions.
Socis comercials i tecnològics
I és que el Govern de Salvador Illa té a la Xina un dels seus principals socis comercials i tecnològics, un aliat per atreure inversions a Catalunya i perquè les empreses catalanes ampliïn el seu mercat exterior, com així va promoure en el viatge que va fer al país asiàtic l'any passat per aquestes dates.
Aquesta bona sintonia institucional s'ha traduït, igualment, en projectes com el rescat de la marca Ebro per part del gegant Chery.
I també en acords amb grans companyies tecnològiques com Huawei, empresa amb presència històrica a Catalunya i guanyadora de contractes vinculats a la Generalitat, per la qual l'oposició parlamentària també ha preguntat a l'executiu en xocar, en alguns punts, amb normatives europees.
Maniobra afilada de Junts
És per tot això que Junts, segon partit de Catalunya encara que en hores baixes, ha dissenyat una campanya per obligar els socialistes a pronunciar-se reiteradament en contra de la Xina, també des de la perspectiva de la pròpia organització comunista i autoritària del país.
L'objectiu d'aquesta maniobra afilada del partit és intentar desgastar els socialistes, com admeten algunes veus internes de la formació, tot i que el Parlament no tingui cap competència en la matèria. I tenen intenció, afegeixen, de seguir en la mateixa direcció.
Al setembre, una altra proposta més dura
Sense anar més lluny, al setembre es votarà una altra proposta de resolució, molt més dura, destinada a denunciar l'existència de camps d'internament al país, reclamar sancions diplomàtiques i econòmiques des de la UE, advertir empreses catalanes sobre possibles cadenes de subministrament vinculades al treball forçat i, especialment, oferir acollida a refugiats uigurs, de religió musulmana i origen turc.
Hi ha més exemples, ja que el president del Parlament Josep Rull ja va rebre a l'inici de la legislatura el Govern tibetà a l'exili, representants d'una regió del sud del país que, tot i que reclama la seva independència des de fa dècades, forma part de la República Popular Xina.
Trasllat del malestar
Va ser precisament a Rull, membre de Junts, a qui es va dirigir el consolat xinès a Barcelona per traslladar el seu malestar i demanar una reunió, que es va celebrar el passat 8 de juliol.
Fonts del sector diplomàtic expliquen que els successius governs catalans han estat sempre "molt curosos" en les relacions amb la Xina i les possibles contradiccions que això pot suposar, per la qual cosa aquesta situació és "nova" per al consolat, que també ha parlat amb el Govern, concretament amb la conselleria d'Acció Exterior.
Tot i no compartir la seva posició d'"una única Xina" --que va quedar clara en un white paper publicat a l'agost de 2022--, l'executiu també lamenta que Junts utilitzi aquesta qüestió per fer "politiqueig", mentre els postconvergents asseguren que sempre s'han posicionat a favor del dret d'autodeterminació, independentment del context de cada regió.