El Govern i els Comuns segueixen concretant els acords en matèria d'habitatge que van fer possible la investidura de Salvador Illa, primer, i els pressupostos, després, apostant per lleis com la que han presentat aquest divendres, que busca accelerar la construcció d'habitatges de protecció oficial (HPO).
Es tracta d'una proposta que comença ara el seu tràmit parlamentari i haurà de comptar amb el suport d'ERC, que busca esquivar els entrebancs burocràtics per ampliar el parc públic sense necessitat de modificar els plans urbanístics, agilitzant els requisits perquè les oficines, baixos comercials, pàrquings i hotels que ho considerin puguin passar a ús residencial.
Aquesta és la primera de les sis mesures contemplades a l'acord, que alhora es planteja com de caràcter excepcional i temporal, per un màxim de quatre anys des de la seva entrada en vigor, i només s'aplicarà a les zones declarades tensionades, els àmbits de "mercat d'habitatge tens" i les àrees de demanda residencial forta i acreditada del Pla Territorial.
El requisit perquè aquest sòl d'ús terciari pugui contenir habitatges, més enllà que totes elles seran protegides de manera indefinida, és que ocupin almenys el 50% de la superfície dels edificis i que cada HPO tingui un mínim de 50 m2, a més de complir amb les normatives d'edificació locals i autonòmiques i la resta d'exigències habituals.
Això pot donar-se en oficines o pàrquings no subterranis ja existents o previstos --també en hotels, tot i que això està pensat, segons l'Executiu i els seus socis, per a municipis costaners molt turístics que puguin tenir un "excés"--, mentre que perquè succeeixi en locals comercials haurà de passar pels plens dels respectius ajuntaments en cada cas.
Un 20% més, per a HPO
La segona de les mesures que contempla la llei permet ampliar un 20% de l'edificabilitat dels sòls urbanitzables no consolidats --és a dir, edificacions previstes, però encara no executades-- sempre que aquest percentatge es dediqui a HPO i que afegir més plantes als blocs, que és el que passarà en la pràctica, no xoqui amb l'entorn paisatgístic.
Això també es podrà aplicar --sempre que s'aprovi la llei, cosa que podria trigar diversos mesos-- a edificis d'oficines, hotels, pàrquings o equipaments comunitaris aïllats que vulguin construir habitatge protegit sobre la pròpia construcció, o en defecte d'això destinant el mateix 20% a habitatge protegit, encara que no sigui a les plantes de nova construcció.
Així mateix, es pretén habilitar legalment la possibilitat de aixecar noves plantes en sòls urbans en aquells edificis encaixats entre dos edificis més alts per construir HPO, encara que tinguin l'edificabilitat esgotada. L'únic requisit, en aquest cas, és que no podran superar l'alçada dels seus edificis veïns.
Partir oficines en dos
La llei també contempla, pensant ara en edificis de l'Eixample de Barcelona on moltes vegades hi ha oficines a les primeres plantes, que aquestes puguin canviar el seu ús a habitatge protegit i que, en el cas que hi càpiguen dos habitatges d'almenys 50 m2, puguin dividir-se, sempre amb la condició que aquestes noves HPO quedin indefinidament protegides.
Així mateix, sempre amb la voluntat d'agilitzar la capacitat d'ampliar el parc públic d'habitatge, es permetrà construir HPO a les parcel·les que actualment es considera que no tenen les condicions mínimes d'edificació, sempre que es compleixin els requisits d'habilitat i tinguin un mínim de 50 m2 de superfície, com en la resta de supòsits.
Les colònies tèxtils, l'excepció
La proposició de llei conjunta que PSC i Comuns defensaran al Parlament també recull, finalment, incentius perquè --aquesta vegada obligatòriament reordenant els respectius plans urbanístics-- reordenar les colònies tèxtils, nuclis industrials i residencials construïts al voltant de fàbriques tèxtils entre mitjans del segle XIX i principis del XX.
Es preveu, així doncs, que es puguin reservar parts de les mateixes per construir o acollir habitatge protegit amb el mateix modus operandi que el Govern ja duu a terme als pobles, amb el mateix règim de cessions que es va contemplar per als municipis rurals i amb la mateixa fórmula per dotar aquests nuclis dels equipaments pertinents necessaris.
Residència habitual i permanent
Com han recordat tant la consellera d'Habitatge Sílvia Paneque com la líder dels Comuns al Parlament Jéssica Albiach aquest divendres a Mollet del Vallès, finalment, la proposició recull que, naturalment, les HPO es destinaran a residència habitual i permanent, bé per a ús propi o familiar, bé en règim de lloguer de llarga durada.
Els ajuntaments, si volguessin, podrien plantejar alguna excepció de manera justificada, tot i que això forma part del detall d'una proposta que, per ara, no és més que això. ERC "està al corrent", però sol insistir a canviar coses quan els Comuns i el Govern es posen d'acord abans de negociar amb ells. I des del pla polític no suposa gran novetat, ja que els socialistes estan decidits, com així es van comprometre, que aquesta sigui "la legislatura de l'habitatge", i no deixa de ser una de les múltiples accions en aquesta direcció.
Com ja ha passat amb la prohibició de la compra especulativa, l'oposició al bloc progressista podria frenar aquesta llei abans d'aprovar-se, portant-la, com ha passat en aquest darrer ple parlamentari del curs, al Consell de Garanties Estatutàries, que emet dictàmens consultius respecte a l'adequació d'aquestes normes des de l'àmbit competencial.