L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha manifestat el seu recel que el Tribunal Suprem li apliqui l'amnistia després del suport del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei aprovada ara fa dos anys al Congrés dels Diputats per permetre el seu retorn.
Amb una metàfora futbolística, ha evidenciat que, després de la sentència coneguda aquest dijous, la batalla legal abandona el terreny neutral de les institucions europees. "El partit ja no es jugarà a Europa, sinó al Bernabéu, amb els àrbitres i el públic decantats cap a un costat", ha advertit, en clara al·lusió a la previsible resistència dels tribunals del país.
"Cap esquerda"
Per al president de Junts, fugit a Brussel·les (Bèlgica) des de fa nou anys, el dictamen dels magistrats europeus ratifica de manera indiscutible que la norma és plenament respectuosa amb el dret de la Unió, i no deixa "cap esquerda" que permeti discutir la seva "victòria".
"Si continuen negant-se a aplicar l'amnistia de manera integral, no només estaran incomplint una llei aprovada per les Corts i declarada constitucional, sinó que, a més, s'estaran enfrontant amb el dret europeu", ha asseverat en un article penjat a les seves xarxes socials.
Objectiu independència
Tanmateix, el líder de Junts avisa els seus detractors que aquesta hostilitat judicial no frenarà les seves aspiracions. Després d'insistir que l'amnistia no és una qüestió de "benefici personal", ha assegurat que el veritable valor de l'exoneració judicial és de caràcter clarament col·lectiu i estratègic.
L'objectiu final de netejar el tauler judicial és, segons les seves paraules, "recuperar forces i recursos per centrar-nos en l'objectiu principal, que és la independència de Catalunya". Un repte que assumeix que haurà d'afrontar en un escenari de profunda "divisió" interna del bloc independentista i sota un context general "més difícil i hostil".
Retrets a Illa i Sánchez
Així mateix, ha deixat anar dures crítiques contra el panorama polític espanyol, assenyalant que la mesura de gràcia no era desitjada originalment pel president català Salvador Illa, el PSC, el PSOE, ni per Pedro Sánchez, de qui afirma que només va transigir quan "va necessitar els vots de Junts per Catalunya".
Per acabar, ha dit que la sentència de Luxemburg representa la tercera gran victòria judicial del sobiranisme en l'àmbit internacional. I ha recordat, en aquest sentit, el blindatge del TJUE a la negativa belga d'extradir l'exconseller Lluís Puig, i l'anul·lació de la retirada de la seva immunitat parlamentària a l'Eurocambra per "biaix polític".
Illa: "Molt bona notícia"
Per la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha abraçat la sentència favorable als interessos dels líders independentistes, aprovada pel Congrés dels Diputats fa dos anys.
En una declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat només mitja hora després de conèixer la sentència, ha insistit que el Tribunal Suprem apliqui la citada llei. De fet, el cap del Govern del PSC ha defensat el retorn de Carles Puigdemont (Junts) i d'Oriol Junqueras (ERC) a la política institucional catalana des que va assumir el càrrec el 2024.
"Ja no hi ha cap obstacle democràtic, constitucional o europeu que impedeixi la seva plena aplicació", ha dit, descrivint la resolució com "una molt bona notícia" perquè "obre un futur d'esperança i lideratge per a Catalunya".
Declaració institucional del president de la Generalitat, Salvador Illa, el 16 de juliol de 2026
ERC no tanca el conflicte
Per la seva banda, el president d'Esquerra Republicana (ERC), Oriol Junqueras, ha assegurat que l'aval "no tanca el conflicte polític, sinó que el confirma". El líder independentista indultat, que encara té vetada la participació en la política institucional, ha asseverat que la sentència reforça "el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur", alhora que ha instat els tribunals del país a retornar-li els drets polítics.
"Ja no hi ha excuses, la llei s'ha d'aplicar, els nostres drets s'han de restituir i els exiliats han de tornar. És urgent que gairebé 10 anys després l'Estat espanyol tanqui definitivament aquesta carpeta", ha dit a la seu del partit a Barcelona, alhora que ha manifestat el seu desig de "poder exercir qualsevol responsabilitat política amb plena llibertat i drets".