Fa poc més d'un dia que Gemma Geis (Junts) recollia els seus estris del despatx de vicealcaldessa per anar a l'oposició al ple de l'Ajuntament de Girona. El desgast d'haver compartit govern amb l'enemic durant tres anys amb l'alcalde Lluc Salellas (Guanyem-CUP) ha dinamitat l'estabilitat del govern municipal.
Guanyem, com a marca vinculada a la CUP, i Junts, com a hereus de Convergència, representen sensibilitats històricament enfrontades a la ciutat dels quatre rius. Tant és així que l'estranya dupla ha sucumbit a l'acumulació de desacords.
Desacords
Els sabotatges d'Arran, les joventuts dels anticapitalistes, posant silicona al pany de botigues del nucli antic per denunciar el cicloturisme ja van evidenciar la disparitat d'opinions dins la corporació gironina, amb els neoconvergents posant l'alcalde entre l'espasa i la paret.
La llista de desacords s'amplia amb els entrebancs amb la recollida porta a porta de residus —en què Geis va deixar que Salellas es cremés— i la licitació del Cinema Truffaut, que va arrabassar la gestió a la històrica entitat local que la controlava des de fa dues dècades per posar-ne al capdavant una de Cambrils.
El procediment es troba paralitzat pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per suposades irregularitats. "Hauria d'haver presidit la junta de govern local en què es va votar l'informe remès al tribunal perquè l'alcalde no hi era, i per mi era important que ell hi fos", va retreure Geis a la roda de premsa de dimarts en què va oficialitzar la ruptura.
Fins ara vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis (Junts)
"Electoralisme"
Però que l'exconsellera de Recerca i Universitats del Govern d'ERC i Junts —fracturat també pels neoconvergents en plena legislatura— hagi atribuït el motiu de la seva marxa a "la manera de fer" de Guanyem després de tres anys de mandat ha fet que se l'acusi d'electoralisme, també per part d'ERC, que completava el tripartit i segueix al consistori.
Fonts coneixedores dels secrets de la corporació apunten que "l"ansietat" per la proximitat de les eleccions municipals de maig de 2027 ha empès els neoconvergents a seguir el seu propi camí. És a dir, lliurar-se a la bel·ligerància i desmarcar-se de totes les decisions del gabinet de Salellas.
El PSC es llança per l'oportunitat
Un context que el PSC s'ha llençat a capitalitzar. Els seus portaveus Beatriz Esporrín i Maximiliano Fuentes han ofert la mà a Salellas per pal·liar l'impacte de la ruptura a Girona.
Esporrín ha apuntat a una "constatació definitiva del fracàs", i ha precisat que el PSC no permetrà que la ciutat entri en paràlisi fins a les eleccions de l'any vinent. Obrint-se així a pactar algunes de les principals carpetes, com els pressupostos que, sense el vistiplau dels socialistes, s'hauran de prorrogar.
La formació liderada pel seu primer secretari, el president Salvador Illa, i encapçalada a les comarques gironines per la consellera portaveu i de Territori, Sílvia Paneque, fa de l'estabilitat la seva carta de presentació. Un actiu que l'ha portat a la Generalitat i que la manté com a única opció de govern a Catalunya.
El consell de Paneque
Precisament, la candidata guanyadora del PSC a les darreres eleccions de Girona, on els partits independentistes li van arrabassar l'alcaldia, intenta mantenir un perfil baix en el pitjor moment institucional de la ciutat, a la qual podria tornar el maig de 2027.
No vol que la seva possible candidatura desestabilitzi la legislatura de l'habitatge i els trens, sent el seu el departament sobre el qual recauen la construcció de pisos i la revitalització de Rodalies.
Tot i això, es va "atrevir" a aconsellar als ajuntaments catalans seguir la recepta d'"estabilitat, fiabilitat i pressupostos" que els socialistes apliquen a la Generalitat. "Aquesta reflexió que val per al Govern i per a Catalunya, també val per a Girona", va dir entre regats als periodistes que li demanaven que aclarís si es descartava com a candidata.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
Incògnita
Per això, els socialistes veuen en el divorci de Salellas i Geis una oportunitat per créixer, i recuperar l'ajuntament de l'única capital de província catalana que encara se li resisteix, malgrat la fi del procés. També per aconseguir contrapartides i influir en les polítiques del govern municipal per primera vegada aquest mandat.
La incògnita a resoldre ara és si l'alcalde recollirà el guant dels socialistes per acabar la legislatura sense més ensurts. No queda clar, ja que aquesta és una situació inèdita. Més previsibles són els passos que faran els neoconvergents, entregats a la precampanya i al bloqueig a cada vegada més institucions. Ara, també, a la ciutat del seu líder, Carles Puigdemont.