La vicealcaldessa de Girona i líder de Junts a la ciutat, Gemma Geis, ha certificat aquest dimarts la ruptura amb l'alcalde, Lluc Salellas, i la sortida dels neoconvergents del govern municipal.
Així ho ha transmès a l'edil de Guanyem, marca vinculada a la CUP, abans d'oferir una roda de premsa en què ha evidenciat el desgast de les relacions entre ambdós partits a l'única capital de província encara governada per l'independentisme a Catalunya.
Aquest mitjà ja va avançar diumenge passat la voluntat del partit de l'expresident de la Generalitat i precisament exalcalde de Girona Carles Puigdemont. La situació a l'equip de govern municipal era insostenible després dels escàndols del Cine Truffaut i la recollida d'escombraries porta a porta.
Retrets a Salellas
La mateixa Geis ha reconegut la tensió dels darrers plens arran de la licitació de l'històric cinema, que va arrabassar a l'entitat local Col·lectiu de Crítics de Cinema la seva gestió després de dues dècades. La també exconsellera de Recerca i Universitats ha retret a Salellas la seva absència durant la votació de l'informe remès al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
"Vaig haver de presidir la junta de govern local perquè l'alcalde no hi era. Per mi era important que l'alcalde fos a la votació d'aquest tema", en paraules de l'exvicealcaldessa, que ha manifestat la seva incomprensió per "la manera de fer" de Salellas.
L'exvicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, anunciant que passa a l'oposició
"Posició responsable i compromesa"
També ha criticat que la tinenta d'alcalde i portaveu de Guanyem, Gemma Aliu, li urgís a prendre una decisió sobre la seva continuïtat al govern gironí després que la mateixa Geis publiqués un article a El Punt Avui en què assenyalava que se li havia "acabat la paciència" i que "Girona mereix més".
En el contacte informatiu amb els mitjans, Geis ha insistit en la "legitimitat" que Junts per Girona prengui el seu "camí" fora del govern municipal després de donar-li "estabilitat" durant els tres primers anys de legislatura. I ha defensat la ruptura com "una posició responsable i compromesa", i com un moviment "sense escarafalls".
Quim Ayats (i), Lluc Salellas (C) i Gemma Geis (d)
Ansietat per les eleccions
Així mateix, ha situat els principals temes de discrepància amb l'alcalde antisistema en el reforç de la Policia Local, la neteja de la via pública o la mateixa gestió del cas Truffaut. Tot això per justificar l'abandonament dels neoconvergents, que es produeix quan falten 10 mesos per a les eleccions municipals i després que tant Junts com Guanyem hagin ratificat Geis i Salellas com a candidats.
En aquest sentit, fonts coneixedores apunten que l'"ansietat" per la proximitat dels comicis i la precampanya permanent en què ambdós dirigents han submergit la ciutat han precipitat la ruptura, que no ha causat sorpresa atès el rumb pres pel consistori des de fa mesos.
El consell de Paneque
La notícia s'ha produït en els moments previs a la compareixença posterior al Consell Executiu de la consellera Sílvia Paneque, darrera candidata del PSC a Girona, guanyadora de les eleccions del 2023 i a qui el tripartit que completa ERC li va treure l'alcaldia de les mans.
La també portaveu del Govern ha reiterat en múltiples ocasions que està plenament dedicada al seu departament, així com a la tasca de resoldre la crisi de l'habitatge i el mal servei de Rodalies, evitant aclarir si deixarà els seus càrrecs per presentar-se a les eleccions municipals de maig de 2027.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
I si bé tampoc ha valorat la ruptura del govern municipal --"el Govern no ho ha fet mai amb cap altre municipi ni ho farà aquesta vegada"-- ha aconsellat als ajuntaments catalans seguir "la recepta d'estabilitat, fiabilitat i pressupostos" que els socialistes apliquen a la Generalitat.
"Crec que aquesta reflexió que val per al Govern, també val per a Catalunya i per a Girona, perquè és bo que oferim a la ciutadania projectes que permetin avançar", ha dit, en un al·legat pel "diàleg" en governs de minoria.