Els ajuntaments catalans emetran llicències d'obres en només un mes

L'emissió de llicències per aixecar un bloc de pisos o una nau industrial a Catalunya s'allarga més del que dura la construcció en si mateixa. L'entramat regulador complex de la Generalitat frena la competitivitat de la regió, on els promotors es veuen forçats a esperar fins i tot més de dos anys per tan sols rebre la llum verda de l'administració catalana.

Això canviarà d'aquí a un any, d'acord amb els plans del Govern, que guiat pel Comitè d'Experts per a la Transformació de l'Administració (CETRA), retallarà el termini en què els ajuntaments emeten les autoritzacions d'obres i ambientals a un i dos mesos respectivament.

L'Executiu socialista sotmet des d'aquest dilluns a consulta pública l'avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals, impulsat pel Departament de la Presidència de Albert Dalmau per crear un sistema que, per exemple, agilitzarà el Pla 50.000 per a l'ampliació d'habitatge públic i facilitarà l'arribada de la nova indústria.

"Regles sí, però simples"

Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte celebrat aquesta tarda a la planta industrial de l'automobilística Ebro a la Zona Franca de Barcelona. "El que presentem avui no és un projecte per dir 'fora regles', sinó 'regles sí, però simples'", ha resumit el dirigent socialista l'objectiu de la iniciativa.

Aquesta implica un canvi de xip per abandonar la "mentalitat garantista, conservadora i desconfiada" de l'administració, segons Illa. El president ha demanat una àmplia participació durant la fase de consulta pública de la llei; també que els grups parlamentaris facin el màxim nombre d'aportacions al text en el seu pas pel Parlament català.

Acceleració

Per la seva banda, Dalmau ha destacat que els informes d'Enrico Letta i Mario Draghi per la competitivitat europea posen també l'accent en "la velocitat" de les transformacions.

"Tenim un país de vuit milions de persones que encara té serveis, infraestructures i habitatges d'uns quants milions menys. Si volem donar resposta a això, no només hem de fixar el rumb industrial, econòmic, investigador i de construcció d'habitatge, sinó que ho hem de fer més ràpidament", en paraules del titular de Presidència.

També ha participat en aquesta reforma el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La consellera Sílvia Paneque ha defensat tenir "una administració més àgil" per tenir "un país més competitiu" i que "Catalunya sigui capaç d'avançar sense renunciar a la seguretat, a la protecció ambiental i a l'interès general".

Profunda retallada de terminis

L'avantprojecte de llei modifica 10 lleis i cinc reglaments per retallar de 12 mesos a un l'emissió de llicències d'obres, i les llicències ambientals de 24 mesos de mitjana a un màxim de dos. També reduirà de dos anys a sis o vuit mesos els planejaments derivats, aquells que ordenen una parcel·la per a l'activitat a la qual es pretén destinar.

El Govern aprovarà al desembre l'avantprojecte de llei al Consell Executiu perquè el Parlament l'aprovi a mitjan 2027, d'aquí a un any. Els impulsors confien a repetir el consens generat per altres mesures de desburocratització aprovades per unanimitat a la Cambra, ja que "no suposa una desregulació sinó que agilitza els procediments".

Coll d'ampolla

Avui, el camí que han de seguir els promotors per aconseguir la seva llicència de construcció és un: presentar el seu projecte a l'ajuntament corresponent perquè els seus tècnics municipals, habitualment saturats, verifiquin que compleixen amb la normativa.

Per això, demanen informació als organismes interpel·lats per l'activitat que es pretén generar, com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o Protecció Civil, per exemple. Quan el consistori emeti els seus informes tècnics i jurídics, ja haurà passat un any, més de dos en els pitjors casos.

I tot i que la norma estableix que el silenci administratiu per més d'un mes ja habilita els promotors a continuar endavant amb la iniciativa, aquests no s'atreveixen a continuar per por d'encaixar un informe desfavorable posterior que faci miques els seus plans.

D'un any, a un mes

Quan la llei surti aprovada, existirà un procediment alternatiu que permetrà esquivar aquest coll d'ampolla. Els ajuntaments acceptaran certificats emesos per les anomenades Entitats Col·laboradores de l'Administració en l'Àmbit Urbanístic (ECAU), presentats pel promotor en el mateix moment en què entra la resta de la documentació.

D'aquesta manera, els tècnics municipals es limitaran a la comprovació de la certificació i podran emetre les llicències d'obres en un mes. Una cosa similar passarà amb les llicències ambientals, per a les quals valdrà un sistema de formularis normalitzats "sense renunciar al mateix estàndard d'exigència en la regulació", expliquen fonts del Govern.

Entitats col·laboradores

Davant les enormes dificultats dels ajuntaments per contractar més tècnics --per motius econòmics o perquè els concursos de vegades queden deserts--, la Generalitat defensa ampliar la corresponsabilitat dels diferents actors que formen part del procediment per "passar d'una administració desconfiada a una que confia".

És en aquest context que naixeran les ECAU, figura que avui no existeix. Seran empreses privades amb un acreditat coneixement urbanístic i ambiental que rebran l'autorització de la Generalitat i estaran auditades un cop l'any. Hauran d'estar assegurades per valor de 5 milions d'euros per respondre per la seva responsabilitat civil en cas que cometin algun error que derivi en indemnitzacions.

Pisos i indústria

El nou sistema agilitzarà el Pla 50.000, anunciat pel president Illa en el darrer Debat de Política General (DPG) celebrat al Parlament. L'Executiu demanarà a les constructores que optin per aquest procediment --posat en marxa amb èxit a la comunitat de Galícia-- per construir l'esmentat nombre de pisos públics, i així "evitar que encalli".

Així mateix, afavorirà la transició cap a la indústria d'alt valor afegit, atraient activitat dedicada, per exemple, al sector agroalimentari i al foodtech, que de vegades s'estableix a l'Aragó perquè allà la tramitació és més àgil. També empreses dedicades a la mobilitat elèctrica i a la descarbonització, activitats estratègiques d'acord amb les directrius europees, entre d'altres.