Amb els pressupostos a la butxaca, Salvador Illa guanya en llibertat. Llibertat per acabar la legislatura al capdavant de la Generalitat de Catalunya i per poder prendre decisions de gran transcendència que, fa només uns mesos i setmanes, haurien sacsejat l'estabilitat de la qual presumeix.
Després que la política catalana flirtegés amb un avançament electoral el passat febrer per una plantada d'ERC amb la qual ningú hi comptava, republicans i comuns li han deixat lliure la segona meitat del mandat al PSC, que ja en dibuixa un segon i fins i tot un tercer.
Tant és així que a la plaça Sant Jaume plantegen els anys vinents com els de la plena execució de les polítiques dissenyades fins ara. "Ens hem trobat una situació pitjor del que imaginàvem", han evidenciat en múltiples ocasions per demanar temps.
Any electoral
"Ja no hi ha excuses", va advertir a Illa la seva aliada parlamentària Ester Capella (ERC) aquest dijous, abans d'aprovar els pressupostos. Tampoc n'hi haurà perquè el president prengui les decisions que fins ara no podia prendre, i que haurien contravingut l'estabilitat que va jurar en entrar per la porta del màxim despatx del Palau.
Algunes d'aquestes tenen a veure amb les eleccions que se celebren el 2027 i que sempre generen distorsions. A més de dificultar molt l'aprovació d'uns altres pressupostos —quelcom cada cop més difícil de veure als parlaments espanyols—, els comicis llancen el pròxim gran dilema que afronta el cap del Govern.
El dilema de Paneque
La consellera Sílvia Paneque ha de fer les maletes del seu departament i tornar a la política municipal? La líder dels socialistes a les comarques gironines és la principal aposta del PSC per prendre l'única capital de província que se li va escapar el 2023, malgrat la victòria de l'actual consellera portaveu.
Aquest moviment, però, suposaria renunciar a la titular de la macrocartera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la dona forta en dues de les principals missions de la legislatura: la construcció d'habitatges i la dignificació del servei de Rodalies. Grues i maons, trens i vies, dues carpetes en què el PSC es juga la credibilitat a les pròximes eleccions.
La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en roda de premsa el 7 d'abril de 2026
La decisió està pràcticament presa
Sobre Paneque també recau la portaveu de l'Executiu català, donant explicacions davant la premsa cada dimarts, multiplicant així el desgast que li ha suposat haver donat la cara davant la pitjor crisi ferroviària que es recorda a Catalunya després de l'accident de Gelida i el temporal Harry.
Tot això, junt amb la vocació per Girona de la consellera i l'espina que té clavada perquè Lluc Salellas (Guanyem) li va arrabassar l'alcaldia, dona sentit al moviment. Illa desfulla la margarida, encara que la decisió està pràcticament presa, expliquen veus coneixedores en conversa amb aquest mitjà.
El calendari del PSC situa l'anunci al febrer, així que, en cas de materialitzar-se, Paneque avui té al davant set mesos per continuar amb les seves transformacions i aplanar el terreny al seu successor. Els mateixos set mesos en què Illa ha de decidir, també, qui serà el nou portaveu.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
Romero, reforçada
Tot i que les dimensions del departament —dissenyat en el seu moment per repartir-lo amb ERC o Comuns si demanaven entrar al Govern— impliquen l'entrada d'un nou conseller, el càrrec de portaveu requereix tenir call. I si algú ha sortit reforçada els darrers mesos és la maresmenca Alícia Romero.
La titular d'Economia i Finances ha pilotat les negociacions per aprovar els primers pressupostos catalans en tres anys. Va aconseguir revertir la profunda desconfiança que va sacsejar les relacions entre PSC i ERC al març, quan els republicans van forçar els socialistes a ser els primers a retirar un projecte ja presentat al Parlament.
Després, va donar espai als socis per encaixar les seves demandes, tot i les partides ajustades, i així li ho han reconegut tant Capella com Jéssica Albiach, presidenta dels Comuns. I els acords no van trigar a arribar per, aquesta vegada sí, fer valer la majoria que va investir Illa i autoritzar els esperats comptes.
La consellera Alícia Romero i el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament
El 'cas Pané'
Més imminent és el que pugui passar a l'estiu. A l'agost, els socialistes compleixen dos anys al Govern, també la consellera de perfil independent Olga Pané.
La titular de Salut fa dos mesos i mig que es troba de baixa per un accident domèstic, en què es va trencar el peroné i el calcani. Una lesió, especialment la del taló, complexa, dolorosa i lenta en la seva recuperació, per la qual cosa no tornarà fins a la tardor.
La consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, revisant documentació al Parlament de Catalunya
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha assumit la cartera de manera interina sense una data final clara, oficialment fins al retorn de Pané. Però la facultativa va accedir al càrrec amb la condició de no esgotar la legislatura, situant la seva marxa al voltant de, precisament, els dos anys.
És per això que, després de protegir la legislatura amb 49.126 milions d'euros —amb una part compromesa en inversions plurianuals—, el president podria aprofitar per fer una renovació parcial i injectar saba nova al seu equip, i així pal·liar el desgast de governar fins a les autonòmiques de 2028.
L'oasi català
Abans de les catalanes, tindran lloc les eleccions al Congrés dels Diputats, on la situació és ben diferent de la de Barcelona. A Madrid, Pedro Sánchez (PSOE) s'ha llençat a una piscina sense aigua plantejant la presentació d'uns nous pressupostos generals a una oposició que no li n'ha aprovat cap, i que li exigeix directament les urnes i la dimissió.
La corrupció que envolta el Govern dona carnassa al Partit Popular (PP) i a Junts per Catalunya, amb un flirteig permanent entre els d'Alberto Núñez Feijóo i els de Carles Puigdemont que no passa d'aquí. Els ponts estan trencats i els independentistes no volen embrutar-se les mans amb una moció de censura que avanci els comicis si això pot implicar posar-li a Vox la catifa vermella cap a la Moncloa.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en una reunió per impulsar la gigafactoria d'IA a Móra la Nova, a Madrid
Una assegurança de vida contra el bloqueig
Les comparacions són odioses, i Illa s'ha forjat una mena d'oasi en què res desmunta la relació amb els seus socis. Ni les joies de Zapatero, ni la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees de docents en vaga, ni el caos de Rodalies, ni els incentius per reduir les baixes mèdiques, ni els retards en la recaptació de l'IRPF han pogut amb aquesta estabilitat.
Superades totes aquestes polèmiques, les vinents perden pes, tenint en compte l'assegurança de vida que suposen aquests pressupostos. Amb els comptes, tot i el bloqueig que pot portar la represa del curs polític, i que s'agreujarà en any electoral, l'Executiu català podrà avançar en la resolució dels reptes de la legislatura sense caure víctima del tacticisme propi i aliè.
"Catalunya s'ha tret els complexos de sobre i no demanarà permís per liderar Espanya i Europa [...] Això no ha fet més que començar", ha celebrat el també primer secretari del PSC en una carta enviada a la militància que injecta esperança al socialisme català.