Aquest dimarts, 30 de juny de 2026, es tanca la finestra del major procés de regularització extraordinària d’immigrants que ha viscut Espanya.
La iniciativa, nascuda de la Iniciativa Legislativa Popular recolzada per més de 700.000 signatures —entre elles, les d’àmplies sectors de l’Església catòlica, sindicats i patronals—, posa avui fi a la recepció de sol·licituds, però obre una nova fase per a l’Administració.
Després de l’alleujament per a milers de famílies que podran residir i treballar legalment, el focus es desplaça ara a la capacitat d’Estrangeria per absorbir un volum inèdit d’expedients, i Barcelona es perfila com un dels principals punts de pressió.
Desbordament de previsions
Les previsions inicials del Govern s’han quedat curtes. Mentre l’Executiu central barallava públicament a l’inici la xifra de mig milió d’estrangers en situació irregular a tot el país, les dades oficials ja apunten que les peticions en el conjunt d’Espanya superen les 900.000.
Ciutadans fan cua per poder iniciar els tràmits del procés de regularització extraordinària d’Estrangeria a Barcelona
Les xifres que manegen els professionals que treballen directament amb la plataforma telemàtica són encara més elevades.
Quim Clavaguera, responsable de la Comissió d’Estrangeria de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), constata que el comptador de l’aplicació informàtica per on es tramiten els expedients marcava fa uns dies 1.280.000 presentacions registrades a nivell estatal.
Un volum inèdit que, segons el lletrat, inclou previsibles duplicitats o sol·licituds de persones que no compleixen amb els requisits, però que, igualment, situa el còmput final per sobre del milió d’expedients a resoldre.
També a Catalunya
A Catalunya, el delegat del Govern, Carlos Prieto, ja ha confirmat que se superarà àmpliament la forquilla inicial prevista de 150.000 peticions.
Durant el balanç d’aquests mesos, Prieto ha tret pit pel "pla de xoc" que ha permès resoldre el 99,8% dels procediments ordinaris que estaven encallats abans del 16 d’abril, deixant el comptador a zero a les plataformes digitals d’Estrangeria.
Malgrat l’allau, "l’objectiu és donar resposta a totes les sol·licituds" per "dotar de drets i no només de deures" a milers de persones que "ja viuen a Catalunya", va dir el socialista la setmana passada. Tasca que va assegurar que compliran, després d’haver resolt "en temps rècord" més de 47.000 peticions tramitades en paral·lel a la regularització extraordinària.
El pànic logístic
Després de rebre una resolució favorable, els beneficiaris han de sol·licitar la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE), un tràmit que requereix una cita presencial a la Policia Nacional per a la presa d’empremtes. És precisament en l’escassetat d’aquestes cites, segons els advocats, on es concentra el principal risc de col·lapse.
Des de l’ICAB, Clavaguera sosté que el procés podria haver-se organitzat millor des del principi. Les instruccions interpretatives es van anar publicant sobre la marxa; els informes municipals de vulnerabilitat es van col·lapsar durant les primeres setmanes, i encara persisteixen dubtes sobre alguns criteris d’aplicació.
Bloqueig a Barcelona
Però la seva principal preocupació, insisteix, no està en la tramitació jurídica, sinó en la capacitat material d’atendre els milers de persones que hauran de passar per les comissaries. "Aquí el gran problema, el gran pànic que tinc, és la província de Barcelona", resumeix el lletrat. Segons les seves estimacions, només en aquesta província podrien regularitzar-se més de 100.000 persones.
La cua fora del Consolat de Colòmbia a Barcelona el dimecres el primer dia que es va obrir el termini per presentar les sol·licituds per a la regularització extraordinària
"Les cites per a la presa d’empremtes ja resulten insuficients per absorbir la demanda per als tràmits normals fora de la regularització", denuncia. "Què faran amb aquestes 100.000 sol·licituds quan comencin a dictar-se resolucions favorables? Hi ha gent que fa tres mesos que busca una cita d’empremtes. I l’administració no dona solucions".
Des de l’ICAB reclamen recursos urgents de personal i espais d’atenció físics, ja que adverteixen que, si no s’habiliten de seguida, imprimir les targetes "els costarà anys".
Renovacions massives el 2027
El pla de xoc del Govern ha permès absorbir el cop inicial, però ha exigit al màxim la capacitat de l’Administració. Olga Gracia, de la secció d’Estrangeria de CCOO, dibuixa un escenari d’elevada pressió. "Hem detectat bastants errors en la gravació. Hi ha duplicacions de NIE en alguns expedients", revela la portaveu sindical.
Aquest respir a les oficines —propiciat per la caiguda en picat de les sol·licituds d’arrelament ordinari, ja que els estrangers han optat per la via extraordinària— podria ser només temporal.
Una de les oficines d’estrangeria a Catalunya
La següent gran prova arribarà el 2027. Les autoritzacions que s’estan concedint tenen una vigència inicial d’un any. Quan comencin a caducar de forma pràcticament simultània, les oficines d’Estrangeria hauran d’afrontar una onada massiva de renovacions que amenaça de reproduir —o fins i tot agreujar— l’actual col·lapse administratiu si no es reforcen les plantilles.
"D’aquí a un any ja veurem, és quan ens vindrà el problema", adverteix Gracia. "El volum d’expedients que ens pot venir serà immens. Esperem que les plantilles d’Estrangeria s’augmentin en aquest procés, perquè si no, no sé com podrem superar la història".
Cua d’immigrants davant l’oficina d’estrangeria de Palma de Mallorca
Bocanada d’oxigen empresarial
En paral·lel a les previsions de tensió administrativa, els indicadors macroeconòmics perfilen un escenari positiu per al teixit productiu català.
El 88,5% dels sol·licitants de regularització a Catalunya es troba en edat econòmicament activa. L’objectiu de la Moncloa és clar: "Que la gent passi de l’economia submergida a la productiva", segons va defensar el mateix delegat del Govern a Catalunya en la seva darrera compareixença pública.
Per al teixit empresarial, l’arribada d’aquests perfils a la formalitat és clau. Yésika Aguilar, directora de Relacions Laborals i Assumptes Socials de Foment del Treball, és contundent: "Les empreses necessiten la immigració com l’aigua que bevem per mantenir l’economia".
Des de la patronal recorden que gairebé el 50% de les empreses catalanes afirmava tenir dificultats per cobrir llocs de treball l’últim any per la manca de candidats.
Sectors com l’hostaleria, la construcció, el comerç, la indústria alimentària i l’atenció sociosanitària figuren entre els sectors que més podrien beneficiar-se d’aquesta bossa de treballadors legals.
Una altra diferència respecte a l’últim gran procés de fa dues dècades és que els advocats constaten que la flexibilitat del nou model ha reduït notablement els incentius per recórrer a contractes falsos.
El fet que l’"informe de vulnerabilitat" serveixi com a via d’entrada sense requerir una oferta de feina prèvia, sumat al fet que l’admissió a tràmit permet començar a residir i treballar legalment abans fins i tot que arribi la resolució definitiva, permet als estrangers buscar feina legal de forma immediata.
Cap a la integració real
L’obtenció del permís de treball, per si sola, no garanteix l’encaix automàtic al mercat laboral. Des de Foment del Treball alerten que la segona fase del procés serà crucial per evitar que, d’aquí a un any, aquestes persones tornin a caure en la irregularitat.
"La integració no dependrà únicament de l’autorització administrativa (...), s’ha de veure el talent d’aquestes persones, quines competències tenen i quina capacitat tenen de donar resposta a les necessitats del teixit productiu", subratlla Yésika Aguilar.
Perquè aquesta regularització històrica compleixi els seus objectius a llarg termini, la patronal exigeix a les administracions un ampli desplegament de polítiques actives d’ocupació, centrades en l’orientació, la formació i la col·laboració públic-privada.
Un cambrer, en un restaurant de la Plaça Reial de Barcelona
I per això, l’Executiu central s’ha compromès a presentar pròximament un programa d’acompanyament sociolaboral, que comptarà amb l’esforç complementari de la Generalitat.
El paper de l’Administració ja no consistirà únicament a imprimir a temps les targetes d’identitat; la següent fase serà connectar el talent emergent amb un mercat laboral que des de fa anys té dificultats per cobrir determinats llocs.