Institucions catalanes i metropolitanes han celebrat aquest divendres al Parlament el 15è aniversari de l'aprovació de la llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Una cita que ha congregat el president del Govern, Salvador Illa, el seu homòleg de la Cambra catalana, Josep Rull, l'alcalde Jaume Collboni i altres regidors i diputats.
Tots ells han apel·lat a la "política generosa" que va permetre arribar a aquest pacte fa una dècada i mitja, amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris. Avui, quatre partits --PSC, Junts, Comuns i ERC-- governen l'entitat supramunicipal, encarregada del subministrament de l'aigua, de la mobilitat, de l'urbanisme i d'altres serveis.
"Aquesta utilitat és l'actiu més rellevant que té, i m'atreveixo a dir que compta amb la complicitat d'altres formacions, com el Partit Popular i independents", ha destacat Rull. "Aquest govern de concentració és el reflex d'una administració que té poc d'aparador i que, en canvi, té el mandat explícit d'ajudar, de ser extraordinàriament útil", en les seves paraules.
Efecte tractor per a Catalunya
"Quan l'àrea metropolitana de Barcelona treballa amb el conjunt del país, i el conjunt del país amb l'àrea metropolitana de Barcelona, som imparables", ha afegit Illa, encarregat de cloure l'acte. En el seu discurs, el president ha recordat que l'esforç conjunt va permetre que Catalunya "il·luminés el món des de la Sagrada Família", durant la visita del Papa Lleó XIV la setmana passada.
Tot seguit, el dirigent socialista ha defensat l'efecte tractor de Barcelona i la seva àrea metropolitana a la resta del territori. En aquest sentit, ha fet una crida a Europa a estendre aquest model de cooperació entre territoris: "Som 27 països i, si no ens posem d'acord, no som eficients per donar un bon servei als ciutadans".
Una idea en què havia aprofundit Rull uns minuts abans, en assegurar que "no volem una Catalunya d'una, dues o tres velocitats, sinó una Catalunya en què l'àrea metropolitana lideri, acompanyi i projecti la resta del país", donant "joc" també a les ciutats mitjanes.
Trias, primer president de l'AMB
L'alcalde Collboni ha subratllat que l'acord per a la creació de l'ens no va ser fàcil, però que era necessari. I ha assenyalat la paradoxa que Xavier Trias fos el seu primer president: "El primer alcalde de Barcelona que ha tingut CiU va ser el primer president de l'AMB, que tenia majoria del PSC. Però la generositat i la visió compartida van portar a acceptar que el president fos l'alcalde, fos del partit que fos".
Per la seva banda, l'exalcalde Trias ha subratllat la generositat dels actors i que tinguessin la concepció clara que Barcelona "necessitava el reconeixement de tenir la presidència" de l'ens, i ha desitjat que el consens a la institució es mantingui en el futur, governi qui governi la ciutat.
L'expresident José Montilla ha recordat que van dissenyar la norma amb mirada llarga, i que per això van voler comptar en el 'tripartit' també amb el principal partit de l'oposició, CiU, però que també es va donar protagonisme als representants del món local: "Són ells els que faran servir la llei, els que coneixen millor que ningú els problemes".
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durant un acte institucional pel 15è aniversari de la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Antonio Balmón
Així mateix, el ministre i exalcalde Hereu ha dit que fa 15 anys el Parlament "institucionalitzava un vell anhel de tota la realitat metropolitana", i que en la seva conformació tothom va cedir, però que afortunadament el debat ara ja no és sobre la institució, sinó sobre els reptes que té en habitatge, medi ambient o transport.
Finalment, l'exdiputada i exconsellera Anna Simó ha explicat que una de les pors que tenien els municipis petits era que hi hagués un "supergovern metropolità" que fos un contrapoder, però que es va tenir en compte totes les realitats locals.
Gairebé tots els ponents han agraït el paper del vicepresident executiu de l'AMB des de 2011 i alcalde de Cornellà de Llobregat (Barcelona), Antonio Balmón, per a la posada en marxa i el funcionament de l'estructura metropolitana, valorant la seva generositat, així com la importància que Barcelona exerceixi la presidència de l'ens.