La visita del papa Lleó XIV ha sacsejat l'actualitat institucional, política i social dels darrers dies, deixant al seu pas discursos històrics a Madrid i estampes inèdites a Catalunya.
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica i responsable dels afers religiosos del Govern, ha repassat aquest dissabte al programa 'Aquí parlem', a La 2 les llums i les ombres d'aquest viatge.
D'entre les polèmiques més candents destaca el veto a l'accés d'unes 600 persones a la Sagrada Família per portar estelades i partitures de 'Els Segadors'.
El protocol eclesiàstic
Espadaler ha defensat el dispositiu policial i ha recolzat la decisió del Vaticà i del patronat del temple.
"És la Sagrada Família qui regeix els actes litúrgics", ha argumentat el conseller i ha sentenciat que "podem dir que en un acte litúrgic no hi cap altra cosa [...], no hi ha símbols de cap tipus, no hi ha cap bandera dins d'un acte litúrgic".
La partitura que incloïa les instruccions del boicot a la missa del Papa a la Sagrada Família
Segons ha explicat, l'actuació de la policia es va limitar a "garantir que aquest acte litúrgic es pogués desenvolupar tal com va ser, amb tota normalitat, ni més ni menys".
La factura de la visita
Davant dels rumors que apuntaven a un cost desorbitat de 25 milions d'euros, el conseller ha fet llum sobre les xifres reals aportades per la Generalitat de Catalunya.
Fruit d'un conveni a tres bandes amb l'Arquebisbat i l'Ajuntament de Barcelona, el Govern ha fet una aportació de "uns 2.800.000 euros aproximadament".
Per explicar l'origen d'aquesta partida, Espadaler ha subratllat d'on surt aquest finançament: "Surten de la taxa turística, perquè vam dir que no volíem afectar els impostos dels catalans".
El titular de Justícia considera justificada la inversió donat l'"impacte planetari" que han tingut les imatges de Gaudí i la basílica en mitjans d'arreu del món. A més, ha garantit que totes les despeses seran auditades i explicades "amb total transparència".
Entre les elits i els marges
La visita de Lleó XIV ha combinat actes institucionals amb d'altres de caràcter més social.
A Madrid, es va convertir en el primer pontífex a dirigir-se al Congrés dels Diputats des del mateix hemicicle.
Allà, davant l'atenta mirada dels grups parlamentaris i expresidents del Govern, va desplegar una crítica a la crispació de la cambra, va reclamar atenció sobre la crisi migratòria, va censurar l'estratègia de rearmament global i va reiterar el rebuig eclesiàstic a l'avortament i l'eutanàsia.
La intervenció va culminar amb l'ovació més llarga de la història de la cambra baixa, de set minuts.
La intimitat a la presó de Brians I
A Catalunya, però, Espadaler ha destacat que el viatge s'ha centrat en el que anomena "les perifèries".
L'hit més destacat va ser la parada a Brians I, convertint Lleó XIV en el primer Papa a visitar una presó de l'Estat.
El papa Lleó XIV saluda diversos presos després de la seva visita a la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires
El conseller, que va viure l'acte a primera fila, ha comentat la càrrega emocional de la trobada, on internes com Montse i Josefina van relatar els seus durs testimonis.
El missatge del Papa per a elles va ser clar: "Els errors de la vida no determinen la identitat d'una persona" i "el passat no condemna el futur".
En clau identitària, el Govern celebra a més la "sensibilitat" mostrada pel Vaticà amb l'ús del català, idioma que el Papa va utilitzar "sense excepció en tots els actes".
Reforma urgent del Codi Penal
L'agenda papal a Barcelona es va veure inevitablement enterbolida per un assassinat al carrer Balmes poques hores abans que el Pontífex recorregués la ciutat.
Aquest crim ha tornat a posar sobre la taula la creixent alarma social per la inseguretat.
Espadaler ha anunciat una ofensiva legal i institucional. "Com a Govern de Catalunya tenim molt clar que s'ha d'ajustar el Codi Penal per pujar la pena del que és la tinença i exhibició d'armes, tant blanques com de foc".
L'objectiu de la Generalitat és traslladar aquesta exigència al Govern central —cosa que Espadaler diu ja haver comentat amb els ministres Marlaska i Bolaños— per equiparar la legislació a la d'altres països europeus. "No pot ser que [...] la tinença, exhibició i ús d'armes de foc i armes blanques, i determinats aspectes relacionats amb la droga, tinguin penes inferiors".
Mentre els temps parlamentaris avancen per aconseguir aquesta modificació legal, el conseller ha assegurat que la conselleria d'Interior, liderada per Núria Parlon, continuarà incrementant l'acció i la presència policial als carrers.
El català a la Justícia
Finalment, en el seu àmbit de competència directa, Espadaler ha lamentat que la xifra de sentències en aquesta llengua ha caigut del 20% als anys 2000 a un "escandalosament poc" 7% actualment.
El conseller ha fet una crida a la corresponsabilitat de tots els operadors jurídics i usuaris per revertir aquesta dinàmica i ha recordat els esforços del Govern en formació, beques i eines de traducció per garantir el dret a utilitzar la llengua als tribunals.