El conseller català de Presidència, Albert Dalmau, ha sortit avui en defensa del model mixt de provisió sanitària que regeix històricament a Catalunya. El titular del departament ha donat suport a la col·laboració públic-privada en la prestació assistencial davant el projecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del SNS que prepara el Ministeri de Sanitat.
Ha passat avui a la Comissió de Salut del Parlament, on Dalmau ha desgranat les xifres del pressupost de la Conselleria per a l'any en curs. Totalitzen 13.840 milions d'euros.
En substitució de la titular Olga Pané per trencament d'un peu, el conseller ha recordat que "si cal anirem a Madrid a fer la defensa del model per preservar el model de salut de Catalunya, perquè és un bon model".
"Mirada homogeneïtzadora"
Tot seguit, Dalmau ha subratllat que "farem tot el que estigui a les nostres mans perquè el model sanitari que hem construït a Catalunya, amb les singularitats que té Catalunya, no es pugui mirar des d'una mirada homogeneïtzadora".
Amb això, sense citar-la, el polític català s'ha referit a la llei en tramitació al ministeri, que busca dificultar la provisió sanitària des de titularitats diferents al 100% pública.
La patronal protesta
En aquest sentit, les paraules del conseller recullen l'eco de la protesta que la patronal Unió Catalana d'Hospitals (UCH) va emetre ahir contra, precisament, el mateix projecte de llei.
Façana de l'Hospital Clínic de Barcelona
En un comunicat, la Unió va advertir que el text que prepara Sanitat busca "excloure la provisió indirecta". Això vulneraria la Llei General de Sanitat, que es va aprovar "per ampli consens".
L'organització empresarial va destacar l'"arrelament al territori" del model mixt, i va emfatitzar que la majoria de proveïdors del sistema català de salut "no tenen ànim de lucre": són fundacions, ordres religioses o organitzacions de professionals, com les anomenades EBA en atenció primària.
El Cercle va trencar el gel
Abans, a l'abril, va ser l'influent Cercle de Salut qui va donar el toc d'alerta contra els plans de l'aleshores ministra de Sanitat, Mónica García (Sumar). El lobby va assenyalar que el projecte buscava acabar amb el suport privat al sector sanitari públic.
El Cercle va constatar que Catalunya ha optat històricament per la "diversitat de proveïdors", quelcom que no passa en altres comunitats autònomes.
Com la UCH, la plataforma va deixar clar que la majoria dels agents del sistema concertat no tenen voluntat d'enriquiment, sinó que van sorgir en el passat de l'autoorganització religiosa, municipal o professional "davant la manca d'inversió de l'Estat".
Tramitació
Cal recordar que la llei ha arribat al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària després de passar el tall del Consell de Ministres.
Ara, els grups parlamentaris tenen fins al proper 9 de juny per presentar esmenes. En aquest marc, s'observarà amb deteniment la posició de Junts, suport parlamentari del Govern, però formació tradicionalment favorable al sistema mixt.
Pressupost
Mentre es dilucida aquest tràmit parlamentari, el conseller Dalmau ha presentat avui a la cambra autonòmica un pressupost sanitari expansiu. És un 18% superior a l'anterior, l'equivalent a uns 2.017 milions més.
Globalment, els comptes suposen una inversió de 1.666,3 euros per persona, un increment de 161,5 euros en relació amb l'últim detall d'ingressos i despeses, presentat pel Govern de Pere Aragonès (ERC) el 2023.
1.663,6 euros per persona, que suposa un increment de 161,5 euros per persona respecte al 2023.