L'oposició al Govern ha convertit en munició parlamentària la prova pilot que desplega els Mossos d'Esquadra en centres educatius de Catalunya. Junts, Esquerra Republicana, Comuns i CUP han retret al president Salvador Illa aquest projecte, posat en marxa en 13 instituts i que agita els sindicats que es desmarquen de l'acord ja signat i que preparen una nova vaga.
La portaveu dels neoconvergents, Mònica Sales, ha qualificat de "despropòsit" la presència d'agents de paisà als centres. "Més mestres i més llibres, i no policies i porres", ha etzibat el republicà, Josep Maria Jové. Per a la líder de la formació morada, Jéssica Albiach, "la policia ha de perseguir delinqüents", mentre que segons la cupaire Pilar Castillejo, els socialistes "compren el marc mental de l'extrema dreta".
Decidiran els centres
Ha estat, així, el tema més preguntat a Illa en la sessió de control a l'Executiu català d'aquest dimecres al Parlament. En les seves diferents respostes, el president ha insistit que es tracta d'un projecte "a demanda", que són els instituts els que van demanar posar-lo en marxa i que "qui no el vulgui, no el tindrà".
En paraules del cap del Govern: "Confio en els docents i en els mossos, i si demanen posar agents, crec que val la pena fer una prova de concepte". En aquest sentit, ha assegurat que és la seva "obligació" donar resposta a les demandes dels centres preocupats pels problemes de convivència, que ha preferit no revelar per evitar-ne l'estigmatització.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, intervé durant una sessió de control al Govern al Parlament
Inspirat en l'OCDE
La prova pilot --que no implica l'entrada dels agents a les aules ni substitueix cap recurs dels instituts-- s'inspira en models de col·laboració entre la comunitat educativa i cossos policials vistos en altres països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Fonts del departament afegeixen que el seu model beu de països nòrdics com Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega. És per això que Illa ha demanat "explorar un camí explorat en altres països". Per al president, "no hi ha res de dolent" en fer-ho i "veure si funciona o no" perquè, "en funció dels resultats, s'estengui o no a la resta del país".
Tot i així, ha acceptat que hi hagi grups que no ho vegin "clar", ha defensat que la seva posició requereix "prendre decisions que no són còmodes" i ha demanat confiança en els mossos, ja que "fan una bona feina en matèria de mediació". "Vostès en són coneixedors directes", ha respost a la CUP, en al·lusió a les mobilitzacions impulsades pels anticapitalistes que, sovint, requereixen de l'activació dels agents.
Niubó rebutja retirar la prova
La portaveu d'ERC, Ester Capella, ha donat continuïtat al tema en la ronda de preguntes als consellers. A la titular d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, li ha reclamat que retiri la prova pilot per evitar estigmatitzar "instituts, barris i ciutats".
Niubó ha rebutjat recular, com sí que va fer la seva homòloga de Salut, Olga Pané, amb els incentius als ambulatoris perquè agilitzessin les proves de diagnòstic de treballadors de baixa mèdica. "Ningú anirà uniformat, no entraran a les aules i molt menys aniran armats", ha asseverat la consellera.
Esther Niubó, consellera d'Educació i Formació Professional / EP
Educació defensa "passar de la visió reactiva" en què els agents acudeixen quan se'ls requereix a una altra de "preventiva", sense retallar en treballadors socials ni educadors socials. De fet, Niubó ha recordat que la plantilla integrarà perfils que avui són temporals a partir de l'any vinent, després que els Comuns i la CUP també hagin reclamat psicòlegs, formació específica i lluitar contra la població infantil.
Vaga a la vista
La prova pilot, tot i ser voluntària, ha sacsejat encara més un sector dividit per l'acord signat pel Govern amb CCOO i UGT per mobilitzar 2.000 milions d'euros per la millora de les condicions laborals dels docents i dels centres educatius, amb una reducció de ràtios i un reforç en l'educació inclusiva.
Els sindicats Ustec·Stes, Aspepc·Sps, CGT Ensenyament i La Intersindical han convocat un mes de vagues en setmanes alternes entre maig i juny, en rebuig a l'esmentat pacte.
El mateix Illa ha incidit en els avantatges de l'acord --"posa la retribució dels professors en tercera posició a Espanya, quan estaven a la cua"--, alhora que ha defensat la injecció de 100 milions d'euros per "revertir dècades de desinversió" en la infraestructura educativa, de la qual ha acusat Junts, al govern en les legislatures anteriors.
Preguntat per la vaga, ha dit respectar-la, demanant també que es respecti "el dret a l'educació dels infants i el dret a la mobilitat", després que aquesta es veiés seriosament minvada durant la recent setmana de protestes.