Salvador Illa va prendre ahir una decisió inèdita en la història democràtica de Catalunya que l'acosta a esgotar la legislatura amb tranquil·litat.
En constatar que ERC no estava disposada a donar suport als pressupostos de la Generalitat en el ple extraordinari convocat aquest divendres, el Govern va acordar amb els republicans retirar els comptes –és la primera vegada que passa– a canvi d'assegurar-se una negociació de cara al mes de juny en què el traspàs de l'IRPF, que depèn d'un Govern d'Espanya que no sembla estar per la labor de desencallar-lo, no formi part de l'equació.
El partit d'Oriol Junqueras s'havia enrocat en aquesta cessió com a condició sine qua non per donar suport als comptes presentats fa unes setmanes al Parlament. I demanava un compromís explícit de Moncloa en aquesta línia a canvi de retirar la seva esmena a la totalitat i que els pressupostos no decaiguessin en el seu primer examen parlamentari, cosa que hauria pogut derivar en un irremeiable avançament electoral.
Davant la negativa de l'Executiu de Pedro Sánchez, Illa va convocar ERC discretament al Palau dimarts passat amb l'objectiu de negociar una sortida a la situació. I l'acord assolit entre les parts –en què ambdues asseguren voler "bons pressupostos" i es comprometen a "provar d'aprovar-los" abans de juliol– va aconseguir que a les noves comptes només els falti renegociar les diferents partides.
Canvi de discurs
En aquesta línia, el discurs de Junqueras va canviar ahir completament. Tot i que el document signat contempla "impulsar les modificacions legislatives per fer efectius els pactes d'investidura" –és a dir, que paral·lelament continuarà exigint el traspàs de l'IRPF–, el dirigent republicà va insistir que el Govern havia presentat els pressupostos sense haver-los pactat amb ells, cosa de la qual no s'havia queixat abans.
Els comptes, que ERC no va voler negociar en considerar que "no s'havien complert tots els acords d'investidura", sí que comptaven amb el suport tant dels Comuns com de diferents agents socials i econòmics. I Junqueras va venir a dir que els pressupostos en si, dels quals fins ahir havia evitat parlar, eren "millorables". Així, aplanant el terreny per justificar davant la seva parròquia la renúncia a l'IRPF com a línia vermella.
Per la seva banda, el partit de Jéssica Albiach, que ahir es va mostrar contrariada davant la maniobra socialista, també va voler dir la seva: els Comuns posaran "noves condicions" per prestar el seu suport –igual d'imprescindible que el d'ERC– en la nova negociació pressupostària. Hi haurà marge per conèixer quines, en aquest sentit, ja que les parts implicades estan convençudes que l'acord definitiu "no arribarà fins a l'estiu".
Majoria progressista
El compromís signat entre ERC i el Govern, d'altra banda, contempla l'aprovació immediata d'un suplement de crèdit per "garantir el funcionament dels serveis públics" en els pròxims mesos. Aquest mateix dijous es validarà aquesta injecció d'uns 6.000 milions d'euros en un Consell Executiu extraordinari i es convalidarà al Parlament en les pròximes setmanes.
Aquesta votació tornarà a reunir els vots de la majoria progressista del Parlament després de setmanes en què la tensió entre socis ha estat la norma. Ni el Govern ni ERC –el líder del qual està decidit a presentar-se a la Generalitat i encara no se li ha aplicat l'amnistia– calculaven que fos bon moment per anar a eleccions, amb unes enquestes que apunten a un auge insòlit de l'extrema dreta i una Catalunya ingovernable.
I, de la mà d'un context internacional convuls, la voluntat d'estabilitat d'Illa s'ha acabat imposant. El president sap que aquests seran els seus únics pressupostos, i que li permetran desplegar el seu programa sense problemes fins al 2028, quan confia que la ciutadania podrà notar plenament la seva "bona gestió" i li permetrà, com ha assegurat que és la seva voluntat, seguir quatre anys més al Palau.