Júlia Calvet (Vox): "No pactarem amb el PP si no és per canviar-ho tot de dalt a baix"

Júlia Calvet i Puig (Barcelona, 2001) s'ha convertit en una de les cares més reconeixibles de Vox a Catalunya en només un parell d'anys.

Va ser el fitxatge estrella dels ultres per a les eleccions autonòmiques de 2024 després de presidir l'organització estudiantil S’ha Acabat i ha estat nomenada recentment portaveu de joventut del partit, colant-se a la cúpula de la formació de Santiago Abascal amb només 24 anys.

En plena negociació entre ERC i el Govern pels pressupostos --uns comptes als quals la formació de Ignacio Garriga s'oposa frontalment-- la diputada atén Crónica Global a la planta noble del Parlament.

No hi ha ple ni excés de tràfec als passadissos del palau de La Ciutadella. Una seu institucional que, nascuda al si d'una família independentista, la jove Calvet un dia va admirar. I que ara vol tancar.

M'agradaria començar preguntant-te per la teva transició ideològica. Passes de ser independentista a ser diputada i, ara, també portaveu nacional de Vox. Com ha estat aquest procés?

Vaig anar adonant-me que el que m'explicava la meva família separatista quan tenia 12 o 13 anys era fals. A casa meva es veia TV3 i s'escoltava Catalunya Ràdio. Quan vaig començar a tenir xarxes socials i vaig veure més enllà dels mitjans ultrasubvencionats em vaig adonar que la meva percepció de la realitat estava distorsionada. Viatjar per Espanya també va canviar el meu punt de vista, em vaig adonar que no ens odiaven, que era una mica el relat establert per la propaganda separatista. Se'm van obrir els ulls, bàsicament. 

Et vas donar a conèixer a l'organització estudiantil S’ha Acabat. Com es va gestar el teu fitxatge per Vox? Vas tenir ofertes d'altres partits? Vas tenir dubtes?

Vox sempre ha estat la meva única opció. És l'únic que s'allunya del bipartidisme que ens ha condemnat als joves a la ruïna i la decadència actual. No podem accedir a un habitatge i tenim salaris precaris, però tenim els culpables identificats. A Catalunya, també el separatisme. Vox és una eina clau per al futur d'Espanya, i en això estem. Hi va haver algun acostament del PP quan estava a S’ha Acabat, però jo no estaré amb algú que no només ens ha arruïnat el present, sinó també el nostre futur. 

Al desembre entres a formar part del nucli dur de Santiago Abascal, en substitució de Javier Ortega Smith. Com valores el canvi generacional que està impulsant el president del teu partit?

Per mi és una gran responsabilitat. Agraeixo la confiança i que es doni veu i vot als joves també als òrgans de direcció dels partits.  

Per què molts dels que surten de Vox parlen tan malament de com funciona el partit a nivell intern?

A la gent li agrada el safareig, als debats, a les tertúlies… Les persones no importen, importen les idees. Som aquí per a una cosa més gran. És un esport d'equip, hi ha vegades que toca jugar de titular i vegades que toca estar a la banqueta. Quan es decideixi prescindir de mi, no tindré cap problema. Això passa als partits polítics, passa a les empreses i a qualsevol altre lloc. Entenc que pugui suscitar interès, però la gent als mitjans no parla del que passa internament a Vox, sinó dels problemes reals de la gent.

El que diuen aquestes persones és que no es pot discrepar dins de Vox. Això és veritat?

No crec que el més important sigui parlar d'això, sincerament. Vox és un partit al qual els espanyols estan votant massivament. A l'Aragó i Extremadura ens han votat el doble de persones que a les anteriors eleccions. A la gent això li importa més aviat poc. Volen parlar d'habitatge, d'ocupació digna… dels problemes que tenen en el seu dia a dia.

Parlem-ne, doncs. Vox pot presumir de ser un partit capaç de connectar amb els joves. Per què creus que els joves estan començant a apostar per opcions més conservadores?

Els joves estem farts de veure com entre uns i altres mercadegen els seus vots. Patim tots aquests problemes i identifiquem els culpables, que és el bipartidisme que dia rere dia, amb les seves polítiques, més enllà de barallar-se, són exactament el mateix. Ho veiem especialment a Europa. Vox connecta amb els joves perquè és l'únic partit que parla dels seus problemes reals. De la inseguretat que pateixen, també. No diem que és una ‘sensació’, sinó que sabem que és la realitat de molts joves. Als joves el canvi climàtic o la perspectiva de gènere els és igual. Són polítiques fetes en despatxos que no milloren la seva vida i allunyen els ciutadans de les institucions.

L'accés a l'habitatge és un dels principals problemes dels joves, i un dels temes en què treballes com a diputada, Quines propostes concretes teniu?

Per començar, prioritat nacional. Nosaltres volem que els espanyols vagin primers a la cua, no els últims, com passa actualment, a l'hora de rebre ajudes o d'accedir a habitatges socials. No és odi cap als de fora, sinó amor cap als de dins. Un altre criteri que defensem, que a Catalunya té fins i tot més importància, és el tema dels impostos. Per exemple, l'ITP grava l'habitatge un 10%. Si un habitatge val 300.000 euros, es paguen 30.000 en concepte d'impostos. L'esquerra ens diu que volem baixar impostos i bonificar-los, que és la nostra proposta en aquest cas, per beneficiar els fons voltor i les grans fortunes. I això no és així, 30.000 euros per ells és una propina, però per a una família catalana és tota una vida. L'habitatge és poder formar una llar a prop dels teus pares, a prop dels teus avis… El que s'ha pogut fer tota la vida. 

Estàs d'acord amb el que està fent Donald Trump?

El que fa Donald Trump és protegir els interessos dels nord-americans. I aquí tenim un president que el que fa és anar en contra dels interessos dels espanyols.

Creus que aquest context pot beneficiar Pedro Sánchez a nivell electoral?

Ell ho està utilitzant com a cortina de fum, perquè no es parli dels problemes de la gent i de la corrupció del seu Govern criminal. Mentre ell diu ‘No a la guerra’ i parla del que passa a milers de quilòmetres, no es parla del que passa aquí. 

Si Vox governés a Espanya, quina posició tindria davant d'aquest context?

Si Santiago Abascal governa Espanya, una cosa que passarà més aviat que tard, sempre defensarà els interessos dels espanyols. Siguin o no els mateixos que tingui els Estats Units. 

Parlem del que passa a Espanya, per què no aconsegueixen posar-se d'acord amb el PP a Extremadura i Aragó? 

Les cartes són sobre la taula. Si el PP vol continuar amb les mateixes polítiques, que pacti amb el PSOE. Si vol capgirar absolutament tot, si vol canviar-ho tot, llavors sí que pot comptar amb Vox. El que importa són les polítiques. Si volen seguir fent el mateix, ja tenen el PSOE, amb qui a Brussel·les no tenen problemes per posar-se d'acord.

Quina garantia té un ciutadà que vulgui fer fora Pedro Sánchez que us posareu d'acord si sumeu a les properes eleccions?

Nosaltres fem valer els vots de la nostra gent. Les persones que voten Vox volen un canvi real, no un canvi de càrrecs. Volen un canvi en matèria d'immigració, al camp, en la política fiscal, en els salaris… Si el PP segueix en aquesta línia, que voti amb els socialistes. La gent veu una esperança a Vox i ens demana que no els defraudem. Nosaltres els podem prometre que no pactarem amb el PP si no és per canviar-ho tot de dalt a baix. No serem còmplices de la ruïna i la decadència que ens condemnen.

Què opines d'Alberto Núñez Feijóo com a líder?

És gris. Ni blanc ni negre. Una persona que és allà, que diu el que li diuen els assessors que digui. Diu que està en contra de la regularització massiva d'immigrants, però fa un any la va recolzar. Un dia diu una cosa i l'endemà en diu una altra de diferent. I el mateix passa amb el seu partit. El PP va presentar aquí, al Parlament, una interpel·lació contra la immigració massiva, i el mateix dia a Madrid, un regidor del PP deia que no hi havia cap problema amb la immigració, i que “tothom és benvingut”. Una cosa i la contrària el mateix dia! Per això et dic, no se sap. I passa a nivell nacional, però també a moltes comunitats autònomes.

Diumenge es va celebrar el Dia Internacional de la Dona. T'has sentit discriminada en algun moment per ser dona en el món de la política?

Pels polítics d'ERC, dels Comuns i de la CUP, sí. Ens utilitzen a les dones com un número. Jo sempre denuncio les quotes de gènere i aquesta milionada que es destina a dir que protegeixen la dona, però resulta que presenten uns pressupostos i no milloren en res la inseguretat que patim les dones a Catalunya. Les dades són clares: el balanç de seguretat d'activitat policial de Mossos d'Esquadra de 2024 diu que el 51% dels detinguts per casos contra la llibertat sexual són estrangers. El 80% dels presos condemnats per violació a Catalunya són estrangers. Més de 400 presos estrangers que compleixen condemna a les presons catalanes per diferents delictes contra la llibertat sexual, són estrangers.

Aquesta és la realitat, però no es parla d'això. Ni d'islamisme, ni de la llibertat de les dones musulmanes que porten vel integral, ni de cap altre problema real de les dones. Només xerrades, protocols, oficines i partides milionàries per ximpleries que no milloren absolutament res la vida dels ciutadans. Ha crescut un 17% el pressupost del Departament d'Igualtat i els resultats són molt pitjors que el 2016: llavors hi va haver 336 violacions i el 2025, 1.794. El feminisme actual s'ha convertit en un negoci, en propaganda. I moltes noies ens veuen com l'única alternativa a aquesta pantomima.

Si Vox governa, il·legalitzarà l'islam?

Si Vox governa, el primer que farà serà deportar tots aquests islamistes que venen a fer mal a les dones. Ignacio Garriga ho va dir l'altre dia al ple, per un Ahmed que ve aquí a aportar, a treballar i a adaptar-se, hi ha 400 Mohammeds que venen aquí a fer el mal, a viure de les ajudes, a viure del treball dels catalans. I això és un problema que solucionarem. 

Però una persona musulmana que, diguem, es comporti correctament, si governa Vox no podrà, per exemple, anar a resar a la mesquita del seu barri?

No finançarem mesquites. Estem en contra que vinguin aquí a imposar la seva cultura, a casa seva que facin el que vulguin, però no utilitzarem institucions públiques ni regarem de diners una cultura que no és la nostra. Estem al mes del Ramadà, i veiem com la Universitat de Barcelona està cedint aules per fer aquests àpats o per resar. No és la nostra cultura. No finançarem menús halal. I a qui no li agradi, que se'n vagi al seu país. 

Cada vegada Vox parla més en català a Catalunya, per què?

Jo sóc catalanoparlant i quan faig una intervenció no penso si fer-la en català o en castellà, que és precisament el que fan els partits separatistes. La gent parla català i espanyol com s'ha parlat tota la vida a Catalunya sense cap mena de problema. I el problema ha vingut arran del separatisme. Nosaltres no utilitzem les llengües com a arma política.

Moltes vegades et veiem riure a l'hemicicle quan parla Sílvia Orriols, què opines d'Aliança Catalana? Creus que té recorregut en la política catalana com diuen les enquestes?

M'haurà explicat un acudit el del costat… (riu). A mi em sembla bé que es parli de temes que Vox fa molt de temps que posa sobre la taula i que preocupen als catalans. Però cal recordar que aquesta senyora considera immigrant una persona que ve de Galícia, Andalusia o Madrid. És una senyora separatista. Odia tot el que és espanyol i renega de la seva història, de la nostra història comuna. Sobre si Aliança Catalana té recorregut o no, això ho ha de dir Sílvia Orriols. Jo li veig molt de recorregut a Vox, que no para de créixer. 

El Govern va presentar la setmana passada els Pressupostos al Parlament, creus que ERC els acabarà donant suport?

Ja veurem. Estan allà amb les seves negociacions. Nosaltres ja hem presentat una esmena a la totalitat. No serem còmplices d'uns pressupostos que gasten un 22,8% més, la despesa més gran de la història. Hi ha un augment del 37% en la recaptació de l'IRPF, el que significa que van a per les nòmines dels catalans. I per a què? No millora la sanitat, les infraestructures… Si això funcionés, no hi hauria debat sobre pagar impostos o no, però no passa. El malbaratament és enorme. Estem parlant de 300 milions d'euros que es destinen a perspectiva de gènere, a crear xiringuitos. És un robatori a mà armada.

Illa hauria de convocar eleccions si no s'aproven?

És el que hauria de passar, però ja veurem. En qualsevol cas, nosaltres no tenim por d'enfrontar-nos a unes noves eleccions.

L'amnistia ha ajudat a que Catalunya estigui més tranquil·la?

Ni l'amnistia, ni els canvis al Codi Penal. Quan jo vaig a la Universitat de Barcelona m'he de trobar amb 100 encaputxats que venen amb bengales, ens fan escraches, ens amenacen i ens agredeixen. Han enviat gent a l'hospital. Més normalitat, com diuen, hi haurà al Parlament, però no a molts altres llocs. A les universitats, per exemple, segueix imperant el pensament únic. Quan em parlen de normalitat, ric, perquè jo segueixo patint atacs freqüentment.

Junts està convençut que Puigdemont podrà tornar a Catalunya abans de l'estiu, com el rebreu al Parlament?

Ja veurem si acaba venint, perquè ja fa molt de temps que sentim això. Nosaltres seguim defensant que aquest senyor ha de ser detingut per tot el mal que ha fet a Catalunya. 

Segueix sent una prioritat per a Vox tancar aquesta casa?

No estem a favor del negoci de les autonomies. És un negoci per repartir càrrecs. Per tant, sí: Vox acabarà amb les autonomies. 

S'ha publicat en alguns mitjans de comunicació que Vox va pagar amb diners del Parlament un dinar de 2.600 euros, amb una despesa de 184 euros en alcohol d'alta graduació, i que aquests diners s'han tornat. Què va passar?

Són uns comptes que es presenten cada any. Hem pagat els diners que s'ha dit, i ja està. El que em preocupa és que els mitjans de comunicació parlin d'això quan no hi ha cap tema i que després hi hagi un munt de partits, com el PSC, que desvia més d'un milió d'euros al seu partit perquè no es fiscalitzin. Està bé que es parli d'aquests temes, però estaria bé que es parlés també dels dels altres. 

Per últim, et volia preguntar si t'agradaria fer el salt al Congrés dels Diputats en els propers anys.

Jo estic al servei d'Espanya i del partit. Estic per parlar dels problemes dels joves, no per parlar de càrrecs. Sincerament, ni m'ho he plantejat.