Catalunya és la comunitat autònoma amb més nombre de persones mortes a l'espera que es resolguin els tràmits de la dependència, amb un total de 9.116 morts, segons l'Observatori Estatal de la Dependència.
L'observatori de l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials ha presentat aquest divendres l'Escala de Valoració de la Dependència de 2025, que valora les autonomies en funció d'indicadors com beneficiaris, despesa, llistes d'espera, serveis, llocs de treball directes i sol·licituds, entre d'altres.
L'Observatori Estatal de la Dependència avalua, a través de 20 indicadors, un sistema que a Espanya atén 1,6 milions de persones i manté en espera 258.167 més, tot i que a velocitats i models territorials diferents.
Les dues Castelles, les millor valorades
Les comunitats autònomes amb millor puntuació en aquest àmbit són Castella-la Manxa (amb un 8,2) i Castella i Lleó (7,5). En canvi, Catalunya (3,2), Múrcia (3,2), Melilla (2,5), Ceuta (2,5) i Extremadura (2,2) estan a la cua.
La resta d'autonomies que aproven són Andalusia (6,7), Galícia (6,7), Comunitat Valenciana (5,7), Aragó (5,2). I, per contra, suspenen Navarra (4,7), Astúries (4,5), Canàries (4,5), Madrid (4,5), Balears (4,2), País Basc (4) i La Rioja (4).
Més de 9.000 morts a Catalunya
A Espanya es mantenen en espera de la dependència un total de 258.167 persones: 148.907 d'elles, amb dret reconegut sense atenció (6.441 més que l'any anterior) i 109.260 pendents de valoració (18.619 menys que fa un any).
En el conjunt del país van morir 32.704 persones. I, d'aquestes, gairebé la tercera part van morir a Catalunya, amb un total de 9.116. Aquesta dada converteix la comunitat catalana en la que més persones van perdre la vida a l'espera d'un procediment.
Més de la meitat de defuncions sense ajudes, a Catalunya i Andalusia
A Catalunya i Andalusia --les dues autonomies més poblades-- és on més es concentren les persones mortes que esperaven ser valorades, acumulant entre ambdues més del 56 % de tot Espanya.
A Catalunya, van morir més del 31% de persones a l'espera de prestació.
Pel que fa a la despesa pública en prestacions i serveis per població potencialment dependent, Catalunya està a la mitjana d'Espanya, amb 1.493,4 euros.
Informe a la conselleria de Drets Socials
D'altra banda, l'Associació Professional Catalana de Directors/es de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD) ha tramès un informe a la conselleria de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat en el qual alerta sobre l'impacte de l'absentisme laboral i la reducció de la jornada a residències de persones grans.
Segons aquesta entitat, el sector afronta un absentisme estimat del 12%. I adverteix que, tot i que la normativa exigeix una ràtio d'atenció directa de 0,39 (0,32 per als gerocultors), aquests centres funcionen amb una mitjana del 88% del personal previst.
ASCAD considera que, a aquesta problemàtica, s'hi suma també la reducció de la jornada laboral anual (de 1.792 a 1.772 hores en dos anys). Tot plegat, apunta, genera situacions de col·lapse, sobrecàrrega de feina i riscos per a la seguretat i qualitat de vida dels residents.
L'entitat lamenta també la manca de personal format disponible per cobrir les baixes o fer suplències. I planteja diverses possibles solucions per corregir la situació. Entre elles, una regularització d'immigrants sense papers per ampliar la borsa de treball; ampliar el període de prova a un rang d'entre tres i sis mesos; un registre d'absentismes injustificats; i més transparència amb les famílies.
L'associació exigeix a més revisar el sistema de finançament, prohibir la concertació de places per sota del cost real, i facilitar l'accés a la vida laboral dels candidats per conèixer el seu historial previ.