El Palau de la Generalitat ha acollit una trobada al més alt nivell en ple pols de Donald Trump i Pedro Sánchez. El president dels Estats Units ha respost a les crítiques del seu homòleg espanyol a l'operació militar duta a terme a l'Iran amb l'amenaça d'un embargament comercial que faria tremolar el teixit econòmic del país.
En aquest context de marcada inestabilitat geopolítica, el president del Govern de Catalunya, Salvador Illa, ha rebut aquest dijous part de l'elit empresarial catalana, personificada en el conegut grup del G-8.
El dirigent socialista ha conversat amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, i amb el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, en dues trobades privades que havien estat agendades prèviament.
Incertesa
L'incertesa, però, ha motivat també la presència de la resta de poders empresarials en una reunió conjunta. Hi han assistit Pau Relat, president de la Fira de Barcelona, Antoni Cañete, de Pimec, Carlos Puig de Travy, del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Ramon Agenjo, president de Barcelona Global, Josep Mateu, del RACC, i Tatxo Benet, de FemCAT.
En la trobada, Illa i els empresaris han conversat --a més de la necessitat d'aprovar uns nous pressupostos al Parlament que depèn d'ERC-- del nou escenari geopolític, alterat per l'anunci de Trump de tallar relacions amb Espanya, cosa que desembocarà en talls en cadenes de subministrament.
De fet, els sectors que més exporten al país americà i que, per tant, poden veure's més perjudicats són el de l'alimentació, la cosmètica, l'industrial i el farmacèutic.
Ramon Agenjo, Josep Mateu, Salvador Illa, Tatxo Benet, Josep Santacreu, Teresa Garcia-Milà, Pau Relat, Antoni Cañete i Carlos Puig de Travy, al Palau de la Generalitat el 5 de març de 2026
Missatge tranquil·litzador de Sàmper
Mentre es desenvolupava la trobada a la plaça Sant Jaume, el conseller Miquel Sàmper alertava al Parlament durant la presentació del pressupost del seu departament de la incertesa dels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i l'ultimàtum de Trump.
Tot i així, la situació de l'economia catalana és "robusta" i amb una capacitat d'adaptació "important", ha tranquil·litzat el titular d'Empresa i Treball.
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, explica els Pressupostos de 2026 a la seva conselleria a la comissió d'Empresa i Treball del Parlament
Pols entre EUA i Espanya
El president va condemnar l'escalada de violència a l'Orient Mitjà tan bon punt va esclatar. Al sopar inaugural del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona diumenge passat, va reivindicar que "no es poden tolerar més guerres, conflictes i violència", ni que el món es governi per la llei del més fort.
En la mateixa cita, Sánchez va titllar l'operació conjunta dels EUA i Israel a l'Iran de "intervenció il·legal" i va reclamar una "desescalada" immediata, retreient la inestabilitat que ha provocat a la regió i, de retruc, que també sacseja Espanya.
Posició que manté diversos dies després, sense permetre l'ús de les bases militars de Rota i Morón, i que li ha valgut el suport de líders europeus.
Pedro Sánchez, president del Govern, en una imatge d'arxiu
L'última de Trump
La tensió ha escalat amb cada declaració pública d'ambdues administracions. Aquest dijous, Trump ha tornat a carregar aquest dijous contra Espanya, a qui ha anomenat país "perdedor", acusant-lo de ser "molt hostil" cap a l'OTAN per oposar-se a dedicar el 5% del seu PIB a la despesa en defensa.
En una entrevista per telèfon amb el diari New York Post, també ha aprofundit en les seves crítiques cap al primer ministre britànic, Keir Starmer, qui el va arribar a decebre "molt" per la seva resistència a permetre que les forces nord-americanes utilitzessin les bases militars britàniques.
Pressupostos
La reunió al Palau de la Generalitat també ha servit perquè els agents econòmics coneguessin en boca d'Illa la situació que travessaven els pressupostos una setmana després de ser presentats al Parlament per la consellera d'Economia, Alícia Romero. El Govern encara no ha aconseguit arrencar d'Esquerra Republicana el seu vistiplau als comptes, en espera que el Govern doni una garantia que recolzarà el traspàs de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.
Això encara no ha passat per la proximitat de les eleccions del 15 de març a Castella i Lleó, mentre els comicis d'Andalusia treuen el cap a l'horitzó; seran al juny.
Tot i el compromís públic del president per concretar la hisenda catalana, el partit d'Oriol Junqueras va decidir desmarcar-se del pla acordat també amb els Comuns --que sí que donen suport als comptes-- i manté un pols que, de moment, l'ha portat a presentar una esmena a la totalitat que s'ha de votar el 20 de març. En cas d'arribar a un enteniment que permeti salvar aquest escull, la votació definitiva es produirà el 24 dabril.
Són 49.126 milions d'euros els que mobilitzarà el projecte dissenyat pels socialistes, amb el volum més gran mai prevista d'inversió pública i l'endeutament, contingut.
Els pressupostos ja compten amb el suport de les patronals i els sindicats: el president així ho va escenificar com a Foment, Pimec, CCOO i UGT, que van signar el projecte el 2 de març passat.